L’Ibex-35 ha tancat el mes de gener amb un increment del 3,31% i s’ha situat en els 17.880 punts, un nivell que representa un nou màxim històric per al principal índex borsari espanyol. L’evolució positiva del selectiu s’ha vist clarament reforçada en la darrera sessió de la setmana, en què el mercat ha reaccionat amb entusiasme als resultats presentats per CaixaBank.

L’entitat financera ha experimentat una forta revalorització borsària, amb una pujada del 6,75%, després d’anunciar uns comptes corresponents a l’exercici 2025 que han superat les previsions del mercat, amb un benefici rècord de 5.891 milions d’euros i un increment del dividend del 15%. El comportament de l’índex al llarg de la setmana ha estat també favorable, amb un guany acumulat de l’1,92%, impulsat en gran part per l’alça de l'1,66% registrada en la sessió de divendres, que ha concentrat pràcticament tot l’avanç setmanal. En les darreres setmanes, l’Ibex-35 ha anat encadenant nous màxims històrics, reflectint un context de confiança dels inversors, especialment en el sector bancari, que ha estat un dels principals motors del mercat.

L’actualitat borsària ha estat marcada per la publicació de resultats empresarials tant a l'Estat com en l’àmbit internacional. En aquest context, CaixaBank ha estat un dels grans protagonistes després de donar a conèixer uns resultats clarament per sobre del que anticipaven els analistes en diverses partides clau. L’entitat ha informat d’un increment del benefici anual de l'1,8% en comparació amb el 2024, sustentat en un fort creixement del negoci. El banc ha destacat que ha tancat el primer any del seu pla estratègic per al període 2025-2027 amb una evolució superior a la prevista, tant pel que fa a l’activitat creditícia com als recursos dels clients, fet que ha reforçat la percepció positiva del mercat. En l’àmbit macroeconòmic, les dades publicades a Espanya han ofert un panorama de creixement sòlid, tot i una certa desacceleració respecte a l’any anterior.

L’economia espanyola va créixer un 2,8% el 2025, set dècimes menys que el 2024, encara que en el tram final de l’any es va observar una lleugera acceleració, amb un augment del producte interior brut del 0,8% en el quart trimestre. Paral·lelament, la inflació ha continuat moderant-se. L’Índex de Preus de Consum va retallar cinc dècimes la seva taxa interanual al gener, fins al 2,4%, el nivell més baix des del mes de juny, impulsat principalment per l’abaratiment dels carburants i per l’evolució dels preus de l’electricitat, segons les dades avançades per l’Institut Nacional d’Estadística.

Fora de l’Estat, les últimes xifres d’ocupació han mostrat una estabilitat relativa a la zona euro i al conjunt de la Unió Europea. La taxa d’atur es va mantenir al desembre en el 6,2%, amb Espanya com el segon país amb un nivell d’atur més elevat dins dels Vint-i-set, situant-se en el 10%. Aquestes dades continuen posant de manifest les diferències estructurals entre les economies europees en matèria de mercat laboral.

El context internacional també ha estat condicionat per diversos esdeveniments geopolítics rellevants. El president dels Estats Units, Donald Trump, ha signat una ordre executiva que obre la porta a la imposició d’aranzels sobre els productes procedents de països que comercialitzin o subministrin petroli a Cuba. En paral·lel, el mandatari nord-americà ha amenaçat d'aplicar un aranzel addicional del 50% a totes les aeronaus fabricades al Canadà, argumentant que el país veí s’ha negat a certificar diversos models d’avions de la companyia Gulfstream.

A més, Trump ha advertit el govern del Regne Unit sobre els riscos, segons ell, de mantenir relacions comercials estretes amb la Xina, després que el primer ministre britànic, Keir Starmer, reafirmés juntament amb el president xinès, Xi Jinping, el compromís de construir una relació a llarg termini entre Londres i Pequín. En aquest mateix context polític i econòmic, el president dels Estats Units ha confirmat que Kevin Warsh serà el successor de Jerome Powell al capdavant de la Reserva Federal.