Hisenda redoblarà aquest any els seus esforços per detectar a "els grans patrimonis" que simulen residir en una Comunitat Autònoma -encara que visquin realment en una altra- amb "la intenció d'aprofitar-se indegudament d'una inferior tributació". Casos sonats com els de la cantant Sakira -que ha declinat un acord amb Hisenda la que ja ha abonat 14,5 milions d'euros i està pendent de judici- o el youtuber Rubius han contribuït que el Pla de Control Tributari de 2023 aprofundeixi en la vigilància i "regularització d'aquelles conductes de deslocalització interna de contribuents amb grans patrimonis". Però no és tasca fàcil, ja que els inspectors han de rastrejar tota mena de proves per demostrar on es resideix realment, proves que hauran de ser prou rotundes per convèncer un jutge, ja que aquests casos on estan en joc tants diners solen acabar en els tribunals, molts per la via del penal amb una possible sentència de presó.
L'Agència Tributària assenyala en el pla, que ha publicat el BOE aquest dilluns, que l'any passat s'han realitzat actuacions de control de forma coordinada amb l'Administració tributària autonòmica que és procedent continuar el 2023, "tendents al control i regularització d'aquelles conductes de deslocalització interna". El pla recorda que aquestes situacions afecten tant conceptes tributaris de gestió estatal com a autonòmica, per la qual cosa cada any s'estreny més la coordinació entre ambdues Administracions amb la finalitat d'erradicar "aquestes pràctiques pernicioses".
De fet, hi ha més interès per perseguir aquest frau en certes comunitats autònomes que a la pròpia Agència Tributària, doncs són les que perden els ingressos quan alguna de les grans fortunes autòctones fingeix haver-se mudat a una altra comunitat amb tractaments fiscals més benèvols, especialment la Comunitat de Madrid, encara que ara també Andalusia. No així per part dels territoris on suposadament es muda el contribuent, encantades de rebre una tributació afegida per l'IRPF, segons coincideixen a assenyalar Raúl Gimeno, membre del Registre d'Assessors Fiscals (REAF) del Col·legi d'Economistes, i José María Peláez, inspector pertanyent a l'Associació d'Inspectors fiscals, consultats per ON ECONOMIA.
Impostos de Patrimoni i de Successions
La simulació del canvi de residència busca reduir principalment dos impostos, molt costosos per a les grans fortunes: l'impost sobre el Patrimoni que pot suposar fins i tot un 3% anual d'aproximadament la meitat dels béns (l'altra meitat no sol computar-se per al pagament de l'impost) i l'impost de Successions o Donacions en el cas d'herències. Sobre el primer la Comunitat de Madrid i Andalusia no cobren res i la Regió de Múrcia i Galícia l'han minorat a la meitat.
En el segon, Madrid només cobra l'1% de la quota corresponent a l'impost que grava les herències i les donacions entre pares i fills i entre cònjuges i parelles de fet. Peláez, que exerceix d'inspector de l'Agència Tributària a València, assenyala que és relativament freqüent que persones amb molt patrimoni simulin, quan ja tenen certa edat, un canvi de domicili a Madrid perquè els seus hereus no hagin de pagar. L'inspector assenyala que fa uns quants anys la Generalitat Valenciana va informar de 53 casos en els quals va poder demostrar que el canvi de domicili era fictici i, per tant, recuperar els ingressos perduts. Les comunitats receptores, encara que no reben diners per aquests dos impostos, sí que ingressen per la part autonòmica de l'IRPF que en el cas de Madrid està en el rang baix.
L'il·legal és simular el canvi de residència
Raúl Gimeno insisteix que canviar la residència a una altra comunitat autònoma per pagar menys impostos no és il·legal, doncs cada qui pot elegir on viure; l'il·legal és "simular" que s'ha mudat a una altra comunitat autònoma (en la qual els impostos són més baixos) quan continua vivint on sempre. La llei determina que, quan un contribuent té diverses residències, es considerarà la fiscal, en qui haurà de pagar els impostos directes, aquella en la qual ha residit almenys 183 dies. I aquí és on comencen les complicacions, ja que en molts casos es tracta de grans professionals que pel seu treball passen molt temps fora de la seva residència habitual.
José María Peláez aclareix que el temps de residència és el primer criteri que s'utilitza, però no el més important. És més rellevant a quin lloc es té el centre d'interès familiar i vital i aquí és on comença la tasca detectivesca dels inspectors fiscals. En cas de tenir fills, és determinant on tenen l'escola, però també es busquen possibles subscripcions a club de lleure, la freqüència amb què es treuen diners dels caixers i el rastre que es deixa amb el pagament dels TPV o les vegades que se'n va a una perruqueria, especialment si és sempre la mateixa.
Tot val per demostrar als jutges que el contribuent passa molt temps a tal o tal ciutat. Però tampoc un no s'ha de confiar, ja que s'ha d'aportar el màxim de proves. En aquest sentit, Gimeno comenta una sentència del Tribunal Suprem contra Hisenda perquè la investigació centrava les seves proves de residència a l'aigua consumida a l'habitatge suposadament "fictici". El contribuent va convèncer els jutges al·legant que Hisenda no era qui per posar-se en quantes vegades es dutxava.
Residir a l'estranger
Més interès posa l'Agència Tributària, encara que també les autonòmiques, en detectar als grans patrimonis que diuen haver canviat el seu domicili fiscal fora d'Espanya. Han saltat diversos casos de youtubers que han elegit Andorra com residencia, la qual cosa en si mateix no suposa un delicte si realment han canviat. Peláez apunta no només als casos de famosos, sinó a alguns de més discrets que estan "mudant-se a Portugal" pel millor tracte fiscal del Patrimoni i les grans rendes.
Un tercer cas, segons explica l'inspector, són els canvis de residència a paradisos fiscals, encara que estigui cas està més clar, ja que encara que realment s'hagin mudat a alguna d'aquestes illes paradisíaques, la legislació espanyola estableix que hauran de continuar tributant quatre anys més aquí. Però cada vegada pesa més en el treball dels inspectors detectar estrangers que passen més de mig any residint a Espanya i continuen pagant imposats al seu país d'origen.