La Borsa de Madrid ha viscut aquest dimecres una de les jornades més complicades de les últimes setmanes. L'Ibex-35 ha tancat amb una davallada d'un 1,7%, un descens que l'ha deixat a les portes dels 19.100 enters, concretament en els 19.118 punts. No es tracta d'una correcció menor ni d'un moviment tècnic sense més recorregut: la caiguda respon a una combinació de factors externs que han sacsejat els mercats europeus d'una manera coordinada.
El detonant principal ha estat l'escalada de tensions a l'Orient Mitjà. La situació geopolítica en aquella regió té un efecte directe sobre els preus de l'energia, i aquests, al seu torn, condicionen les expectatives d'inflació, els tipus d'interès i, en última instància, el comportament dels inversors. És un efecte dòmino que s'ha pogut seguir amb claredat al llarg de la sessió.
El petroli ha superat la barrera dels 101 dòlars per barril, un nivell que no es veia des de feia mesos i que actua com una llosa sobre les perspectives de creixement. Al mateix temps, les rendibilitats de la renda fixa s'han mantingut en màxims, cosa que encareix el finançament de les empreses i dels estats, i redueix l'atractiu dels actius de risc com les accions. Per entendre per què una jornada pot girar-se tan ràpidament en contra dels inversors, cal fixar-se en la relació entre el petroli, la inflació i els tipus d'interès. Quan el cru puja amb força, els costos de producció i transport s'enfilen, les empreses veuen reduït el seu marge i els consumidors han de destinar més diners a omplir el dipòsit o a pagar la factura energètica.
Aquest encariment acaba traslladant-se als preus finals, cosa que alimenta la inflació. I quan aquesta repunta, els bancs centrals es veuen obligats a mantenir una política monetària restrictiva o, fins i tot, a endurir-la encara més del que estava previst. Això es tradueix en tipus d'interès més alts durant més temps, un escenari que no agrada gens als mercats de renda variable. La combinació d'aquests elements explica per què les caigudes han estat tan generalitzades. No es tracta només que el petroli estigui car, sinó que aquest encariment arriba en un moment en què les economies encara estan digerint els efectes de les pujades de tipus anteriors i en què el marge de maniobra dels governs és limitat.
La banca, principal víctima de la jornada
Si hi ha un sector que ha patit especialment aquest dimecres, aquest ha estat el financer. Les entitats bancàries havien aconseguit recuperar posicions durant les jornades anteriors, aprofitant un cert alleujament dels mercats i l'esperança que els tipus d'interès comencessin a baixar més aviat del previst. Però la sessió d'aquest dimecres ha capgirat aquesta tendència. Les caigudes més pronunciades del selectiu les han protagonitzat precisament valors vinculats al sector financer i industrial.
ArcelorMittal ha liderat els descensos amb una caiguda del 4,53%, seguida de CaixaBank (-3,52%), Solaria (-3,51%), BBVA (-3,5%) i Unicaja (-3,42%). La caiguda respon a una lògica diferent. En principi, uns tipus d'interès alts podrien beneficiar el seu marge d'interessos, però el mercat tem que un escenari de tipus elevats durant massa temps acabi provocant un augment de la morositat i una frenada del crèdit. A més, la volatilitat dels mercats sol afectar els ingressos per comissions i per activitats de mercat.
En un dia dominat pel vermell, les pujades han estat poques i molt concentrades. Telefónica ha liderat els ascensos amb un avenç de l'1,51%, seguida de Rovi (+1,46%), Acciona (+0,95%), Grifols (+0,65%) i Logista (+0,46%). El comportament de Telefónica és especialment rellevant perquè es tracta d'un dels valors de més pes del selectiu. L'operadora ha aconseguit mantenir-se en terreny positiu malgrat la caiguda generalitzada, cosa que els analistes atribueixen a la seva condició de valor defensiu. El seu negoci està menys exposat als cicles econòmics que el de la banca o la indústria, i els seus ingressos tenen un caràcter recurrent que el converteix en un refugi relativament segur en moments d'incertesa.
Rovi, per la seva banda, ha mantingut el to positiu que ja va mostrar en sessions anteriors. La farmacèutica ha sabut capitalitzar l'interès dels inversors per les empreses del sector salut, que tradicionalment es comporten bé en entorns de volatilitat perquè la demanda dels seus productes no depèn del cicle econòmic. Acciona i Grifols completen la llista de valors que han aconseguit esquivar la tendència negativa, tot i que amb guanys més moderats. En el cas d'Acciona, la seva vinculació amb les energies renovables i les infraestructures li ha permès desmarcar-se parcialment del mal comportament general.
La caiguda de l'Ibex-35 no ha estat un fenomen aïllat. La resta dels principals mercats europeus també han reaccionat a la baixa durant la jornada, cosa que confirma que el moviment respon a factors globals i no a qüestions internes de l'economia espanyola. El FTSE 100 de Londres s'ha deixat un 0,89%, mentre que el CAC 40 de París ha caigut un 1,44% i el DAX 30 de Frankfurt ha retrocedit un 1,53%. El cas més cridaner ha estat el del MIB de Milà, que ha protagonitzat la davallada més pronunciada amb un descens del 2,62%.