L'actual sistema de pensions estableix unes quantitats mínimes que es consideren imprescindibles per poder sobreviure. Amb aquesta finalitat, abona allò que es coneix com a complement de mínims a aquells treballadors per compte propi (autònoms) o per compte d'altri (assalariats), les cotitzacions dels quals al llarg de la seva vida laboral han estat insuficients per assolir la pensió digna que estableix l'Estat. Al setembre, el cost dels complements mínims va suposar un desemborsament de 623,4 milions d'euros (uns 8.730 milions d'euros l'any) a la Seguretat Social, que costeja amb fons procedents dels impostos i no de les cotitzacions socials que es destinen íntegrament a pagar les prestacions dels cotitzants.
Al setembre s'han abonat 10,38 milions de pensions per a 9,4 milions de persones, ja que una mica més d'un milió cobra dues de diferents, especialment una jubilació i una de viduïtat o orfandat. D'aquests 10,4 milions, 2 milions van correspondre a prestacions per a autònoms, que tributen a través del règim Especial de Treballadors Autònoms o RETA. Això suposa que del total dels pensionistes de la Seguretat Social, el 19,4% del total cobren del RETA.
Doncs bé, malgrat que els autònoms sumen una mica menys del 20% del total, la Seguretat Social els destina el 30,5% del total dels diners que fa servir per costejar els complements a mínims del sistema. Aquesta diferència s'explica per dos motius: primer, perquè la pensió mitjana que els queda és de 910 euros al mes, davant dels 1.429 euros dels assalariats i, segon, perquè n'hi ha molts que tenen una pensió baixa. Al setembre, dels 2 milions de pensions del RETA, 1,3 milions estaven per sota dels 950 euros (65% del total). A diferència, el percentatge d'assalariats que cobren menys d'aquesta quantitat es redueix al 39%. Això explica que el 36% dels pensionistes procedents del RETA cobrin complements a mínims.
Cotitzacions baixes
Un salt que es deu a les cotitzacions més baixes que paguen els autònoms respecte a les aportacions del sistema dels assalariats, aportades en un 23% per l'empresa, i en poc més del 6%, pel treballador. Les Estadístiques de la Seguretat ofereixen dades sobre les bases mitjanes de cotització dels assalariats, tot i que no dels autònoms. No obstant això, la Seguretat Social ha reiterat que el 80% dels autònoms han cotitzat en la base mínima, com si guanyessin 15.000 euros l'any, i d'aquestes baixes cotitzacions es deriven les baixes pensions. La ministra Elma Saiz va explicar al maig que el 36% dels pensionistes autònoms reben un complement a mínims.
Abans de la reforma del 2022, on es van pactar les pujades de les quotes lligades als ingressos reals, els autònoms podien triar lliurement quant volien cotitzar a la Seguretat Social per a la seva futura pensió i, com declaren a la Seguretat Social, el 80% triava el mínim. Davant les escasses pensions d'aquest col·lectiu i el cost derivat per a les arques públiques pel pagament del complement a mínims, es va acordar anar pujant progressivament les quotes, cosa que servirà per augmentar la pensió mínima dels autònoms i reduir el cost del complement.
La polèmica que s'ha plantejat aquests dies es deriva de la concreció de les pujades per a l'any vinent i per als dos següents, que les organitzacions dels autònoms consideren desproporcionades. Tot i que amb arguments dispars: mentre que ATA (organització integrada a la CEOE que representa principalment els autònoms amb més ingressos) parlen d'una pujada alta sense distincions; Upta (lligada a UGT) i Uatae (a CCOO) destaquen una pujada proporcionalment més alta per als autònoms amb menys ingressos. Sumar, soci al Govern de coalició de Pedro Sánchez, dona suport a aquest últim argument i ha proposat que les cotitzacions tinguin, igual que els impostos, un caràcter progressiu, de tal manera que paguin proporcionalment més els que més guanyen.
No obstant això, el sistema de pensions continua lligant la pensió als diners cotitzats per cada treballador, amb un complement a mínims de caràcter social que es paga amb els impostos i no amb les cotitzacions. La mesura de Sumar implicaria augmentar el cost d'aquest complement, que frega els 9.000 milions anuals.
Proposta del PP
Però el nou sistema de pensions del Reta topa amb un handicap: saber amb certesa quins són els ingressos reals de cada professional per compte propi. La solució adoptada en la reforma del 2022 és confiar en la declaració de la Renda que cada autònom fa anualment. Hisenda, però, disposa d'un nombre limitat d'eines per confirmar que en determinades activitats es declara el que realment s'ingressa.
Una de les eines més eficaces és la declaració de l'IVA. Cada autònom s'ha de retratar trimestralment davant d'Hisenda, primer, declarant quants diners ha rebut dels seus clients per l'IVA i, en conseqüència, revelant els seus ingressos d'aquells tres mesos. I, segon, declarant quants diners s'ha gastat per poder dur a terme la seva activitat i quant IVA ha pagat per això, que es compensa amb el primer. Una declaració que suposa una valuosa informació per a Hisenda d'altres autònoms.
El 2020, Brussel·les va aprovar una Directiva que permetrà als autònoms que ingressen menys de 85.000 euros no cobrar l'IVA als seus clients i guanyar competitivitat davant d'actors més grans dins del seu sector. Tot i això, la Directiva —que s'ha negociat durant anys amb els autònoms i els agents socials— no ha vist la llum. Un retard que s'explica, en part, perquè Hisenda no vol renunciar a la informació fiscal que aporten les declaracions trimestrals de l'IVA. Aquest dissabte, el president del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, ha anunciat que té un pla per als autònoms que posarà en marxa si arriba al poder que, del poc que ha revelat, es limita a aplicar la Directiva comunitària.