L'escalada del conflicte a l'Orient Mitjà i el consegüent xoc energètic han empitjorat les perspectives econòmiques per a Catalunya. La Cambra de Comerç de Barcelona ha revisat a la baixa la seva previsió de creixement del PIB per a aquest any, rebaixant-la en dues dècimes fins al 2,2%. L'organisme alerta que l'encariment dels combustibles i la incertesa global passaran factura a l'economia catalana, amb un impacte que es notarà sobretot en els preus. Segons les noves projeccions, la inflació podria arribar al 3% a finals d'any, mentre que el creixement del PIB es moderarà respecte al que s'havia pronosticat abans de l'esclat de les hostilitats.
La Cambra ha treballat sobre dos escenaris principals. El primer, que considera el més probable a curt termini, assumeix que l'impacte actual del conflicte es mantindrà sense cronificar-se. En aquest cas, les cicatrius econòmiques seran limitades i el creixement del PIB se situarà al voltant del 2%, amb una inflació que podria arribar al 3%. El segon escenari, més pessimista, contempla que el bloqueig de l'estret d'Ormuz i les tensions bèl·liques s'allarguin més enllà del que es preveu. En aquesta hipòtesi, el PIB català podria créixer per sota del 2%, fins a situar-se en una forquilla d'entre l'1,4% i l'1,6%, mentre que la inflació es dispararia entre el 4% i el 5%.
Els efectes serien menors que els de la guerra d'Ucraïna
Malgrat la gravetat de la situació, el cap del Gabinet d'Estudis Econòmics de la Cambra, Joan Ramon Rovira, ha volgut posar en perspectiva l'impacte. Segons Rovira, les conseqüències econòmiques del conflicte actual seran "molt més reduïdes" que les de la guerra d'Ucraïna del 2022, que va situar la inflació en màxims històrics del 10%. L'explicació cal buscar-la en la inèrcia positiva que arrossega l'economia catalana, amb taxes de creixement elevades en els trimestres precedents i un mercat laboral que encara es manté robust. Ara bé, si el conflicte s'allargués molt més enllà del previst, l'escenari podria empitjorar considerablement, tot i que la Cambra no contempla per ara un "escenari apocalíptic".
En aquest context d'incertesa, la institució cameral preveu dos comportaments contraposats en els components de la demanda. D'una banda, el consum privat continuarà sent dinàmic, gràcies a una taxa d'estalvi inusualment alta i a un creixement sostingut de l'ocupació. Rovira ha explicat que "l'ocupació encara va molt bé i els salaris reals no estan decreixent, estan augmentant moderadament". Aquests factors, sumats a la taxa d'estalvi elevada, han de permetre mantenir la inèrcia positiva del consum. De l'altra banda, les vendes a l'exterior contribuiran negativament al creixement, afectades per la incertesa global i per la caiguda generalitzada del comerç internacional.
Rovira s'ha mostrat "preocupat" per un possible escenari en què la moderació salarial vagi paral·lela a un augment dels preus, erosionant el poder adquisitiu dels treballadors. Aquest efecte combinat podria frenar el consum i acabar afectant el conjunt de l'economia. No obstant això, el cap d'estudis confia que l'alt nivell d'estalvi acumulat per les llars farà de "coixí" i permetrà "aguantar" el consum fins i tot si els salaris perden terreny. Pel que fa a la inversió, Rovira ha destacat que l'estalvi empresarial és elevat i que el deute consolidat de les empreses es troba en nivells baixos, la qual cosa permetrà afrontar les inversions amb fons propis.
Els ERO no són una tendència general
El repunt d'Expedients de Regulació d'Ocupació observat en els darrers mesos ha cridat l'atenció dels analistes. Rovira ha admès que és un repunt "destacat", però ha demanat no llegir-lo com una tendència general. Sí que ha advertit, però, que si l'activitat econòmica es redueix entre 6 i 8 dècimes, es produirà "una frenada de contractacions". En qualsevol cas, el mercat laboral mostra un canvi estructural que la Cambra valora positivament: els sectors de més alt valor afegit estan creant més ocupació que els sectors tradicionals.
El sector turístic, un dels pilars de l'economia catalana, es troba en un moment de moderació del creixement. La Cambra no preveu un augment vertiginós de l'activitat turística en els pròxims mesos, però tampoc un enfonsament. El sector té dues cares: d'una banda, pot veure's afectat per les cancel·lacions de vols derivades de l'increment del preu del querosè; de l'altra, la inestabilitat a l'Orient Mitjà podria desviar turistes cap a destinacions de la Mediterrània considerades més segures. L'efecte net sobre Catalunya és, per ara, incert.
Canvi estructural en el mercat laboral
Un dels fenòmens més destacats que ha analitzat la Cambra és el canvi en la composició sectorial de l'ocupació. Mentre que l'hostaleria s'ha estancat i manté un pes del 7,9% sobre el total d'afiliats, els serveis avançats —informàtica, comunicacions, professions científiques i tècniques— han augmentat la seva quota fins a l'11,7%. El comerç, un dels sectors més tradicionals, perd clarament pes i baixa fins al 16,5%. En termes de creació d'ocupació, els serveis avançats han crescut un 7,7% en l'últim any, mentre que l'hostaleria ho ha fet només un 1,4% i el comerç ha caigut un 0,3%. La indústria manufacturera, per la seva banda, ha crescut un 0,9%, una xifra que els economistes de la Cambra consideren "significativa".
Finalment, la Cambra ha volgut desmentir un tòpic estès sobre les causes de la bretxa de productivitat entre Catalunya i la mitjana europea. Segons l'estudi, no és cert que aquesta bretxa es pugui tancar simplement augmentant el pes de la indústria en el PIB. De fet, fins i tot en el sector manufacturer, Catalunya està per sota de la mitjana europea en termes de productivitat. "La composició sectorial no és el factor explicatiu de la baixa productivitat relativa de Catalunya", conclou l'informe. Són altres factors, com la dimensió de les empreses, el grau d'innovació o la qualificació de la mà d'obra, els que expliquen bona part de la diferència. Un diagnòstic que apunta a la necessitat de polítiques estructurals més enllà de la promoció industrial.