Des de la seva implantació el 2013, el certificat d'eficiència energètica (CEE) s'ha consolidat com un document indispensable al sector immobiliari espanyol. Tanmateix, la normativa europea està a punt d'elevar la seva importància de forma radical. A partir de 2030, no només serà un tràmit més, sinó la barrera d'entrada obligatòria per a qualsevol operació de compravenda o lloguer, marcant un abans i un després en la valoració dels immobles.

El certificat energètic és un informe oficial que avalua el consum d'energia i les emissions de CO₂ d'un habitatge o edifici. S'expressa mitjançant una escala de lletres que va de l'A (la més eficient) a la G (la menys eficient). Aquest document, que ha de ser realitzat per un tècnic homologat, no només serveix per complir amb la llei; s'ha convertit en un factor crucial que influeix directament en el valor de mercat d'una propietat, a la factura de la llum i a l'empremta de carboni dels seus habitants.

La Unió Europea, en el seu ferm compromís per la descarbonització, ha establert l'any 2030 com a data límit per endurir els requisits. A partir de llavors, serà obligatori que tots els habitatges comptin, com a mínim, amb una qualificació de classe E per poder ser venudes o llogades legalment. Aquest moviment busca integrar la sostenibilitat com un pilar fonamental a la construcció, compra i lloguer d'habitatges. La responsabilitat recau íntegrament en el propietari de l'immoble. Aquest ha d'encarregar la realització del certificat, registrar-lo en l'organisme competent de la seva comunitat autònoma i renovar-lo cada deu anys o sempre que es realitzi una reforma que modifiqui la seva eficiència energètica.

L'incompliment d'aquestes obligacions comporta sancions econòmiques que la llei classifica en tres nivells segons la seva gravetat:

-Infraccions lleus (300 a 600 euros). Inclouen accions com anunciar un habitatge en venda o lloguer sense esmentar la seva lletra d'eficiència energètica, no renovar el certificat una vegada caducat o no exhibir l'etiqueta energètica a l'immoble.
-Infraccions greus (601 a 1.000 euros). En aquest grup es troba el no registrar el certificat en l'administració corresponent, llogar o vendre la propietat sense haver facilitat el document al comprador o llogater, o intentar enganyar mostrant una qualificació que no es correspon amb la real.
-Infraccions molt greus (1.001 a 6.000 euros). Les sancions més abundants estan reservades per a les accions més deliberades, com falsejar la informació en l'expedició o el registre del certificat o donar publicitat a una qualificació energètica sense disposar d'un certificat vàlid que l'avali.

La llei contempla excepcions molt específiques. No estan obligats a obtenir el certificat energètic els propietaris dels edificis i monuments protegits oficialment pel seu valor històric o arquitectònic, o que formin part d'un entorn declarat bé d'interès cultural.

També els edificis o parts d'edificis utilitzats exclusivament com a llocs de culte o per a activitats religioses i les construccions provisionals amb un temps d'ús previst igual o inferior a dos anys. Tampoc no es poden obviar els beneficis de la normativa per als edificis industrials i agrícoles no residencials, o tallers dedicats a finalitats defensives i els habitatges que es lloguin per un període total inferior a 16 setmanes a l'any.

En un mercat immobiliari cada vegada més regulat i conscient de l'impacte mediambiental, el certificat energètic ha deixat de ser un mer tràmit burocràtic. Per a l'any 2030, es convertirà en un requisit ineludible que categoritzarà el parc immobiliari espanyol. Per a un comprador o llogater, sol·licitar i verificar aquest document no és només un dret, és una eina essencial per prendre una decisió informada sobre el cost real de viure en un habitatge. Per a un venedor o llogater, tenir-lo en regla és l'única manera d'evitar substancioses sancions i operar dins de la legalitat.