Diverses preguntes queden encara en l'aire després que dimarts passat el govern espanyol anunciés l'índex de referència que ha de servir per regular el preu dels lloguers a Espanya tal com preveia la Llei d'Habitatge aprovat el maig de l'any passat. O, més ben dit, a Catalunya, que és l'única comunitat que fins ara ha mostrat la seva intenció d'aplicar-la. Una d'elles, que comparteixen tant veus del sector com representants de llogaters és com se sancionarà els qui se saltin aquest control i posin preus per sobre del que fixa l'índex als nous contractes de lloguer. Des de Moncloa, responen amb contundència: "Aquesta competència no és estatal".
"S'aplica el dret comú, amb la possibilitat de posar reclamacions per via de les associacions de consumidors," abunden fonts del ministeri de Vivienda. Desplacen així el focus cap a la Generalitat, que apunta que estan "estudiant com aplicar sancions sense un paraigua legal", ja que "la Llei d'Habitatge hauria de recollir aquest règim sancionador perquè nosaltres puguem aplicar-lo", completen fonts del departament de Territori consultades per ON ECONOMIA. Encara que Catalunya és l'única comunitat que s'ha mostrat procliu a aplicar la llei de l'habitatge en la regulació de preus, ho fa amb disgust.
"Ens van cancel·lar una llei (la catalana) que tenia règim sancionador i n'han fet una que no té", lamenten, després que la consellera Ester Capella sortís també a reivindicar que l'índex català aprovat el 2021 i després tombat pel Constitucional. Des del Sindicat de Llogateres, el seu portaveu Carme Arcarazo apunta que "l'Agència Catalana de Consum podrà actuar d'ofici contra empreses, però contra particulars serà més difícil" i ressalta la importància que "l'Administració pugui actuar d'ofici", amb "un cos d'inspectors que faci complir la llei".
Com saber si el propietari és gran tenidor
L'índex publicat dimarts passat recull informació del Banc d'Espanya, de l'Institut Nacional d'Estadística i de declaracions de la Renda de propietaris per calcular el preu mitjà del lloguer a cada carrer d'Espanya, encara que el govern espanyol no ha explicat exactament el mètode de càlcul. Amb variables com la mida, si té ascensor, espais comuns, estat de l'habitatge, si està moblat o si té jardí o vistes especials, l'índex calcula un ventall mitjà que ofereix un preu mínim i màxim. El màxim no el podran superar les grans tenidors (amb més de 5 habitatges) en les renovacions de contractes ni tampoc qualsevol propietari en contractes nous d'habitatges que no hagin estat abans al mercat de lloguer o que portin 5 anys fos. Ningú, a més, no podrà apujar els preus per sobre de l'índex marcat.
Però una altra pregunta flota en l'aire quan un es decideix a esbrinar si li tocarà una baixada al pròxim contracte: com esbrinar si el propietari és gran tenidor o no? Des de Moncloa apunten que no existeix un registre, però que es pot comprovar en el moment del contracte o a través del dipòsit de fiances, mentre que des del Sindicat demanden que "s'aclareixi si existeix aquest nou dret i com accedir a ell, ja que en el registre de propietat es pot comprovar, però pagant".
El lloguer temporal, assumpte pendent
Arcarazo, del Sindicat de Llogateres, assenyala a més que "gran part de l'oferta de lloguer de pisos s'està desviant al lloguer temporal" i que allà "no hi ha cap regulació" i els preus són molt per sobre. Així que apressa una regulació, ja que encara que la llei recull que el contracte de lloguer temporal tan sols és per a persones que tinguin previst viure en curtes temporades en un municipi, a la pràctica s'està utililzando de forma fraudulenta. El propi Sindicat participa del grup de treball amb el govern espanyol per posar límit a aquesta modalitat, però defensen que si no es regula amb urgència "estarem pitjor que abans de la llei si tota l'oferta es desvia cap allà".
El director d'estudis de Pisos.com, Ferran Font, que comparteix la inquietud per l'autoritat sancionadora, afegeix a més que "l'índex de referència no soluciona el problema real, que és el desequilibri entre oferta i demanda." "Des que es va aprovar la nova llei, ha caigut a gairebé la meitat l'oferta de pisos de lloguer", lamenta Font, que observa una "gran incertesa entre els propietaris" per la nova regulació. Arcarazo des del Sindicat respon que durant la regulació catalana de 2021, "no va caure l'oferta, sinó al contrari."
Fre a l'especulació o caiguda de l'oferta?
Els preus que marca el nou índex estan per sota, en gairebé tots els casos, dels que es poden trobar als portals d'habitatge. Així, un habitatge al barri de Sant Andreu de Barcelona d'uns 80 metres quadrats val al portal Idealista uns 1.200 o 1.400 euros, mentre que l'índex els situa entre els 648 i els 865 euros. Al barri de Sants, si el portal els ofereix per 1.250 euros, l'índex del govern espanyol el fixa entre els 740 euros i els 949. A Sant Cugat, en Idealista hi ha pisos de 50 metres quadrats per 980 euros i de 80 metres per més de 1.200 euros i, mentre Incasòl estimava el preu mitjà del lloguer en 1.300 euros l'any passat, el nou índex fixa el topall entre els 723 euros i els 940.
"El més important és que el nou índex, encara que tingui moltes coses a millorar, evitarà pujades del lloguer", destaca Arcarazo, que a més afirma que "frenarà un mercat molt inflat". Font, en canvi, en pronostica "una de caiguda encara major de l'oferta" i que "alguns lloguers es paguin de més per fora de contracte". "Qui firmi un contracte no acceptarà això", rebat Arcarazo. El pols entre propietaris i llogaters seguirà, ara amb l'índex com a nou marc regulatori sense jutges ni inspectors molt clars.