Els espanyols estan entre els més fanàtics de la Internet de les Coses (IoT, per les seves sigles en anglès), col·locant-se als llocs de cap de la Unió Europea (UE), la qual cosa ha provocat que el seu ús hagi crescut a Espanya per sobre de la mitjana comunitària des de la pandèmia en tres de les sis modalitats d'aparells connectats. Tanmateix, es dona la paradoxa que, igualment, els espanyols són dels comunitaris més desconfiats, amb un percentatge més gran de potencials usuaris que rebutgen aquesta tecnologia per motius de seguretat, segons un informe d'Eurostat donat a conèixer aquest dimarts.

La Internet de les Coses o Internet of Things (IoT) permet connectar aparells domèstics quotidians a Internet i, fins i tot, els sistemes de les ciutats intel·ligents amb dos tipus d'usos, bé solen ser interruptors (envien les instruccions a un objecte) o són sensors (recopilen les dades i els envien a un altre lloc). En concret, Eurostat ha analitzat sis tipus d'equips electrònics connectats a Internet: el destinat a funcions de control i seguretat, que inclou sistemes d'alarma, detectors de fum, càmeres de seguretat, panys de portes o altres solucions de seguretat; un segon, lligat al control i gestió de l'energia com a termòstats, comptadors de serveis públics, llums, endolls o altres solucions; un tercer grup, electrodomèstics com a robots aspiradors, frigorífics, forns i cafeteres; el quart, assistents virtuals en forma d'altaveu intel·ligent o d'aplicació; el cinquè engloba consoles o videojocs i, finalment, les televisions connectades a internet. En tots els casos, Espanya està als llocs de cap en l'ús d'aquest tipus d'equips connectats a la Xarxa.

 

Televisió connectada. És, entre els aparells connectats o IoT, el més estès, ja que l'utilitza el 52% dels ciutadans de la UE entre 16 i els 74 anys. A Espanya la penetració és molt superior, el 69,3%, i ocupa el segon posat, darrere del 77,8% de Malta. Completen el top-5 Suècia, amb un 68%; Irlanda, el 67,6% i Xipre, un 65,6%. Segons l'anàlisi d'Eurostat, aquest tipus de IoT és el que més ha crescut des de la pandèmia, gairebé 9 punts percentuals (pp), encara que els països al capdavant han tingut creixements menors, de 3 pp a Espanya. Els països més retardats són Bulgària, un 30,1% de penetració, i Croàcia, 34,7%, que perd 10 pp en aquests dos anys segons Eurostat.

Consoles o videojocs. Amb un ús del 20,1% dels residents de la UE, és el segon IoT amb un ús més gran, que s'eleva a Espanya al 27,3% de les persones entre 16 i 74 anys. No obstant això, l'interès per aquest tipus de lleure connectat al web ha perdut adeptes a Espanya, ja que ha caigut 3 pp, des d'un 30,2% durant l'any del confinament, al 27,3% el 2022; mentre que en el conjunt de la UE ha augmentat de 3 pp. Això ha fet que Espanya perdés el segon, ja que va ostentar el 2020, fins a un sisè lloc. Per sobre, el 35,3% dels irlandesos juguen amb consoles connectades; a Malta el 34,9%, als Països Baixos el 30,7%, a França el 30,6% i a Àustria el 27,5%. Novament, Bulgària tanca amb una penetració del 3,7%. Dels sis grups de IoT analitzats per Eurostat, és l'únic en el qual s'ha reduït l'ús a Espanya, una cosa que ha succeït en uns altres set països.

Assistents virtuals. La penetració d'aquest tipus d'aparells que aporten "ajuts" mitjançant veu o aplicacions és del 13,4% a la Unió Europea, 10 punts més a Espanya, fins al 23,5% de la població entre 16 i 74 anys. De mitjana, a la UE ha crescut 2 pp en els dos últims anys, davant 6,7 pp a Espanya, que ocupa el tercer lloc, després d'Irlanda, amb un 38,9% (creix 21 pp) i Països Baixos, un 24,8%. Bulgària (0,8%) i Grècia (1,1%) tanquen la taula europea.

Aparells lligats a la gestió energètica. Aquest tipus de sistemes connectats a Internet l'utilitza el 10,1% dels comunitaris, una mica major -11,8%- a Espanya, que ocupa el novè lloc. Des de la pandèmia ha tingut un increment d'1,8 pp en el conjunt de la UE i el doble, 3,9 pp, a Espanya. Aquest tipus de IoT està més implantat en països més freds, amb Països Baix, que amb un 65,7% de la població, és a anys llum de resta. El segueix Irlanda (21,4%), Estònia (16,1%), Suècia (15,9%), Dinamarca i Àustria (14,6%), Bèlgica (14,1%) i Finlàndia (12,3%).

Electrodomèstics connectats. Els utilitzen el 9,2% dels comunitaris -amb un increment des de 2020 de 4,8 pp- i el 16,3% dels residents a Espanya, on la penetració creix 6,3 pp. El rànquing l'obre novament Malta, amb un ús del 19,8% de les persones entre 16 i 74 anys; segueix Dinamarca, el 19,7%; Estònia, el 18% i Eslovènia 17,5%. Espanya tanca el top-5 en aquesta modalitat de IoT, l'única on Bulgària no és a la cua. En aquesta ocasió és Romania, amb un 3,8%, encara que Itàlia és el segon país amb un menor ús d'electrodomèstics connectats, el 4,2%.

Sistemes de seguretat. Aquest tipus d'aparells connectats amb Internet són utilitzats pel 8,6% dels comunitaris i per l'11,5% a Espanya. En ambdós casos, l'increment ha estat el mateix, 2,6 pp, de 2020 a 2020, segons l'anàlisi d'Eurostat. En aquests IoT, Espanya, encara que per sobre de la mitjana comunitària, es col·loca en l'onzè primer posat, amb Països Baixes al capdavant, ja que el 22,7% dels seus habitants tenen instal·lades alarmes, detectors de fum, càmeres de seguretat, panys de portes o altres solucions de seguretat connectades amb Internet. Al marge d'aquests sis usos, el IoT no té barreres, ni tan sols planetàries.

Entre els més desconfiats

Eurostat també analitza els motius pels quals els comunitaris decideixen no utilitzar els aparells connectats a la xarxa i els reticents a la Internet de les Coses al·leguen com a causa principal la falta d'utilitat per a ells. Declaren no necessitar-lo el 41,2% dels habitants de la UE, un percentatge que es redueix deu punts, al 32,3%, en el cas d'Espanya, on els motius de seguretat cobren més pes que en altres països comunitaris. Així, el 17,9% dels espanyols que manquen de IoT addueixen motius de seguretat, mentre que es redueix al 7,4% del conjunt dels comunitaris. Altres causes (se'n poden apuntar algunes) lligades a la seguretat són la privacitat i robatori de dades, el 19,7% a Espanya, davant el 8,2% a la UE, i la salut, a Espanya un 8,5% que es rebaixa al 2,5% a la UE.