L'agenda de la Reunió del Cercle d'Economia ha trobat un espai per abordar la relació entre la defensa i la indústria en un context en què Catalunya aspira a tenir un paper rellevant en la competitivitat europea. La xerrada, celebrada en el marc de la tercera i darrera jornada de la trobada empresarial, ha comptat amb la participació de Roser Roca, vicepresidenta d'Airbus Defence & Space; Adrià Argemí, conseller delegat de Pangea Propulsion; i Jaume Sanpera, conseller delegat de Sateliot.
Els tres ponents han coincidit en la necessitat de reforçar la sobirania tecnològica del continent i han detectat un canvi de tendència en l'atracció de capital, tot i que han alertat de les dificultats burocràtiques que persisteixen.
Sanpera ha defensat que Europa viu actualment un procés d'integració en matèria de defensa i ha afirmat que, per primera vegada, resulta més avantatjós "ser europeu que americà o xinès" en aquest àmbit. Segons el conseller delegat de Sateliot, les comunicacions satel·litàries són estratègiques i cal que el continent disposi de sobirania plena en aquest sector. L'objectiu, ha explicat, ha de ser crear campions industrials amb el suport d'Europa que puguin triomfar més enllà del continent i competir globalment.
Roca, per la seva banda, ha llançat una advertència basada en l'experiència d'Airbus. Amb la legislació actual, ha assegurat, seria molt complicat crear una empresa com la que ella representa, atès que el marc normatiu europeu ha tendit a la fragmentació i la desconfiança entre estats. La vicepresidenta d'Airbus Defence & Space ha remarcat que és imprescindible per a la salut de l'ecosistema industrial que hi hagi diversificació d'actors, i ha alertat que l'excés de regulació pot ofegar la iniciativa privada.
Capital i burocràcia: assignatures pendents
Argemí, al capdavant de Pangea Propulsion, ha aportat una visió des de l'empresa emergent. Ha celebrat que alguna cosa està canviant a Europa perquè comença a haver-hi atracció de capital en fase inicial, un fenomen que fa uns anys era inexistent.
No obstant això, ha matisat que encara manca capital especialitzat i que a Espanya és difícil trobar aquesta mena de finançament per a projectes tecnològics amb vocació de defensa. Argemí ha afegit que queda molt camí per recórrer a escala burocràtica per materialitzar un gran projecte europeu integrador, i ha instat a difondre millor la necessitat que existeixin tecnologies vinculades a la defensa, sovint mal vistes per una part de l'opinió pública.
Un dels moments centrals del debat ha estat quan els tres ponents han posat exemples d'aplicacions civils de tecnologies amb potencial de defensa. Sanpera ha explicat que quan fallen les comunicacions terrestres, les satel·litàries continuen funcionant, i aquest àmbit permet també un millor control dels camps agrícoles, la gestió de recursos hídrics o la prevenció de desastres naturals.
Roca ha revelat que, en clau catalana, estan desenvolupant un sistema d'observació de la Terra que permet controlar incendis forestals, una tecnologia amb evident impacte en la protecció civil però també amb derivades en l'àmbit de la seguretat. Argemí ha estat encara més explícit: malgrat treballar en projectes espacials civils, tots els desenvolupaments que fan tenen un impacte directe o indirecte en l'àmbit de la defensa, una realitat que cal assumir i gestionar.
L'augment de la despesa com a oportunitat
Sobre l'increment de la despesa en defensa que diversos països europeus han anunciat en els darrers mesos, Roca ha plantejat que el gran repte no és només quan invertir, sinó com utilitzar aquesta inversió per reforçar les capacitats estratègiques europees i tallar dependències externes, especialment de tercers països. La directiva d'Airbus ha defensat que cal desenvolupar totes les capacitats amb sinergia, evitant duplicitats i aprofitant el talent existent a cada territori.
Argemí ha afegit un argument econòmic i social: la sobirania estratègica crea llocs de treball estables i de qualitat. Sanpera ha tancat la sessió amb una reflexió de caràcter geopolític: la dissuasió és imprescindible en un món on les amenaces s'han multiplicat.
A més, ha recordat que les tecnologies de defensa ja són presents en la vida quotidiana dels ciutadans, des dels sistemes de navegació dels cotxes fins a la ciberseguretat dels telèfons mòbils, encara que sovint no se'n sigui conscient. El debat ha conclòs amb un consens implícit: Europa té ara una finestra d'oportunitat, però aprofitar-la exigirà menys burocràcia, més capital especialitzat i un canvi cultural en la percepció de la indústria de defensa.