L'Ibex-35 ha començat la setmana amb un ascens inicial del 0,6% que li ha permès superar la barrera dels 18.000 punts. En les primeres hores de la sessió, a les 9.00 hores, l'índex se situava en els 18.051,2 punts, una xifra que reflecteix una tendència alcista sostinguda. L'impuls inicial s'ha intensificat pocs minuts després de l'obertura, ampliant l'avantatge fins a un sòlid 1% i col·locant-se per sobre dels 18.100 punts. Aquest comportament respon en gran manera a l'efecte arrossegador dels resultats excepcionals registrats a l'altra punta del globus, concretament a la Borsa de Tòquio.
El mercat nipó ha ofert una jornada històrica, amb el seu índex Nikkei avançant un contundent 4% fins a assolir, per primera vegada en la seva trajectòria, els 57.000 punts. Aquesta ràfega d'optimisme a l'Àsia té un origen polític directe: la confirmació de la victòria electoral de la primera ministra japonesa, Sanae Takaichi, un resultat que els inversors interpreten com un element d'estabilitat i continuïtat per a la tercera economia mundial. La forta reacció del Nikkei ha actuat com un catalitzador per a la resta de places europees, inclosa la de Madrid, en un context internacional on la demanda de risc sembla reprendre's.
En el front empresarial, diverses companyies de l'Ibex-35 marquen l'agenda financera d'aquest dilluns amb anuncis destacats. El Banc Sabadell ha posat en marxa formalment un ambiciós programa de recompra d'accions pròpies, amb un límit màxim de desemborsament de 435 milions d'euros. L'objectiu final del pla és l'amortització d'aquests valors mitjançant una posterior reducció de capital, una operació que haurà de rebre l'aval definitiu en la pròxima junta general d'accionistes. Una altra empresa en el punt de mira és Sacyr. El grup constructor ha suspès de manera temporal, amb efectes des d'avui, un acord de liquiditat que va subscriure amb la societat Alantra el passat 2 de desembre. Aquest contracte estava destinat a finançar l'adquisició de gairebé deu milions de les seves pròpies accions. La decisió de congelar aquest mecanisme genera expectació sobre els pròxims moviments estratègics de l'empresa.
En una línia menys favorable, Tubos Reunidos ha fet pública una previsió de resultats que apunta a un canvi radical en el seu exercici 2025. La companyia anticipa pèrdues netes atribuïbles d'almenys 71,3 milions d'euros, un balanç que contrasta amb els beneficis de 28,6 milions obtinguts l'any anterior. Aquest avanç, encara no auditat, s'ha conegut en una jornada en què la direcció de l'empresa té previst mantenir una reunió transcendental amb el comitè d'empresa. L'esdeveniment central d'aquesta trobada serà, segons totes les previsions, la concreció de l'Expedient de Regulació d'Ocupació (ERE) anunciat a finals de gener, una mesura que anticipa un ajust significatiu en la seva estructura de costos laborals.
La radiografia de la sessió
En l'anàlisi de valors individuals, els primers compassos de la sessió presenten un escenari diversificat. En el costat negatiu del tauler, les baixes més accentuades corresponien a Telefónica, que cedia un 0,66%, seguida de Repsol, amb un retrocés del 0,65%, i de la mateixa Sacyr, que malgrat que les seves notícies corporatives només registrava una caiguda del 0,23%. En l'extrem oposat, el sector financer es destacava amb claredat: BBVA s'erigia en el valor més fort de l'Ibex, amb una pujada de l'1,78%, secundat de prop pel seu principal competidor, Banco Santander, que avançava un 1,28%. L'ona d'optimisme no és exclusiva del mercat espanyol. La pràctica totalitat de les principals places europees han encetat la setmana en territori positiu. La Borsa de Milà liderava els guanys continentals amb un increment del 0,9%, mentre que Frankfurt pujava un 0,7%. Amb alçades més modestes, però igualment significatives, les places de París i Londres registraven progressos del 0,27% i del 0,21%, respectivament.
En el mercat de matèries primeres, però, el sentiment és divergent. El barril de cru Brent, referència per a Europa, experimentava una correcció i es deixava un 1,22%, cotitzant als 67,22 dòlars. Una tendència similar mostrava el cru West Texas Intermediate (WTI), de referència per als Estats Units, que retrocedia un 1,26% fins als 62,75 dòlars. Finalment, en els mercats de divises i de deute, l'euro es mantenia estable respecte al dòlar, intercanviant-se a 1,1852 dòlars. En el segment de renda fixa, el rendiment exigit al deute sobirà espanyol a deu anys, considerat el termòmetre de la confiança dels inversors en l'economia espanyola, registrava un descens, situant-se en el 3,221%, el que suggereix una demanda ferma per aquest actiu de referència.