La transició energètica a Espanya ha obert un debat profund sobre quin ha de ser el paper de la tecnologia nuclear en un futur cada cop més dominat per les fonts renovables. Mentre que des de certs sectors es defensa un tancament progressiu de les centrals nuclears, un document recentment elaborat per PwC a partir de dades de Red Eléctrica aporta arguments contundents que situen l’energia nuclear com una peça clau per assegurar un sistema elèctric eficient, estable i econòmicament viable. La combinació d’energies renovables i nuclear no només no frena l’avenç verd, sinó que es perfila com l’escenari ideal per fer front a l’increment de la demanda i mantenir una indústria competitiva gràcies a un preu de l’electricitat contingut i un subministrament fiable.
Així, durant les hores del dia en què la generació renovable, especialment la solar, és abundant i aboca electricitat a preus molt reduïts, les centrals nuclears són desplaçades per no poder competir amb costos tan baixos. En canvi, quan cau el sol o el vent no bufa amb prou força, la nuclear torna a entrar al mercat i ocupa un espai que, en cas contrari, seria cobert per centrals de cicle combinat de gas, que resulten molt més cares i contaminants. D’aquesta manera, la presència nuclear contribueix a contenir el preu final de l’electricitat durant la major part de les hores del dia.
Un servei invisible però essencial per a l’estabilitat del sistema
Més enllà de la generació, l’estudi posa el focus en un aspecte menys conegut però de vital importància per a la salut del sistema elèctric: els serveis de control de tensió i inèrcia. Aquests serveis tècnics, que garanteixen que la xarxa no pateixi oscil·lacions perilloses ni col·lapses sobtats, són imprescindibles per mantenir l’estabilitat. Doncs bé, les centrals nuclears, quan estan operant al mercat diari, proporcionen aquests serveis de manera totalment gratuïta per al sistema. Si la nuclear no hi és, és Red Eléctrica qui ha de tirar manualment de centrals de cicle combinat per garantir la seguretat, cosa que dispara les anomenades restriccions tècniques. L’informe alerta que com menys energia nuclear entra al mercat diari, més grans són els volums de restriccions tècniques que ha de gestionar l’operador del sistema, la qual cosa es tradueix en costos addicionals que acaben repercutint en la factura dels consumidors i en un augment indesitjat d’emissions de diòxid de carboni.
Un dels punts més rellevants del document és el que desmenteix frontalment la idea que les centrals nuclears estan frenant el desplegament de les energies renovables. Segons les dades analitzades, el creixement de la fotovoltaica i l’eòlica no s’ha vist limitat per la presència nuclear, sinó per colles d’ampolles ben diferents: la lentitud en la concessió de permisos administratius, la insuficiència de les xarxes de transport per evacuar tota l’energia generada i la manca de demanda suficient durant les hores centrals del dia, precisament quan més sol brilla. A tall d’exemple, l’informe assenyala que els abocaments tècnics d’energia solar fotovoltaica van ser només d’un 3,5% l’any 2025, i d’aquest percentatge, el 86% va respondre a problemes de sobrecàrrega a la xarxa de transport, no a l’entrada de la nuclear per necessitats de seguretat del sistema. És a dir, culpar la nuclear dels vessaments renovables és, com a mínim, un error d’atribució.
Més electrificació, més emmagatzematge i més inversió en xarxes
L’estudi conclou que si de veritat es vol avançar cap a un model elèctric descarbonitzat i alhora econòmicament sostenible, l’estratègia no pot passar pel tancament prematur de les centrals nuclears. Ben al contrari, el veritable repte del desenvolupament renovable es resol amb tres receptes clares: augmentar l’electrificació de l’economia per absorbir tota l’energia verda disponible, desplegar massivament sistemes d’emmagatzematge que permetin guardar l’excés d’electrificació de les hores centrals per utilitzar-la a la nit, i destinar una inversió decidida a enfortir i ampliar les xarxes de transport i distribució. Tancar la nuclear, adverteix l’informe, no contribueix a resoldre cap d’aquests reptes estructurals, però, en canvi, té un efecte immediat i pervers: encarir la factura elèctrica, augmentar les emissions de gasos d’efecte hivernacle i posar en risc la seguretat de subministrament en moments de baixa producció renovable.
Els autors de l'informe adverteixen expressament que l’anàlisi no pretén ser exhaustiu ni conté cap mena de recomanació vinculant, i recorden que les dades utilitzades no han estat auditades, per la qual cosa no es garanteix que siguin completes o absolutament exactes. Amb tot, el valor del treball rau en el fet que aporta una mirada tècnica i desapassionada a un debat sovint contaminat per posicionaments ideològics. En un moment en què Europa busca desesperadament fonts d’energia estable que l’alliberin de la dependència dels combustibles fòssils importats de països poc fiables, la conclusió de l’estudi convida a la reflexió: potser la solució no és escollir entre renovables o nuclear, sinó aprendre a combinar-les amb intel·ligència perquè cadascuna faci el que millor sap fer.