La supervisió bancària europea s'enfronta a un canvi inesperat a la seva cúpula. José Manuel Campa, president de l'Autoritat Bancària Europea (EBA) des de 2019, abandonarà el seu càrrec el proper 31 de gener, truncant el seu mandat més de tres anys abans de la seva data oficial d'expiració, prevista per al maig de 2029. La dimissió, qualificada per les fonts consultades com a "sorprenent", es va produir durant l'última reunió de l'òrgan rector del supervisor paneuropeu, segons han confirmat fonts de la institució.

La notícia ha sacsejat els cercles financers de la Unió Europea, on Campa, de 60 anys i natural d'Oviedo, era considerat un pilar de la regulació prudencial. La seva marxa anticipada deixa un buit de lideratge en un organisme crucial la tasca del qual és garantir l'estabilitat i la integritat del sistema bancari de la UE, especialment en un context econòmic global marcat per la incertesa i els alts tipus d'interés.

L'EBA, amb seu a París, s'ha limitat a reconèixer el fet a través d'un escarit comunicat en el qual, sense revelar les raons després de la decisió de Campa, afirma: "Per descomptat, l'EBA està prenent totes les mesures adequades per garantir una transició fluida fins que s'anomeni a un nou president". La falta de detalls sobre els motius de la dimissió ha generat una lògica expectació i especulació sobre si respon a desacords polítics, a un nou projecte professional del mateix Campa o a raons d'índole personal.

La carrera de José Manuel Campa està profundament lligada a l'economia tant espanyola com europea. Abans de la seva etapa en l'EBA, l'economista ja tenia una àmplia experiència en administracions públiques i el sector privat. El seu perfil va cobrar especial rellevància nacional quan va assumir el càrrec de Secretari d'Estat d'Economia en el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero, entre 2009 i 2011, un període crític marcat pels estralls de la crisi financera global i l'esclat de la bombolla immobiliària a Espanya.

Després del seu pas per la política nacional, Campa es va consolidar com una veu autoritzada en regulació financera internacional. La seva arribada a la presidència de l'EBA el 2019 va ser vista com un nomenament de consens i gran solvència tècnica. Sota el seu mandat, l'organisme ha supervisat les proves de resistència (stress tests) biennals que examinen la solvència dels bancs europeus davant d'escenaris econòmics adversos, una eina fonamental per certificar la robustesa del sector després de les lliçons apreses de la passada crisi.

La seva sortida obre ara un complex procés per trobar un substitut que ocupi un dels llocs de supervisió més sensibles d'Europa. L'EBA no només coordina la regulació bancària entre els 27 estats membres, sinó que també treballa per la correcta aplicació de normatives fonamentals com els criteris de Basilea III.

El nomenament del seu successor requerirà negociacions entre la Comissió Europea, el Parlament Europeu i el Consell, en un moment en què l'arquitectura financera europea debat noves reformes. La sobtada marxa de Campa deixa doncs una incògnita sobre el futur immediat de la institució i marca el final prematur d'una etapa d'estabilitat en el lideratge del supervisor bancari.