El metall daurat ha protagonitzat una fuga espectacular durant les primeres hores d’aquest dilluns, establint un nou i històric rècord en superar per primera vegada la barrera psicològica dels cinc mil dòlars per onça.

En un moviment de gran intensitat, el preu ha arribat a assolir els 5.109,73 dòlars en les operacions de la matinada, un moment que quedarà registrat en els annals dels mercats. Aquesta escalada sense precedents subratlla la robustesa de la demanda per aquest actiu tradicionalment considerat com a refugi en temps d’incertesa.

En les primeres hores de la sessió europea, cap a les vuit del matí, l’or es mantenia amb fermesa en territoris inèdits, cotitzant a 5.088,99 dòlars, cosa que representava un avanç del 2,13% respecte al tancament anterior. Aquest impuls continuista arriba després que el passat divendres el metall es quedés a les portes d’aquesta xifra simbòlica, anticipant l’assalt definitiu que ha tingut lloc avui. L’atracció per l’or es veu reforçada per un context macroeconòmic i geopolític carregat de tensions i per les expectatives de canvis en la política monetària dels Estats Units.

L’embranzida no ha estat exclusiva de l’or. La plata, el seu company de viatge habitual en aquestes corregudes alcistes, també ha revalidat els seus màxims històrics durant la nit. Segons dades de l’agència Bloomberg, l’argent va assolir el seu zenit a les tres i quaranta-nou del matí, amb un preu de 109,45 dòlars l’onça.

Tot i que posteriorment ha moderat una mica els guanys, en el moment de redactar aquesta informació manté una forta revalorització del 6,15%, situant-se al voltant dels 107,12 dòlars. L’any 2024 és excepcional per als metalls preciosos: l’or acumula una pujada superior al 18%, mentre que la plata, amb un comportament encara més explosiu, ha aprimat un increïble 52% i set dècimes.

Aquesta dinàmica alcista s’inscriu en un escenari internacional complex, marcat per l’eco dels debats celebrats la setmana passada al Fòrum Econòmic Mundial de Davos. El missatge central que va emergir d’aquesta trobada va ser la necessitat urgent de preparar-se per a un ordre mundial menys estable i més fragmentat. Aquesta percepció de risc sistèmic alimenta la cerca d'actius segurs per part dels inversors.

El panorama es completa amb un cúmul de factors que afanyen els mercats. El soroll geopolític, les especulacions sobre un possible anunci de nou president per a la Reserva Federal aquesta mateixa setmana i les últimes projeccions de la Casa Blanca convergeixen per crear un ambient de gran expectació.

L’Administració Biden prevé un creixement per a l’economia nord-americana d’entre el 4% i el 5% en termes reals, una xifra que duplica les previsions mitjanes dels analistes. Aquest optimisme oficial, però, no fa sinó augmentar la pressió política sobre la Reserva per impulsar l’activitat mitjançant una baixada de tipus d’interès, un moviment que afebliria el dòlar i probablement donaria un nou impuls als metalls preciosos, que no ofereixen rendiment però sí protecció.

En definitiva, el trencament de la barrera dels 5.000 dòlars per l’or no és un fet aïllat, sinó el reflex més palpable d’una era de transició i recerca de seguretat en què els metalls preciosos recuperen amb força el seu paper protagonista en les carteres d’inversió a escala global. Els mercats anticipen turbulències i els inversors es repleguen cap a valors tangibles, marcant així una nova etapa per a aquests actius mil·lenaris.