El candidat popular a les eleccions d'aquest 23 de juliol, Albert Núñez Feijóo, porta reiterant durant tota la campanya sobre "el risc que hi hagi molts ciutadans que es quedin sense votar per correu, i això serà responsabilitat del govern de Pedro Sánchez, per mala gestió i organització". Unes acusacions que assenyalen directament a Correus i demana als carters que treballin fora del seu horari laboral "per responsabilitat". 

Pèrdues, una darrere de l'altra

La mala gestió que arrossega aquest organisme públic no és nova. Segons les memòries de la Societat Estatal de Correus, durant el període que, precisament, Feijóo va presidir aquest organisme, del 2000 al 2003, l'entitat va perdre 666 treballadors de la plantilla. Amb Pedro Sánchez a la Moncloa, entre 2018 i 2022 se n'han perdut 4.062, una xifra accentuada, en part, per la pandèmia de la covid. Amb l'avançament electoral en plenes vacances d'estiu, Comissions Obreres (CCOO) va alertar que el 20% de la plantilla, 9.400 persones, estaven aquest juliol de vacances i que les contractacions que havien fet eren insuficients.

Context europeu en negatiu

La mala gestió del seu personal va en paral·lel d'una pèssima gestió econòmica. Les pèrdues del 2022 registrades han tancat amb un balanç negatiu de 217,2 milions d'euros, més del doble dels gairebé 105,6 milions d'euros del 2021 i només superades pels 264,2 milions del 2020, coincidint amb l'esclat de la covid. La xifra de negocis del 2022 va caure un 5,7% amb 1.962 milions d'euros en total. I aquests resultats estan lluny dels 3 milions d'euros de benefici que va registrar el 2019, el primer balanç en positiu des del 2014 i que no s'ha tornat a registrar.

Els motius d'aquestes pèrdues són diversos. La digitalització i els canvis del mercat ha fet que el seu pes en la gestió d'enviaments passi dels 2.700 milions de transferències el 2018 als 1.368 en l'actualitat, pràcticament la meitat. El patrimoni s'ha reduït un 20% i els costos, sobretot amb les entitats de crèdit, han pujat. Però també als mals resultats a la guerra d'Ucraïna i al cost de l'energia, que també afecta tots els Correus d'Europa, han marcat el balanç en negatiu.

Juan Manuel Serrano s'apuja el sou un 2,3%

Darrere del context, la gestió també pesa en l'èxit final i els sous d'escàndol dels alts càrrecs no són un bon exemple. Mentre que la plantilla pateix retallades, el descens en la retribució dels membres del consell d'administració i del personal d'alta direcció és pràcticament nul, d'1,65 milions d'euros a 1,6 milions en aquest apartat. I el president de Correus, Juan Manuel Serrano, cobra un 2,3% més que el 2021, un total de 208.513 euros bruts anuals.

A principis de juliol, CCOO i UGT van alertar que era indefensable que el govern sostingui Juan Manuel Serrano com a president de Correus després de tancar el 2022 amb gairebé 300 milions de pèrdues, acumular 1.152 milions des del 2018 i situar l'entitat en una situació totalment inviable. Ambdós sindicats consideren que la caiguda de l'activitat i els ingressos deixen l'empresa pública en una situació delicada, que ja han provocat retallades de plantilla i afecten directament la qualitat del servei postal prestat a la ciutadania del país. I titllen Serrano "d'amic de Sánchez". Per això demanen, després del 23 de juliol, diàleg amb el govern per redirigir la situació.