L’Índex de Preus de l’Habitatge (IPV) de l'Institut Nacional d’Estadística (INE) afirma que el cost de l'habitatge lliure va experimentar un increment interanual del 12,8% al tercer trimestre de l'any. Aquesta xifra representa la pujada més pronunciada des de l’inici de la sèrie històrica, al primer trimestre de 2007, quan va assolir un 13,1%. La bombolla immobiliària d’aquells anys, però, tenia un context de crèdit fàcil i optimisme desbordat. L’actual escalada, en canvi, es desenvolupa en un escenari d'inflació persistent, encariment dels crèdits hipotecaris i estancament salarial.

Amb aquest nou salt, el mercat immobiliari acumula ja 46 trimestres consecutius de pujades interanuals, una trajectòria ascendent de més d’onze anys que semblava ininterrompuda. No obstant això, les últimes dades revelen una dinàmica interna preocupant. La bretxa entre l’habitatge nou i el de segona mà s’està esquerdant fins a nivells sense precedents. Mentre el preu de l'habitatge nou va créixer un 9,7%, el de l'habitatge usat es va disparar un 13,4%. Aquesta última és, precisament, la taxa més alta de tota la sèrie històrica, des de 2007. El mercat de revenda, que abraça la major part de l’oferta disponible per a la majoria dels compradors, s’escalfa a un ritme molt superior.

Per primera vegada en aquest cicle, totes les comunitats autònomes i les dues ciutats autònomes registren increments interanuals de dos dígits en el preu de l'habitatge lliure. No hi ha refugis a la península. L’epicentre de la pressió ascendent se situa a la Regió de Múrcia, amb una alça del 15%, seguida d’Aragó (14,6%), les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla (14,5% cadascuna), Castella i Lleó (14,4%), la Comunitat de Madrid (14,2%) i La Rioja (14,1%). Aquests territoris experimenten una combinació potent de factors: demanda concentrada en capitals amb oferta limitada, possible atractiu per a inversors a la recerca de rendibilitat i, en alguns casos, l’efecte de l’arribada de nous residents amb poder adquisitiu mitjà-alt.

En l’altra banda de la taula, les zones amb els increments relativament més moderats són Navarra (10,9%), Catalunya (11,3%), i el País Basc i Castella-la Manxa (amb un 11,6% cadascuna). Una lectura superficial de les dades trimestrals podria induir a un optimisme prematur. Respecte al trimestre anterior (juliol-setembre sobre abril-juny), el preu de l'habitatge lliure va augmentar un 2,9%, una desacceleració d’1,1 punts respecte al trimestre anterior i la taxa més moderada des de finals de 2024.

Encara que sigui el setè trimestre consecutiu de pujada, aquesta frenada relativa reflecteix, segons els analistes, múltiples factors: l’impacte plenament internalitzat dels tipus d’interès alts en les hipoteques i la capacitat de compra de les llars. La divisió, de nou, és clau: l'habitatge usat va avançar un 3,3% trimestral, mentre que la nova només ho va fer un 0,6%.

El panorama que dibuixen les dades de l’INE projecta una ombra llarga sobre el teixit social i econòmic. L’escalada continuada dels preus no només posterga indefinidament l’alliberament dels joves de la llar familiar o la consolidació de projectes familiars, sinó que també incrementa les desigualtats territorials i generacionals. Cada punt percentual de pujada allunya més l’objectiu de la propietat per a milers de llars i alimenta la inseguretat residencial en el sector del lloguer, que actua com a vàlvula d’escapament i que, al seu torn, també pateix tensions alcistes.