En un gest que reflecteix la millora de la solvència sobirana d'Espanya, l'agència de qualificació Moody's ha procedit a una revaloració generalitzada de catorze governs regionals i entitats locals, amb una atenció particular a Catalunya. La decisió, que segueix l'ascens de la qualificació espanyola de Baa1 a A3 el passat 26 de setembre, situa les institucions catalanes en un nou escenari de credibilitat financera. La Generalitat ha vist millorada la seva qualificació de Ba1 a Baa3, un salt qualitatiu que la situa en el llindar del grau d'inversió.

Aquest reconeixement és especialment rellevant si es considera que Catalunya comparteix aquesta revaloració amb Castella-la Manxa, Múrcia i el País Valencià, territoris amb trajectòries fiscals similars en els darrers exercicis. Moody's subratlla que "aquestes quatre comunitats autònomes han mostrat una millora fiscal durant 2024, amb millors saldos operatius i menors càrregues de deute". L'agència preveu que "aquestes condicions fiscals continuaran millorant durant els pròxims dos o tres anys", amb l'especificitat que Catalunya i Castella-la Manxa assoliran saldos operatius primaris positius.

L'Ajuntament de Barcelona experimenta una revaloració paral·lela, passant de Baa1 a A3, en reconeixement de la seva "prudent gestió pressupostària, els seus elevats saldos operatius, els seus superàvits financers, la seva baixa càrrega de deute i la seva sòlida liquiditat". Aquesta millora posiciona Barcelona al mateix nivell que Madrid, tot i les diferències estructurals entre ambdues economies. La projecció de Moody's anticipa que les finances barcelonines es mantindran "sòlides" en el proper trienni, un factor clau per a la captació d'inversions en un context metropolità creixentment competitiu.

La decisió de Moody's posa en relleu l'arquitectura multinivell de l'Estat espanyol. D'una banda, Euskadi aconsegueix la qualificació més elevada ('A2'), recolzada en el que l'agència descriu com el seu "règim fiscal protegit constitucionalment". Aquest reconeixement institucionalitza, des de la perspectiva dels mercats, l'efectivitat dels règims forals com a eina de gestió fiscal.

D'altra banda, territoris com Astúries, Castella i Lleó, Galícia i la Comunidad de Madrid reben el reconeixement pel seu "sòlid rendiment fiscal i financer", amb projeccions d'estabilitat o descens dels nivells de deute. Aquesta revaloració coordinada per part de Moody's transcendeix l'àmbit estrictament financer. Per a Catalunya, representa:

-Un reconeixement internacional dels esforços de consolidació fiscal en un context postsobirà complex.
-La possibilitat d'accedir a finançament en condicions més favorables, alleugerint la càrrega financera.
-La projecció d'una imatge d'estabilitat institucional cap a les agències de qualificació.

El cas andalús, amb una millora de dos esglaons (de Baa2 a A3), demostra que les dinàmiques regionals continuen essent diverses dins de la tendència general de millora. Moody's situa Catalunya en un horitzó de dos o tres anys de continuïtat en la millora fiscal, tot i que assenyala els reptes estructurals que persisteixen. La qualificació Baa3 obre la porta al grau d'inversió, però manté les administracions catalanes per sota de les qualificacions atorgades als territoris forals i a les comunitats amb trajectòries fiscalment més sòlides.

Aquest escenari suggereix que, si bé el camí recorregut és significatiu, la propera frontera en la relació de Catalunya amb les agències de qualificació exigiria assolir una diferenciació positiva respecte a la mitjana autonòmica, un objectiu que requeriria no només una gestió fiscal prudent sinó també un entorn de creixement econòmic sostingut.