En un any de contínues pujades dels tipus d'interès, l'estalvi dels espanyols es mou a velocitat de tortuga per buscar rendibilitat després que la gran banca continuï sense remunerar els seus dipòsits. Malgrat les contínues notícies que apunten a moviments en lletres del Tresor o fons d'inversió, els espanyols romanen ancorats en el seu estalvi tradicional i això que el preu dels diners ha passat en aquests dotze mesos del 0% al 4% que regeixen ara per al conjunt dels països de l'eurozona. Alguna cosa s'ha mogut, però amb prou feines s'aprecia respecte al gruix de l'estalvi financer de les famílies espanyoles.

Amb dades d'Inverco de tancament del primer trimestre del present any, els dipòsits bancaris (comptes corrents i dipòsits) sumaven 999.000 milions d'euros que al costat dels 54.000 milions que els espanyols mantenen en efectiu (bitllets i monedes) assoleix una xifra d'1,054 bilions d'euros que representa el 38,4% de la riquesa de les famílies. En conjunt aquesta part hiperconservadora de l'estalvi ha caigut sol el 2,1% en l'inici de l'exercici.

Encara que els bancs contínuament desvien els seus clients que els exigeixen tipus d'interès per als seus dipòsits cap als fons d'inversió, aquests no han tingut el creixement esperat. Actualment, el patrimoni en fons s'eleva a 268.483 milions, 14.000 milions més que al tancament de 2022, el que suposa un increment del 5,6%. Així, no sembla que hagin convençut la seva clientela de la bondat del producte que, a més, té el tractament fiscal més avantatjós. Els fons suposen el 10% del total de l'estalvi financer de les famílies. Això sí, sumant l'estalvi dels fons estrangers, el percentatge s'eleva fins al 14,8% dels diners estalviats per les famílies.

Però sens dubte, la inversió més anecdòtica és el deute públic i les ja molt populars lletres del Tresor que aquesta setmana tornaven a marcar màxims de molts anys de tipus zero o negatius. En els tres primers mesos de l'any, la inversió en renda fixa a curt termini (grup a què pertanyen les lletres) s'ha multiplicat per 5 fins als 10.916 milions d'euros. Sens dubte, una evolució molt destacada, però que es desinfla en comparar-la amb el conjunt de l'estalvi financer: el seu pes és de només el 0,4%. Quant a bons i obligacions (renda fixa a llarg i mitjà termini), les famílies espanyoles han incrementat el seu saldo en el primer trimestre en 1.000 milions d'euros fins als 12.180 milions, que suposa també el 0,4% de l'estalvi total.

La borsa està atraient l'estalviador espanyol, encara que sense moviments dràstics, malgrat les nombroses recomanacions de la renda variable com la millor manera de batre la inflació a llarg termini. A més, la pujada de les accions en el conjunt de l'any ha permès una revalorització automàtica de la cartera d'aquests actius, sense necessitat d'incrementar la inversió, una cosa que també explicaria el bon comportament dels fons d'inversió. Els espanyols mantenien en accions 119.045 milions d'euros a tancament del primer trimestre de l'any, 9.000 milions més que al final del passat exercici. En general, les famílies destinen la compravenda directa d'aquests títols 4,3 de cada 100 euros d'estalvi financer. Percentatges que caminen molt lluny del que ocorre en altres economies europees i també en la nord-americana amb més tradició en aquest mercat. Des de 2017, quan les accions van assolir els 137.573 milions d'euros s'ha produït un descens, amb un rebot en els últims tres mesos.

Curiosament, l'activitat empresarial de les famílies explica que siguin les accions no cotitzades una destinació més voluminosa que aquelles que es negocien a la Borsa. La xifra fins al març marca 142.423 milions d'euros (el 5,3% de l'estalvi total de les famílies) amb un modest creixement de l'1,5% en aquest període.

També s'ha produït en el període un modest increment en els fons de pensions externs després de la dràstica reducció de la desgravació aplicada en aquesta legislatura (es va passar dels 9.000 euros als 1.500 euros). La xifra ha augmentat en 2.800 milions d'euros fins als 118.464 milions. Aquest estalvi per a la jubilació –en espera que es posi en marxa el mecanisme de pensions dissenyat pel ministre de la Seguretat Social, José Luis Escrivá- representa el 4,3% de l'estalvi de les famílies.