L'Institut d'Estadística de Catalunya ha donat a conèixer les xifres del PIB corresponents als tres primers mesos de l'any. Segons l'organisme, l'economia catalana va experimentar una expansió del 2,9% en comparació amb el mateix període del 2025, la qual cosa representa una acceleració de tres dècimes respecte al trimestre anterior. El comportament de l'activitat econòmica a Catalunya ha estat més dinàmic que el del conjunt de l'Estat, on el PIB va créixer un 2,7%, i molt superior al de la Unió Europea, que es va quedar en un magre 0,7%.

Aquesta diferència amb el bloc comunitari reflecteix la distància que separa el ritme de creixement de les economies del sud d'Europa del de les del centre i el nord del continent. En termes intertrimestrals, és a dir, comparant el primer trimestre del 2026 amb l'últim trimestre del 2025, l'avenç de l'economia catalana va ser del 0,6%, una taxa idèntica a la registrada pel conjunt d'Espanya. Aquí també es produeix una diferència significativa respecte a la Unió Europea, on la variació intertrimestral va ser negativa per primera vegada en molt de temps, amb un retrocés del 0,1%. Aquest contrast posa de manifest que Catalunya i Espanya continuen navegant en una direcció oposada a la de les principals economies europees, almenys pel que fa al cicle econòmic de curt termini.

L'anàlisi de l'Idescat revela que el principal argument del creixement durant el primer trimestre ha estat la demanda interna. Aquest agregat va avançar un 3,3% respecte al mateix període de l'any anterior, una taxa que, tot i ser molt elevada, va perdre cinc dècimes d'intensitat en comparació amb el trimestre precedent, quan s'havia situat en el 3,8%. La desacceleració, però, no ha impedit que la demanda interna continuï sent el veritable motor de l'economia catalana.

El consum de les llars, que és el component més pesant de la demanda, va créixer un 3,4%, quatre dècimes menys que en l'últim trimestre del 2025. La despesa de les administracions públiques va augmentar un 2,9%, set dècimes per sota del registre anterior. Quant a la inversió, mesurada per la formació bruta de capital, es va incrementar un 3,3%, vuit dècimes menys que en el trimestre precedent. Aquest comportament revela una certa moderació en tots els fronts, però sense que cap d'ells hagi entrat en territori negatiu. Dins de la inversió, destaca l'evolució desigual entre els béns d'equipament, que només van avançar un 1,7%, i la construcció, que va mantenir un ritme molt més viu amb un creixement del 5,2%.

Les exportacions de béns pateixen una lleu contracció mentre el turisme resisteix

El sector exterior, que durant els trimestres anteriors havia contribuït de manera positiva al creixement, ha mostrat un comportament més moderat en aquesta ocasió. Les vendes de béns i serveis a l'exterior van augmentar un 1,5% en termes interanuals, una xifra que contrasta amb el 4,8% registrat en l'últim trimestre del 2025. La diferència és de tres punts i tres dècimes a la baixa, i s'explica per l'evolució divergent dels dos grans components de les exportacions. D'una banda, les exportacions de béns van caure un 0,1%, una dada que reflecteix la feblesa de la demanda externa en alguns dels principals mercats de destinació dels productes catalans. De l'altra, el consum dels visitants estrangers que viatgen a Catalunya es va disparar un 10,4%, la qual cosa ha permès que el conjunt de les exportacions totals mantingués el signe positiu. Aquesta dualitat posa de manifest la importància creixent del sector turístic com a amortidor de les caigudes en altres branques exportadores.

Pel que fa a les importacions, el seu increment interanual va ser del 2,7%, un punt i vuit dècimes per sota del registre del trimestre anterior. Aquí també es produeix un comportament dual: les importacions de béns i serveis van pujar un 2,3%, mentre que la despesa dels residents catalans a l'exterior va augmentar un 9,4%. Aquestes xifres indiquen que els catalans continuen viatjant a l'estranger a un ritme sostingut, tot i el context d'incertesa econòmica. Des de la perspectiva de l'oferta, el creixement econòmic del primer trimestre s'ha recolzat fonamentalment en el sector serveis, que va incrementar la seva activitat un 3,7%, vuit dècimes per sobre del registre del trimestre anterior.

Aquesta acceleració situa els serveis com el sector més dinàmic de l'economia catalana, amb diferència. Dins d'aquest gran agregat, destaca el comportament de la branca de comerç, transport i hostaleria, que va créixer un 6,2%. Els indicadors d'activitat assenyalen que la restauració, el comerç a l'engròs i el comerç al detall van ser les activitats que més van contribuir a aquesta pujada. Les activitats immobiliàries, professionals i tècniques van anotar-se un progrés del 3,2%, amb els serveis informàtics, l'arquitectura, l'enginyeria i les agències de viatges com a subsectors més dinàmics. En l'extrem oposat dins del sector serveis es va situar l'administració pública, l'educació, la sanitat i els serveis socials, que només van créixer un 0,8%, molt per sota de la mitjana del sector.

La construcció manté un ritme vigorós tot i desaccelerar-se lleugerament

El sector de la construcció va registrar una taxa de creixement interanual del 5,5% durant el primer trimestre. Tot i que aquesta xifra és molt elevada en termes històrics, representa un alentiment d'un punt i set dècimes respecte al trimestre anterior, quan l'activitat constructora s'havia expandit a un ritme del 7,2%. Malgrat aquesta moderació, la construcció continua sent el sector que creix més ràpidament després dels serveis, i reflecteix l'impuls que estan rebent tant l'habitatge com l'obra civil per part de les administracions i del sector privat.

L'activitat industrial, per la seva banda, va presentar un progrés més modest del 0,9%, tres dècimes per sota del registre del trimestre anterior. Dins d'aquest sector, van destacar positivament la indústria farmacèutica i les activitats de reparació i instal·lació de maquinària, mentre que altres branques industrials van mostrar un dinamisme més reduït. Finalment, el sector agrari va créixer un 1,6%, una taxa que, si bé és positiva, suposa un alentiment molt significatiu respecte al 9,2% del quart trimestre del 2025.