“Som un dels principals motors del país. Si entres en una habitació d’hospital i mires, tot el que veus és plàstic”. Maria Mas, directora gerent de l’Associació d’Empreses Químiques de Tarragona (AEQT), reivindica la força d’un sector, el petroquímic, a vegades menystingut, però que no és només important per a Tarragona, sinó per a tot Catalunya. De fet, és pioner en economia circular al món, però té problemes: actualment no és fàcil competir globalment sent una indústria europea.

A tothom li sona la petroquímica de Tarragona, però no tothom sabria dir què fan. Principalment, productes químics, plàstics i combustibles. I, com tota indústria, s’està transformant, per ser més sostenible i donar resposta als reptes de la societat actual. Plàstics reciclats i reciclables, combustibles 100% renovables i matèria primera a partir de residus són algunes de les coses que ja s’hi fan i es coneixen menys, però són els pilars sobre els quals es construeix la petroquímica del futur.

Això no vol dir que s’abandoni ni es menystingui la petroquímica actual. El complex petroquímic de Tarragona és el clúster químic més important del sud d’Europa i s’estén en 1.200 hectàrees, repartides en dos polígons, pels municipis de Vilaseca, la Canonja, Salou, Reus, Constantí, el Morell i la Pobla de Mafumet. Creat fa 55 anys, hi treballen nombroses empreses, entre les quals destaquen més de 30 multinacionals, com Repsol, Basf, Ercros, Moeve, Covestro, Iberdrola, Dow, Sarpi Veolia, Shell i Dow Chemical.

Les xifres parlen per si soles. Dona feina directa a 5.800 persones; indirecta, a 5.200 més, i induïda, a 33.000, de manera que genera activitat per a més de 40.000 llocs de treball. Aquesta xifra suposa més del 10% de tota la població ocupada de tota la demarcació de Tarragona. Això, en un sol complex industrial, parla molt clar sobre la seva importància en l’economia de la zona. I és ocupació de qualitat: més del 90% indefinit i amb salaris per sobre de la mitjana de la indústria, que ja està per sobre de la mitjana de sectors.

La petroquímica de Tarragona té una producció anual de 22 milions de tones, la meitat de la producció del sector químic de Catalunya i un 25% de la de l’Estat. Parlem d’un pastís, en l’àmbit espanyol, de més de 85.000 milions d’euros, amb una contribució al PIB, directa, indirecta i induïda, d’uns 65.000 milions d’euros. Doncs una quarta part d’aquest pastís el posa Tarragona: un 1,2% del PIB espanyol, segons càlculs de l’AEQT.

Però aquí s’hi ha de sumar els carburants. La zona té dues de les nou refineries que hi ha a l’Estat, i les dues que hi ha a Catalunya, que tenen el 15% de la capacitat de refinament de petroli espanyol. Gràcies a aquests volums, la petroquímica suposa més del 50% de les exportacions de la demarcació de Tarragona i més del 60% dels moviments al port de la seva capital.

"Produïm matèries essencials"

“Hem nascut per superar totes les crisis”, assegura Maria Mas, i posa com a exemple la pandèmia, com un moment important per al sector: “Les empreses químiques sempre produïm perquè produïm matèries essencials. La matèria ens va donar molta autoestima, perquè no podíem parar”, explica, i posa exemples, com materials que van entregar a hospitals o residències per protegir habitacions i evitar contagis. “Passi el que passi, sempre hi som. Som un pilar”, afegeix la directora de l’AEQT.

Mas explica la petroquímica de Tarragona com “un ecosistema industrial enfocat a la millora continua i la millora del nostre entorn” i, el defineix amb les paraules “modernitat i eficiència”. Té al davant, però, alguns reptes. El primer és “transformar l’economia lineal en una economia circular”, cosa que ja està fent, per exemple, amb plàstics reciclats i combustibles 100% renovables. “Som pioners”, assegura.

Però cal fer front a un segon repte, que és que “aquesta activitat estigui valorada pel mercat”, ja que els productes d’economia circular són més cars, i que l’administració els impulsi, ja que redunda en una millora per a la societat: “Catalunya necessita eines per reduir els residus que llença als abocadors”.

L’últim repte, potser el més important, és el que menys depèn de la mateixa indústria: la competitivitat. “Ens preocupa molt, perquè tenim uns competidors als Estats Units i a la Xina i el sudest asiàtic que paguen l’energia a meitat o un terç del preu que paguem nosaltres. Això fa que algunes indústries estiguin produint lluny dels seus màxims de capacitat. “Aquest és el gran repte que hem de superar perquè tota la transformació sigui possible”, postil·la.

Repsol, un dels grans pilars de la petroquímica de Tarragona

Com dèiem, hi ha més de 30 grans empreses al complex, però Repsol és la més important amb diferència. Ocupa més de 500 hectàrees, de les 1.200 totals, amb activitats de refinament, producció d’olefines i química derivada, a més d’instal·lacions logístiques, de GLP i marítimes. Hi té una capacitat industrial d’11 milions de tones anuals i una producció química de 2 milions de tones anuals.

L’empresa energètica que presideix Antoni Brufau dona feina a més de 1.400 persones de manera directa i a unes 1.700 de manera indirecta, sostenint una xarxa de prop de 500 proveïdors i empreses especialitzades, amb compres superiors als 100 milions d’euros a empreses de l’entorn. Repsol disposa de terminal marítima pròpia al Port de Tarragona i està connectada amb altres indústries i mercats mitjançant transport marítim, per carretera, per ferrocarril i a través d’una extensa xarxa de canonades.

Com el conjunt de les empreses del complex, Repsol també té el repte d’avançar cap a l’economia circular, i té el projecte per fer-ho. Ha costat, ja que es va trobar amb un entorn fiscal que dificultava la inversió, però ara el projecte de l’ecoplanta ja és aprovat i es preveu que sigui una realitat el 2029.

Repsol invertirà 800 milions d’euros en la instal·lació, que serà la primera planta d’Europa que fabricarà metanol renovable i metanol circular a partir de residus. L’ecoplanta tindrà capacitat per processar fins a 400.000 tones anuals de residus sòlids urbans i convertir-los en 240.000 tones de combustibles renovables i productes circulars. “És un projecte pioner al món, transformador i valent”, el defineix la directora de l’AEQT, que destaca que donarà una segona vida a residus no reciclables destinats a acabar en un abocador o incinerats.