Les llars espanyoles amb prou feines estalvien i tenen menors nivells de renda que altres països veïns. Tanmateix, la seva acumulació de riquesa és "relativament" superior com a conseqüència fonamentalment de la revalorització immobiliària, l'actiu preferit a Espanya per canalitzar l'estalvi. Aquesta és una de les conclusions de l'estudi Finances de les llars 2000-2022 elaborat per la Fundació Afi Emilio Ontiveros i presentat aquest dimarts, que matisa que a Espanya ha augmentat la riquesa, però és cada vegada més concentrada. I és que, l'1% de les llars més riques acumulaven el 2020 el 22% de la riquesa, davant el 13,8% de 2002.

Així mateix, el 10% de llars més riques van passar de concentrar el 43,9% de la riquesa el 2002, al 53,9% el 2022. Segons l'estudi, que recull l'Agència EFE, l'efecte de la revalorització d'actius és responsable de més del 70% de l'augment de la riquesa de les llars espanyoles, mentre que a Alemanya, França i Itàlia representa més l'adquisició neta d'actius.

Malgrat l'augment de la riquesa, la renda bruta disponible per càpita de les llars espanyoles amb prou feines s'ha recuperat en termes reals dels seus nivells a inici de segle, fins i tot ha augmentat la bretxa davant països veïns. "L'any 2000 la diferència entre la renda bruta disponible real espanyola i la de la mitja de la zona euro era de 4.400 euros aproximadament i aquesta diferència el 2022 ha estat de 6.400 euros", el que ha agreujat la bretxa amb els països de l'entorn, assenyala l'estudi.

A més, cap llar, excepte els de majors de 65 anys, no ha recuperat el 2020 els nivells de renda de 2001; fins i tot les llars envellides els han millorat degut en part a les polítiques de protecció d'ingressos. Aquest informe confirma que les llars espanyoles n'estalvien menys que els europeus, "la bretxa entre la taxa d'estalvi de les llars espanyoles i la mitjana ponderada de l'eurozona es mou en un ampli rang que mai no baixa dels tres punts percentuals".

Les baixes taxes d'estalvi de les llars d'Espanya s'explicarien per una cultura de consum més gran, la "confiança en les xarxes de protecció familiars" en casos de crisi i a un sistema de pensions més generós. L'estalvi financer està concentrat en les rendes altes, assenyala l'estudi, tant així que només el 40% que acumulen les rendes més grans han acumulat en 80% del total d'aquesta riquesa o el 10% més ric ha acaparat el 50% del total d'aquest tipus d'estalvi.

Llars joves: menys renda, estalvi, riquesa i habitatge

Les llars més joves (20 a 35 anys) han tingut una caiguda de la seva renda real superior a la de què aquelles llars d'entre 65 i 74 anys. De fet, els trams d'edat superiors als 65 anys han millorat el seu nivell de riquesa en termes reals en aquestes dues dècades, una cosa que podria vincular-se a l'efecte de revalorització d'actius i al deteriorament de la renda dels joves.

"Hi ha un factor de mala sort per a aquesta generació d'entre els 20 i 35 anys. S'han incorporat al mercat del treball en el pitjor moment de les últimes dècades, en termes de precarietat, flexibilitat, preus de lloguer, amb quatre crisis pel mig", ha exposat Daniel Manzano, autor de l'estudi. Factors com el poc estalvi per les rendes baixes, ha permès que el segment més jove propietari d'un habitatge hagi baixat en dues dècades del 70 % al 35 %, un descens que s'evidencia a partir de 2011.

L'estancament de la renda bruta disponible de les famílies en general s'explica, segons Daniel Manzano, per l'economia poc productiva d'Espanya. "És massa fàcil dir que això és un tema distributiu, el problema principal és la insuficiència de la renda. Si la renda per càpita hagués crescut, probablement la bretxa intergeneracional seria menor", però "hem crescut insuficientment", ha destacat Ángel Berges, president d'Afi i coautor de l'informe.