Entre el 6% i el 8% dels espanyols en edat de pagar impostos justifica el frau de forma estructural, considerant que és una cosa consubstancial a la pròpia declaració i entre un 13% i un 25% considera acceptable que es defraudi de forma conjuntural. En total, sumant aquest primer nucli dur i el segon condescendent amb el frau, entre un 25% i un 30% dels contribuents espanyols en una mesura o una altra disculpa el frau, segons estadístiques que maneja l'Agència Estatal d'Administració Tributària (AEAT). Així ho va assenyalar en unes recents jornades el secretari d'Estat d'Hisenda, Jesús Gascón, que es va quedar amb la cara més positiva d'aquestes dades: "gairebé el 70% dels espanyols són creients dels impostos", va assenyalar.
No obstant això, el secretari d'Estat va apuntar que no es notava un gran canvi de tendència a les enquestes sobre la percepció del frau. Encara que si va matisar que es produeixen moltes diferències quan es pregunta sobre la posició pròpia cap al frau i la percepció general. O dit d'una altra manera, la gent contesta que no defraudaria, però que creu que el nivell de frau a Espanya és alt. En aquest sentit, Gascón considera que s'ha de reflexionar sobre el paper de la comunicació que es fa des de les institucions, ja que si s'és tot el temps comunicant fraus, la percepció pot ser la d'una imatge negativa.
Evitar llistes negres
Encara que l'Agència Tributària vol evitar caure en les "llistes negres", la reflexió interna, que marcarà l'estratègia dels propers anys, és que no es pot abordar de la mateixa manera a un defraudador potencial, els d'aquest grup del 25% al 30% de contribuents, que a un altra del 70% dels complidors que s'ha pogut equivocar a l'hora de realitzar la declaració en algun impost. Perquè, segons constata l'Agència Tributària, també responen de diferent manera. El que és complidor pot sentir-se maltractat, per exemple.
Per tant, la nova estratègia, en la qual ja està treballant l'Agència Tributària, és personalitzar les notificacions al perfil del contribuent que, gràcies a la intel·ligència artificial i al big data, està cada vegada més definit en les bases de l'Agència Tributària. "El futur passa per personalitzar la comunicació; cal arrencar encara que no sigui fàcil. Hem de classificar el conjunt dels ciutadans per blocs", va assenyalar Gascó davant d'un nombrós fòrum d'experts fiscalistes, inclosos nombrosos inspectors fiscals.
Gascó assenyala que l'Agència compta amb nombrosa informació dels contribuents, ja siguin persones físiques o jurídiques, inclòs un historial de la seva relació amb Hisenda. Això obre la porta a poder incloure amb certa certesa certs contribuents entre els complidors i els no tan complidors. Les notificacions personalitzades poden contribuir a fomentar una tasca preventiva, ja que es pot comunicar a certs contribuents la informació que Hisenda té d'ells i facilitar-los fins i tot esborranys de la seva declaració. I amb aquestes dades, finalment el contribuent decideix què declarar, ja que són meres recomanacions. Una cosa en la qual ja venen treballant fa uns anys.
Patró reincident
Però també això aporta informació a Hisenda. A l'Agència Tributària comproven que hi ha un patró de contribuents que canvien la "recomanació de declaració" que els remet Hisenda, modificant alguna casella, el que pot acabar en un paral·lel o algun tipus regularització. Fins i tot es produeix un perfil reincident malgrat que Hisenda remet notificacions "sempre cordials i de caràcter voluntari". Però des de l'Agència assenyalen que no són tants. En concret, el 72% d'aquells contribuents a qui es remeten aquestes "recomanacions" de declaració no realitzen canvis. L'objectiu, llavors, és analitzar el 28% restant, per conèixer quants n'acaben en paral·lels, ja que podria ser que el contribuent tingués raó en els seus canvis.
Encara que, això sí, no pot caure en l'error d'establir una llista de presumptes defraudadors, ja que podrien considerar-se llistes negres". Una cosa de què vol fugir Hisenda. Com a exemple, el número dos d'Hisenda parla dels informes de Transparència que presenten les grans empreses de forma voluntària. Gascó reconeix que van arribar a plantejar-se la publicació del llistat d'empreses que no han presentat informe, però van rebutjar la idea perquè es podia interpretar com "una llista negra". Per això, es limiten a publicar el llistat de les grans empreses que sí que presenten l'informe de Transparència que tant el 2021 com el 2020 han estat 34, segons el publicat el 31 de desembre de l'any passat al web de l'Agència Tributària.
Pagar més per millors serveis
El president de l'Associació d'Inspectors Fiscals, Julio Ranses, insisteix també en la tasca cada vegada més preventiva de l'Agència - "la cara amable d'Hisenda" - i apunta, també en positiu, que l'enquesta del CIS (Centre d'Investigacions Sociològiques) mostri que hi ha un 15% d'espanyols que es declaren a favor de pagar més impostos per més i millors serveis públics. E, incideix també, en la percepció generalitzada que el nivell de frau és més gran del que és realment.
El que no significa que el frau s'hagi acabat. Com a exemple, Ranses revela que el 35% dels comerciants que utilitzen el programari de doble ús que s'utilitza a les caixes registradors com a informació del negoci, s'esborra per submergir part dels ingressos. Perquè els impostos malgrat que s'acceptin, no tenen bona fama. El president dels inspectors declara que els grans comerços reconeixen que aconsegueixen més vendes si declaren un dia sense IVA, que si fan un descompte del 21% per rebaixes. Encara que el preu final sigui idèntic.