La consellera d'Economia de la Generalitat, Natàlia Mas, ha insistit aquest dilluns en la necessitat que Catalunya disposi d'un sistema de finançament autonòmic "singular" i ha defensat que "és perfectament compatible" que Catalunya disposi "de més autonomia fiscal dins del marc de la solidaritat territorial" entre les diferents regions espanyoles. Mas ha fet aquestes declaracions al Departament d'Economia a l'hora de fer públiques les raons per les quals aquest mateix dilluns no assistirà al Consell de Política Fiscal i Financera, un òrgan que considera "no està obert al debat ni a l'anàlisi", sinó que té una estructura. "És insostenible que Catalunya continuï amb un model de finançament que es va determinar fa 40 anys, que ha generat un dèficit fiscal estructural invariable i insostenible", ha afegit. 

La consellera ha instat l'administració de l'Estat a tenir una actitud proactiva durant les negociacions bilaterals sobre un nou model de finançament per a Catalunya, que s'iniciaran durant el primer trimestre de l'any 2024, i que són fruit dels acords polítics entre el PSOE i els grups de Junts i ERC, i que han facilitat la investidura de Pedro Sánchez com a president del govern espanyol. Les reunions bilaterals per aconseguir "un finançament adequat que garanteixi la suficiència financera i els recursos públics de Catalunya". Actualment, els tècnics de la conselleria d'Economia de la Generalitat ja estan treballant "de manera intensa" en la definició "d'un model de finançament singular". "És una injustícia que els ciutadans de Catalunya hagin de fer un esforç molt més gran per després acabar obtenint un finançament dels seus recursos públics que està a la cua d'altres territoris" del conjunt d'Espanya; "això no és sostenible".

De tota manera, Natàlia Mas ha volgut concretar que malgrat la seva absència de la reunió que farà a Madrid el Consell de Política Fiscal i Financera, el Govern estarà representat pel secretari general d'Economia, Josep Maria Vilarrúbia, i la directora general de Pressupostos, Esther Pallarols, "no deixem la cadira buida", ha recalcat. Les raons del Govern, "una de concepte i un altre de context", perquè ja que és un ens on tot està decidit i on la visió de l'Estat s'imposa. A part, hi ha una línia oberta de debat amb l'Estat per a un nou finançament, "una línia de negociació per aconseguir els recursos que la ciutadania de Catalunya necessita". Ha insistit en el fet que "l'organisme té unes deficiències en la seva governança, perquè sempre s'acaba imposant la visió de l'Estat". Amb la nova via de negociacions bilaterals, la consellera confia que es trencarà "aquesta estructura del Consell" i confia en "obtenir resultats diferents" als que fins ara s'han assolit dins del marc del Consell.

Ha retret que el mateix Consell convoca "tard i a deshora", de fet, "aquesta és la primera reunió que es convoca en el darrer any i mig". Ha afegit que la informació que s'hi dona, moltes vegades, arriba tard, com és el cas de l'ordre del dia d'avui en què s'informarà del nivell d'ingressos, de les bestretes a les comunitats autònomes i dels nivells de dèficit públic "que no considerem justos". De cara al proper exercici, el govern espanyol va remetre a l'octubre -quan l'executiu estava en funcions- el pla pressupostari del 2024 a Brussel·les, que incloïa una previsió del dèficit al voltant del 3% per a l'any que ve i una ràtio de deute públic per sota del 110% del PIB ja per al 2023.

Respecte al nou projecte "singular" de finançament, la titular d'Economia no ha avançat cap extrem sobre què s'està treballant i ha emplaçat l'inici de les negociacions "per prudència". Ha reforçat la idea que és "perfectament compatible una major autonomia financera amb la solidaritat territorial" i ha emfatitzat que el que és inviable "és mantenir l'actual sistema de finançament", ha d'haver-hi "un canvi estructural".