Un mes i mig després d'entrar en vigor l'Índex de Preus de Referència del lloguer, Catalunya ha estat l'única comunitat autònoma que ha declarat zones de mercat residencial tensat, mentre que a la resta d'Espanya només 12 municipis han sol·licitat aquesta declaració, que es neguen a activar les comunitats governades pel PP. Alcorcón, Fuenlabrada, Getafe, Parla i Ciempozuelos (Comunitat de Madrid); Rentería (País Basc); Las Palmas de Gran Canària, Adeje, Granadilla d'Abona i La Orotava (Canàries); Gijón (Astúries) i la Corunya (Galícia) són les poblacions que fins al moment l'han demanat oficialment.

Cap d'elles no l'ha obtingut, ja que el PP, el PNB i Coalició Canària, els partits que governen aquestes comunitats -i que van votar en contra de la llei d'habitatge- rebutgen la política d'intervenir en els preus, segons EFE.

Què és una zona tensada?

La declaració de zona tensada, que només poden efectuar les comunitats autònomes, permet als ajuntaments establir restriccions als augments del lloguer i limitar les rendes dels grans propietaris al que marca l'Índex de Preus de Referència. El requisit perquè una població pugui ser declarada zona tensada és que el cost mitjà de la hipoteca o el lloguer més les despeses i subministraments bàsics superi el 30% de la renda mitjana de les llars o que el preu de compra o lloguer hagi augmentat almenys tres punts per sobre de l'IPC en els cinc anys anteriors.

Catalunya és l'única comunitat que ha habilitat la mesura

Segons dades del sector, la Comunitat de Madrid, Catalunya, el País Basc, les Balears i la Comunitat Valenciana són les comunitats amb més nombre de zones de mercat tensat, però només el govern català ha habilitat aquest instrument. De fet, tres mesos després d'aprovar-se la Llei pel Dret a l'Habitatge, el Govern va declarar 140 municipis, en els quals resideix el 80% de la població catalana, com a zones de mercat residencial tensat i ara ha iniciat els tràmits per afegir-ne uns altres 131, la qual cosa abasta al 90% de la població.

A la resta d'Espanya, el PP es nega a fer-ho i, encara que governa en 11 de les disset comunitats espanyoles, és a Madrid -al capdavant de les comunitats que van superar els seus preus màxims al març-, on lidera el conflicte polític amb els ajuntaments socialistes per aquest assumpte. Els alcaldes d'Alcorcón, Getafe, Fuenlabrada, Coslada, Parla i Ciempozuelos, que sumen gairebé un milió d'habitants, volen que les seves ciutats siguin declarades zones tensades, però el govern d'Isabel Díaz Ayuso no ho permet, per la qual cosa els regidors del PSOE portaran a l'Assemblea regional una iniciativa legislativa municipal.

Sumar insta a reformar la llei d'habitatge

Per resoldre aquesta situació, Sumar ha registrat una proposició no de llei al Congrés que insta al govern espanyol a reformar la llei d'habitatge per establir que els "ens locals puguin instar subsidiàriament la declaració quan es compleixin els requisits i la comunitat autònoma no l'hagi declarat passats sis mesos de la petició". Els socialistes, que durant la negociació de la llei d'habitatge amb Podemos la passada legislatura van descartar aquesta opció, es mostraven llavors confiats que la pressió dels seus votants portaria el PP a canviar d'opinió.