Més denúncies contra la pressió fiscal sobre professionals d'alt perfil que s'han establert a Espanya a l'empara de l'anomenada llei Beckham. Des que es va crear el 2005, el règim fiscal especial per a impatriats (professionals estrangers), concebut com un instrument tributari per atreure talent, ha tingut successives transformacions que han acabat perjudicant a aquest col·lectiu, segons adverteix l'advocat Ángel Sánchez, soci de Golden Partners, despatx especialitzat en real estate i fiscalitat internacional. Una de les queixes és que, a diferència de la resta de ciutadans, aquests professionals es veuen obligats a tributar pel seu habitatge habitual.
Segons les dades d'aquest advocat, al tancament de 2024, hi havia a Espanya 17.312 contribuents acollits al règim fiscal d'impatriats, amb un salari mitjà de 162.000 euros, als quals se'ls va imputar impostos per valor de 137 milions d'euros pel seu habitatge habitual.
La base imposable associada a aquest col·lectiu va superar els 2.700 milions d'euros anuals en rendiments del treball, fet que posa en evidència la seva "rellevància estratègica" per al sistema tributari espanyol. Ángel Sánchez apunta que, en comunitats com Catalunya, "on el pes de l'economia del coneixement, la inversió estrangera i l'emprenedoria digital és superior a la mitjana, aquests perfils aporten un valor afegit substancial".
Estima que un 20% d'aquests professionals s'ha establert a Catalunya –aproximadament, 3.464 contribuents– i que aporten de mitjana uns 50.000 euros anuals en impostos directes. Això suposa uns 173 milions d'euros anuals en IRNR directe (Impost sobre la Renda de No Residents). Afegeix que si s'aplica "un multiplicador conservador de x5", que inclou impostos indirectes (IVA, ITP, AJD...), cotitzacions socials i consum induït, la contribució total se situa en 850 milions d'euros anuals. Subratlla que aquesta xifra representa una "aportació estratègica a la Hisenda catalana".
Malgrat aquesta aportació, Ángel Sánchez adverteix que el règim fiscal especial per a impatriats ha evolucionat en els últims 20 anys fins a derivar en una "persecució normativa i administrativa de perfils qualificats" que traslladen la seva residència a Espanya. Per tant, "en lloc d'afavorir la mobilitat de professionals estratègics, introdueix càrregues addicionals que poden actuar com un desincentiu en l'elecció de país com destí de vida i feina".
Evolució normativa
El 2005, es va aprovar aquest règim especial (conegut per llei Beckham per coincidir amb l'arribada del futbolista David Beckham al Reial Madrid), que permetia a aquests professionals tributar com a no residents durant sis anys, de manera que se'ls aplicava l'IRNR sobre rendes generades a Espanya. El 2010, es va establir un límit de 600.000 euros. I el 2015 es va excloure els esportistes professionals i es van endurir els tipus aplicats (del 24% fins als 600.000 euros i del 47% per sobre d'aquest import).
El 2023, mitjançant la llei de start-ups, es van ampliar els perfils beneficiaris (teletreballadors, emprenedors, inversors i familiars) però es va produir una modificació substancial: "es van gravar com a nacionals tots els rendiments del treball mundials", o sigui, que s'hagin generat en altres països. Ángel Sánchez recalca que aquest "trànsit" ha suposat que "un règim inicialment dissenyat per incentivar l'arribada de professionals internacionals s'hagi convertit en una fórmula més restrictiva i rígida".
Decisions judicials
El 2024, el Tribunal Superior de Justícia de Madrid va declarar que els impatriats són residents fiscals plens, motiu pel qual no és procedent imputar-los renda immobiliària a l'habitatge habitual. Ángel Sánchez indica que el contrari suposaria "discriminació" respecte als altres residents. Tanmateix, Hisenda i el Tribunal Econòmic-Administratiu Central (TEAC) consideren que, en l'aplicació de l'IRNR, no hi ha l'exempció per habitatge habitual. Sobre aquesta qüestió, la Comissió Europa ha iniciat un expedient d'infracció contra Espanya per suposada discriminació en el tracte a l'habitatge habitual d'impatriats.
Ángel Sánchez subratlla que l'enduriment d'aquest règim fiscal especial projecta una "imatge de desconfiança institucional" que "compromet l'arribada de professionals estratègics". Recorda que la llei Beckham ja no es limita als "típics alts directius de multinacionals que venien desplaçats a Espanya", sinó que, des de la reforma de 2023, ha obert la porta a nous perfils com emprenedors i inversors.
No obstant això, malgrat la seva obertura a nous perfils, Sánchez conclou que el règim per a impatriats s'ha "endurit" fins a transmetre "un missatge de persecució a perfils qualificats". Apunta que la imputació de renda immobiliària constitueix "el símbol d'aquesta rigidesa" fins al punt de ser "rebutjada per tribunals i qüestionada per la Comissió Europea".
Per a comunitats com Catalunya, indica que és "vital" garantir un "marc fiscal coherent" perquè en depenen "ingressos significatius" –que calcula en 850 milions d'euros anuals– i "la consolidació de sectors d'innovació i coneixement".