Des de la pandèmia, en el període de 2020 a 2024, el PIB de Madrid s'ha disparat un 178,9% mentre que el de Catalunya només ho ha fet en un 146,2%. En el rànquing de comunitats autònomes, Catalunya, en cinquena posició pel que fa al creixement del PIB, també es veu superada per les Illes Balears (170,2%), Múrcia (160,4%) i Castella-la Manxa (151,2%), segons les últimes dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

El 2024, Madrid va aportar a l'economia estatal gairebé 316.242 milions d'euros, el 19,8% del total, calculat en 1,59 bilions; Catalunya, 301.894 milions (18,9%); Andalusia, 212.573 (13,3%) i el País Valencià, 148.200 milions (9,3%).

Aquest 19,8% de Madrid suposa 2,33 punts percentuals més que 24 anys abans, un increment molt per sobre del de les altres quatre comunitats que han augmentat el seu pes en l'estructura percentual del PIB: les Illes Balears (0,25 punts més), Múrcia (0,14 punts), Castella-la Manxa (0,07 punts) i Catalunya (0,01%).

Al costat contrari se situa Castella i Lleó, que ha perdut 0,83 punts en la seva participació en l'estructura percentual del PIB, per darrere de País Basc (-0,54 punts), el País Valencià (-0,40 %), Astúries (-0,30 punts) i les Canàries (-0,20 punts).

PIB per capita

Aquests resultats canvien en analitzar l'evolució de l'increment del PIB per càpita, amb Catalunya per sota de la mitjana estatal. Els economistes consideren aquesta dada de creixement més rellevant que la territorial perquè es refereix als ciutadans. En el període 2000-2024, els increments més grans se'ls anoten altres comunitats com Galícia (143,0%), Extremadura (140,5%), Astúries (123,3%), Castella i Lleó (115,5%) i Aragó (114,2%).

Madrid apareix en sisè lloc, amb un augment del 111,3%, i les Balears en el penúltim (79,7%), només per damunt de les Canàries (73,0%).

Per sobre de la mitjana estatal (104,4%) també hi ha Euskadi (109,8%), Castella-la Manxa (107,7%) i Andalusia (106,7%) i, per sota, Cantàbria (99,1%), Múrcia (94,3%), Catalunya (92,3%), La Rioja (91,9%), Navarra (90,0%) i el País Valencià (81,1%).

Amb dades del 2024, Madrid encapçala la llista de les comunitats amb més renda per capita, amb 44.755 euros, seguida del País Basc, que des del 2000 ha pujat dos llocs, amb 41.016 euros; Navarra, que n'ha perdut un, amb 39.076 euros, i Catalunya, que ha pujat un lloc, amb 37.426 euros.

Per sobre de la mitjana estatal (32.633 euros) apareixen Aragó (+2 posicions, 36.446 euros), Illes Balears (-3 posicions, 36.011 euros) i La Rioja (-1, 34.475 euros). I per sota de la mitjana, Castella i Lleó (+3, 31.149 euros), Galícia (+6, 30.105 euros), Cantàbria (=, 29.791 euros), Astúries (+2, 29.658) i el País Valencià (-4, 27.611 euros).

Tanquen el llistat Castella-la Manxa (+1, 26.588 euros), Múrcia (-2, 26.572), les Canàries (-6, 25.925), Extremadura (+1, 25.227) i Andalusia (-1, 24.566 euros).