Les relacions comercials entre Espanya i l'Iran deixen un saldo deficitari. Malgrat que no inclouen el comerç de productes petroquímics com a principal intercanvi. El volum d'importacions és superior a la venda de productes a l'Iran, de forma habitual, en els últims anys, i la balança comercial està condicionada per les sancions internacionals a l'Iran.

El 2023, les exportacions espanyoles a l'Iran van ser de 216,1 milions d'euros, amb una caiguda anual del 6,2%, mentre que les importacions des de l'Iran van sumar els 92,9 milions, amb un descens del 44,2%, segons les últimes dades de comerç exterior del Ministeri d'Economia.

En aquell exercici, Espanya va exportar a l'Iran productes farmacèutics (14,1%), maquinària de transport i elevació (10,2%), maquinària siderúrgica (7,4%), aparells sanitaris i aixeteria 6,7%), protecció de cultius (6,6%), additius per a l'alimentació (6,2%), maquinària per a la indústria de begudes (5,1%), entre d'altres. Segons les estadístiques de Comerç del Govern, Espanya va exportar l'any passat productes agroalimentaris per valor de 16,57 milions d'euros a l'Iran, dels quals quatre milions van procedir del negoci de les llavors hortícoles i 3,37 milions de la venda de residus de la indústria alimentària per a pinsos. En tercer lloc, es van situar els 2,14 milions per exportació de gallines ponedores vives, 1,63 milions per venda de productes del peix i 1,47 milions per l'enviament d'ous.

Al capítol d'importacions, per un valor total de 92,9 milions d'euros el 2023, gairebé 40 milions van correspondre a compra d'espècies. En concret, des de l'Iran va arribar principalment safrà (39,4%), fruita seca com el pistatxo (25%), matèries primeres, semimanufactures de plàstic (7,5%) i vidre (5,9%), entre d'altres.

La situació va ser similar el 2024. Les importacions el 2024 van suposar una factura de 68,52 milions d'euros per a Espanya, principalment per la compra de safrà (48,4 milions) i 14,9 milions en pistatxos. En línies generals, el 2024, Espanya va importar 53,8 milions d'euros en safrà. Els principals països d'origen d'aquestes importacions van ser l'Iran -que és el principal productor mundial-, l'Afganistan, Grècia i França, segons dades de l'Observatori de Complexitat Econòmica (OEC).

L'Iran és un exportador nat productes petroquímics -que aporten gairebé la meitat del seu comerç internacional-, però també pesa en el seu rànquing exportador la indústria metal·lúrgica i de minerals, segons dades de l'organisme iranià Trade Promotion Organization of Iran. Altres productes exportats són els polimèrics, la indústria agroalimentària, química, tèxtil, fabricació de maquinària i equips, indústria elèctrica i electrònica, electrodomèstics, sector automotriu, productes cel·lulòsics, medecines, sector d'esports i equips mèdics; i el sector agrícola -fruites i verdures, fruita seca, productes animals i indústries relacionades, plantes medicinals, comestibles, ornamentals i industrials i cereals-.

Com importador, l'Iran se centra en la compra internacional de productes polimèrics, indústria agroalimentària, química, tèxtil, fabricació de maquinària i equips, indústria elèctrica, electrodomèstics, sector automotriu, productes cel·lulòsics, medecines, sector d'esports i equips mèdics, amb un 67% del total de les importacions. El sector agrícola figura en segon lloc, amb una quarta part de totes les compres, en àrees com el sector agrícola (cereals, llavors, grans i productes animals). La indústria siderúrgica i metal·lúrgica -lingots d'acer, alumini, plom, productes d'acer pla, ferroaliatges, barres i acer i metalls preciosos- són també una part de la seva demanda (un 10%) i la resta són productes petroquímics.