La borsa espanyola ha posat fi a la sessió d’aquest dimecres amb un lleu retrocés, en una jornada marcada per l’anunci de l’Agència Internacional de l’Energia (AIE) sobre la posada al mercat de 400 milions de barrils de petroli procedents de les reserves estratègiques dels seus països membres. La mesura, la més gran en volum de la història de l’organisme, pretén contrarestar les tensions alcistes en el preu del cru derivades de l’escalada bèl·lica a l’Orient Mitjà. No obstant això, l’impacte limitat d’aquesta alliberació sobre l’oferta global i la persistència del conflicte han acabat imposant-se, i han dut l’Ibex-35 a tancar amb una caiguda del 0,53%, fins als 17.351,9 punts. El selectiu madrileny havia arribat a cotitzar en positiu durant la primera meitat de la sessió, després de conèixer-se la decisió de l’AIE.
Els 32 estats que integren l’organisme han acordat alliberar 400 milions de barrils, una xifra que més que duplica els 182 milions que els membres de l’agència ja van posar a disposició del mercat en dues ocasions durant el 2022, arran de la invasió russa d’Ucraïna. Aquest volum representa aproximadament entre el 25% i el 30% del total de les reserves estratègiques de l’organització. Els analistes, però, han matisat que aquesta quantitat només cobriria l’equivalent a uns 25 dies de producció global, la qual cosa n’ha moderat les expectatives quant a la capacitat real de rebaixar els preus de manera sostinguda.
La percepció que l’oferta addicional resulta insuficient per compensar les interrupcions derivades del conflicte, sumada a la incertesa sobre la durada de les hostilitats, ha mantingut la pressió alcista sobre els mercats energètics. Al tancament de la borsa espanyola, el barril de Brent, de referència per a Europa, s’anotava una pujada del 4,80%, fins a situar-se per sobre dels 92 dòlars. Per la seva banda, el West Texas Intermediate (WTI), que s’utilitza com a referència als Estats Units, experimentava un increment del 4,58%, fins als 87,35 dòlars per barril.
Els analistes consultats subratllen que el conflicte no mostra signes de desescalada a curt termini. El repunt no s’ha limitat al petroli. El preu del gas natural també ha tornat a accelerar-se en la jornada d’avui. El contracte TTF, negociat als Països Baixos i que serveix de referència per al mercat europeu, ha registrat un increment del 4,02% en acabar la sessió borsària al Vell Continent, fins a assolir els 49,30 euros per megawatt hora. Aquesta nova escalada en els costos energètics afegeix més pressió a una economia europea que encara lluita per contenir la inflació.
Repsol lidera les pujades
En aquest context d’alça dels preus energètics, Repsol s’ha consolidat un dia més com el valor que més es revalora dins de l’Ibex-35. La companyia petroliera ha vist com les seves accions avançaven un 4,58%, beneficiant-se directament de l’increment del preu del cru. Darrere seu, Solaria s’ha situat com el segon valor més alcista, amb una pujada del 2,84%, impulsada per una millora en la recomanació per part del banc canadenc RBC, que ha elevat el preu objectiu de l’acció en 4,5 euros, fins als 22,5 euros. Al costat oposat de la taula, Rovi ha encapçalat els descensos, amb una caiguda del 3,85%.
Les pèrdues s’han estès a altres valors de pes, com Telefónica, que ha retrocedit un 2,79%; Grifols, amb un descens del 2,61%; i les companyies immobiliàries Merlin i Colonial, que s’han deixat un 2,14% i un 1,62%, respectivament. El comportament negatiu no ha estat exclusiu de la plaça madrilenya. Les principals borses europees han tancat la sessió en vermell, amb l’excepció relativa del CAC 40 francès, que ha registrat una lleu caiguda del 0,51%, lleugerament inferior a la de l’Ibex. El DAX alemany ha patit un descens més acusat, de l’1,5%; mentre que l’italià FTSE MIB ha retrocedit un 1,16% i el britànic FTSE 100, un 0,90%.
L’escalada del conflicte a l’Orient Mitjà ja ha començat a traslladar-se a les anàlisis de les principals institucions econòmiques. El vicepresident del Banc Central Europeu (BCE), Luis de Guindos, ha reconegut aquest dimecres que es comença a identificar un xoc d’oferta derivat de les tensions geopolítiques. Aquest fenomen, segons ha explicat, tindrà un doble efecte nociu sobre l’economia: frenarà el creixement econòmic i, alhora, mantindrà una pressió a l’alça sobre els preus.
De Guindos ha afirmat que l’impacte real dependrà de la durada i la intensitat del conflicte, i ha defensat la necessitat de mantenir la calma a l’hora de plantejar futures decisions sobre la política monetària. Malgrat aquesta crida a la prudència, els mercats financers ja han començat a descomptar un escenari de tipus d’interès més alts durant més temps. Aquesta expectativa s’ha traduït en un augment de la rendibilitat exigida al bo espanyol a deu anys, que en el tancament de la sessió se situava en el 3,405%. Aquest moviment reflecteix la previsió dels inversors que el BCE es veurà obligat a mantenir una política monetària restrictiva per combatre les pressions inflacionistes, fins i tot en un context de desacceleració econòmica.