El Consell General d'Economistes ha posat xifres a l'efecte que la congelació de la tarifa de l'impost sobre la renda de les persones físiques ha tingut sobre els contribuents. Segons un informe presentat aquesta setmana pel Registre d'Economistes i Assessors Fiscals, una persona amb uns ingressos equivalents al salari mitjà, fixat en 24.918 euros, ha pagat 820 euros més del que li correspondria si s'haguessin actualitzat els paràmetres de l'impost. Aquest excés s'ha acumulat al llarg dels darrers cinc exercicis, un període en què la inflació ha erosionat el poder adquisitiu de les rendes sense que l'administració hagi ajustat els trams de tributació. Els economistes han cridat l'atenció sobre un efecte col·lateral poc conegut. Junts i el PP, així com Foment del Treball, han reclamat recentment solucions a l'afer.

En el cas del salari mínim interprofessional, malgrat que molts d'aquests treballadors acaben no tributant perquè les seves rendes queden per sota del mínim exempt, es veuen obligats a suportar retencions mensuals. Això significa que avancen diners a Hisenda que només recuperen quan presenten la declaració anual, un mecanisme que els experts consideren innecessari i que genera càrregues formals per a les rendes més baixes. Un dels exemples més il·lustratius que han aportat els economistes és el del mínim personal, que actualment està fixat en 5.550 euros. Segons els seus càlculs, si s'hagués actualitzat cada any en funció de l'IPC acumulat, aquesta xifra hauria de ser avui de 7.226 euros. La diferència entre ambdues quantitats explica bona part de l'increment de la pressió fiscal suportada pels contribuents, especialment per aquells amb rendes mitjanes i baixes.

La recaptació per IRPF va créixer un 10% el 2025

L'informe també ha repassat les xifres de recaptació. L'any passat, l'IRPF va ingressar 142.466 milions d'euros, la qual cosa representa un increment del 10,1% respecte a l'exercici anterior. Els economistes no qüestionen la necessitat de recaptar per finançar els serveis públics, però adverteixen que l'increment s'ha produït sense que els ciutadans hagin vist una millora equivalent, sinó simplement per l'efecte de la falta d'actualització de l'impost. Durant la presentació de l'informe, el president del Consell General d'Economistes, Miguel Ángel Vázquez Taín, ha expressat la seva inquietud per la deriva de la tècnica normativa en matèria fiscal.

Ha criticat el recurs recurrent als reials decrets llei per introduir canvis tributaris, una figura pensada per a situacions d'urgència que s'ha utilitzat en nombroses ocasions per a matèries que requerien un debat parlamentari més ampli. El problema és que alguns d'aquests decrets no acaben sent convalidats pel Congrés, però mentrestant han entrat en vigor i han generat efectes sobre els contribuents. Els economistes alerten que aquesta pràctica genera un clima d'inseguretat jurídica que afecta tant els ciutadans com els professionals que els assessoren.

"S'ha trigat molt a reaccionar i això ha creat un clima d'inseguretat jurídica i d'incertesa tant per als ciutadans com per als professionals tributaris", ha afirmat Vázquez Taín. Segons el seu parer, no és acceptable que es reguli en matèria fiscal mitjançant decrets llei que posteriorment no es convaliden, però que s'interpreten com si estiguessin en vigor. L'informe inclou 25 recomanacions per millorar la planificació fiscal, però també reivindica un canvi en la manera de fer les lleis.