El selectiu espanyol ha tancat la sessió d'aquest divendres amb un retrocés de l'1,09%, que ha deixat l'índex en els 17.691,3 punts. Aquesta caiguda de gairebé 200 punts consolida una setmana extremadament negativa per al mercat borsari espanyol. L'Ibex-35 ha acumulat una pèrdua del 4,29% en els últims cinc dies, la qual cosa representa la segona pitjor setmana des de l'inici del conflicte bèl·lic entre els Estats Units i Israel contra l'Iran. La pitjor setmana fins ara va ser la primera de març, poc després de l'esclat de les hostilitats, quan l'índex va desplomar-se un 7,01%.

La sessió d'avui ha estat especialment dura per als inversors. La pràctica totalitat dels valors que integren l'Ibex-35 han tancat en territori negatiu, amb descensos generalitzats que reflecteixen el malestar del mercat davant la persistent incertesa geopolítica. Només Amadeus ha aconseguit escapar-se de les caigudes, amb una modesta pujada del 0,66%. Els analistes assenyalen que la manca de notícies positives sobre una possible desescalada del conflicte a l'Orient Mitjà està passant factura a les borses europees, que acumulen diverses jornades consecutives de descensos.

Entre els valors més castigats d'aquest divendres, destaca Indra, que ha patit una caiguda del 8,59%, seguida de Rovi, amb una caiguda del 4,48%, i Solaria, que ha cedit un 4,16%. Totes tres companyies han vist com els inversors retiraven posicions de manera massiva, possiblement per la seva exposició a sectors sensibles a les tensions geopolítiques o a les expectatives de tipus d'interès. També han registrat pèrdues significatives Acciona Energía, amb un descens del 2,74%; Ferrovial, que ha baixat un 2,27%; i ArcelorMittal, amb un retrocés del 2,24%.

Els Estats Units mantenen el bloqueig a l'estret d'Ormuz

El context geopolític continua sent el principal factor de pressió sobre els mercats. Aquesta setmana, l'administració nord-americana ha decidit mantenir el bloqueig naval a l'estret d'Ormuz, una via marítima estratègica per on transita una part substancial del cru mundial. Aquesta decisió s'ha pres tot i les expectatives creades setmanes enrere sobre una possible represa de les negociacions de pau entre Washington i Teheran. La falta d'avenços en el diàleg i la persistència de les mesures de pressió mantenen els inversors en estat d'alerta i alimenten la volatilitat en els mercats de matèries primeres i renda variable.

Pel que fa als preus de l'energia, el barril de Brent, referència a Europa, cotitzava al tancament de la sessió europea en 104,65 dòlars, amb un lleuger descens del 0,41%. El West Texas Intermediate, referència als Estats Units, es negociava als 93,33 dòlars, amb una caiguda del 2,67%. Malgrat aquestes moderades correccions, els preus del cru es mantenen en nivells elevats en comparació amb els períodes previs al conflicte, la qual cosa continua pressionant els marges de les empreses intensives en consum energètic i alimentant les tensions inflacionistes.

En el terreny empresarial, la companyia Tubacex ha presentat resultats que reflecteixen l'impacte negatiu del context internacional. El fabricant de tubs sense soldadura ha informat que va obtenir un benefici net d'1,3 milions d'euros en el primer trimestre de l'any, una xifra un 84% inferior a la del mateix període del 2025. L'empresa ha atribuït aquesta forta davallada a dos factors principals: la menor activitat derivada de la guerra a l'Iran, que ha afectat la demanda en determinats mercats, i la imposició d'aranzels a l'acer per part dels Estats Units, que han endarrerit i condicionat les decisions de compra i inversió dels seus clients a escala general.

En un moviment que contrasta amb la tendència general del mercat, l'enginyeria asturiana TSK ha comunicat la seva intenció de sortir a borsa. L'empresa, especialitzada en la transició energètica, la digitalització i el maneig de minerals crítics, preveu realitzar una Oferta Pública de Subscripció de noves accions ordinàries dirigida a inversors qualificats per un import aproximat de 150 milions d'euros. L'operació, si es confirma, suposarà un test per mesurar l'apetit dels inversors institucionals per valors industrials vinculats a energies renovables i tecnologies emergents en un context de màxima incertesa. La companyia confia que el seu enfocament en sectors estratègics li permeti atreure capital malgrat la volatilitat actual dels mercats.