La possibilitat de penjar la targeta de treballador als 61 anys després d'haver cotitzat durant 33 sona com una perspectiva atractiva per a molts empleats que somien amb una sortida anticipada del mercat laboral. No obstant això, la normativa de la Seguretat Social no és tan senzilla com sembla a primera vista. L'ordenament jurídic espanyol sí que contempla aquest escenari, però el circumscriu a supòsits molt específics i el sotmet a un conjunt de condicions que no tots els interessats poden satisfer.

La figura que permet aquesta opció és l'anomenada jubilació anticipada involuntària, una modalitat regulada que autoritza l'avançament de la jubilació fins a quatre anys per sota de l'edat ordinària. Ara bé, aquest límit màxim no s'aplica de manera automàtica ni universal, sinó que depèn del compliment d'una sèrie de requisits. El primer d'ells és haver acumulat un mínim de 33 anys de cotització, part dels quals han d'estar compresos en els períodes immediatament anteriors a la sol·licitud de la pensió.

La pèrdua de la feina per causes alienes a la voluntat del treballador

El segon requisit resulta determinant: el cessament en l'activitat laboral s'ha de produir per causes que no depenguin de la voluntat del treballador. En aquest supòsit s'encaixen situacions com acomiadaments objectius, l'extinció de contractes emparats en expedients de regulació d'ocupació o el tancament definitiu de l'empresa. A més, la normativa exigeix estar inscrit com a demandant d'ocupació durant almenys sis mesos abans de sol·licitar la prestació. Aquests tres elements configuren el missatge més repetit, però falta un matís decisiu que sovint es passa per alt.

El punt que sol quedar fora del debat és que l'edat mínima per jubilar-se varia en funció de l'edat legal de jubilació que correspongui a cada cas. Actualment, a Espanya, l'edat ordinària depèn dels anys cotitzats: es fixa en 65 anys per a aquells que acrediten carreres llargues de cotització, i supera els 66 anys per a la resta. A partir de 2027, el sistema se simplificarà i només es podrà accedir a la jubilació ordinària als 65 o 67 anys, segons el que s'hagi cotitzat al llarg de la vida laboral.

Atès que la jubilació anticipada involuntària permet avançar fins a quatre anys, el resultat final és que únicament aquells que tenen carreres llargues poden arribar a retirar-se als 61 anys. Amb trajectòries més curtes, l'edat real se situa més a prop dels 62 o 63 anys. És a dir, els 33 anys són el mínim per accedir a aquesta modalitat, però no garanteixen jubilar-se als 61. Un treballador amb 33 anys cotitzats que perd la seva feina als 60 anys no podrà retirar-se immediatament. Haurà d'esperar a complir l'edat mínima que li correspongui segons el seu historial, que normalment serà superior als 61. Aquest desfasament entre la percepció ciutadana i la realitat normativa genera expectatives errònies que poden portar a plans de jubilació mal calculats.

Les retallades en la quantia de la pensió

A tot això s'hi suma un altre factor de gran rellevància: la reducció de l'import de la pensió. La Seguretat Social aplica coeficients reductors per cada mes d'avançament respecte a l'edat ordinària. Això implica que com més aviat es produeixi la jubilació, més gran serà la retallada, que pot ser significativa en funció de la carrera de cotització. Un treballador que es jubili als 61 anys en lloc dels 65 pot veure reduïda la seva pensió en un percentatge considerable, un cost que no sempre es té en compte en valorar l'opció de la jubilació anticipada.

La possibilitat de jubilar-se als 61 anys existeix a Espanya, però no n'hi ha prou amb haver cotitzat 33 anys. La clau està en el tipus d'acomiadament, en la situació laboral prèvia i, sobretot, en la durada total de la carrera professional. Entendre aquests matisos és essencial per evitar expectatives errònies i planificar amb precisió el moment real d'accés a la jubilació. Els experts recomanen consultar amb assessors especialitzats abans de prendre decisions definitives, ja que cada cas presenta particularitats que poden modificar substancialment el càlcul de l'edat de jubilació i la quantia de la pensió resultant.