Fins a 130 euros pot costar una vaga en el sector educatiu. Les reivindicacions dels i les mestres no cessen i respondre a totes les convocatòries de vaga és un sacrifici per a la butxaca de molts. Així doncs, ON ECONOMIA ha pogut constatar que de 400 i, fins i tot, fins a 600 euros pot suposar anar a les vagues convocades pels sindicats. Cal recordar que aquestes poden ser generals o fetes per la crida de cada zona, com la d'aquest dilluns a tota l'àrea de Barcelona i el Barcelonès. Així doncs, el pols del professorat amb el Govern de la Generalitat de Catalunya també suposa un sacrifici per a l'estabilitat econòmica de cadascun.
És viable anar a totes les vagues?
D'altra banda, el professorat també es mostra incert en com es descomptaran aquests dies de vaga. Poden ser, d'una banda, a la nòmina de maig, o poden recaure en les de juny. Són processos no freqüents i, per tant, també hi ha molta desconeixença pel que fa a les vagues on la nòmina depèn únicament de l'administració pública. Ara mateix, hi ha decretades un total de 17 vagues, però cal tenir en compte la diferència entre les que es crida a la mobilització de tota Catalunya i les que van per territoris. A efectes pràctics, de mitjana, en poden arribar a tocar cinc per professional si aquest decideix assistir a totes.
En el sector públic, exercir el dret a vaga implica la pèrdua íntegra del salari base de cada dia no treballat, així com la detracció proporcional del descans setmanal (caps de setmana) i de les pagues extraordinàries. Davant d’aquells que intenten reduir el conflicte a una disputa laboral, el comitè de vaga i les assemblees de treballadors insisteixen que les mobilitzacions persegueixen un benefici social que impactarà directament en la qualitat educativa de les futures generacions.
Des de 2009 a 2012 els salaris dels docents es van reduir per les retallades aplicades arran de la crisi financera de 2008. A continuació, entre 2012 i 2017 es produeix un estancament, mentre que en els últims set anys hi ha un augment sostingut dels salaris nominals. Des de CGT Ensenyament subratllen la reivindicació econòmica, més enllà de les condicions: "Per entendre l’evolució dels nostres sous, cal ajustar-los al cost de la vida. Això vol dir deflactar el salari, és a dir, equiparar-lo segons el valor monetari d’un any de referència —en aquest cas, el 2021— per obtenir el que s’anomena salari real. En altres paraules, una nòmina de 1.900 € no té el mateix valor el 2009 que el 2025: els aliments, l’habitatge o els serveis no costen el mateix". I matisen que el sacrifici, sobretot econòmic, el posen com a prioritari: "Les vagues només són útils si paralitzen el sistema i desgasten els governs. Per resoldre un conflicte a través de la vaga cal que aquest sigui sostingut i en un estat continu de mobilització. És difícil saber quants dies calen per guanyar, però l’important és saber mantenir la intensitat i que a la societat es faci palès que allà hi ha un problema".