La consellera de Territori, Ester Capella, ha anunciat aquest dijous que el Govern aplicarà el topall als preus de lloguer d'habitatge a partir de febrer als 140 municipis tensats, pendent encara d'aprovar l'índex de referència que ha d'aprovar l'Estat i que servirà per fixar el preu màxim en cada municipi. Ho farà d'acord amb el que preveu la llei d'habitatge validada pel Senat el mes de maig passat.

En aquests municipis hi viuen 6,2 milions de persones, un 80,6% del total de la població de Catalunya i es concentren sobretot en l'àrea metropolitana de Barcelona i el litoral del país. Les capitals, Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida, formen part de la llista de ciutats on hi haurà un topall.

Municipis tan dispars com Sort, Amposta, Figueres o Porqueres també formen part d'aquest mapa que, encara que concentrat a Barcelona i el litoral, s'escampa per tot el mapa català. Des de Cambrils fins a Palafrugell, tan sols 5 municipis se salven d'estar tensats, mentre que de Cubelles a Lloret tots els municipis de la costa comptaran amb aquest control de preus. A l'àrea metropolitana, des del Prat fins a Montgat per la costa i des de Castellar del Vallès fins a Vallirana a l'interior, tota la zona té preus que porten a considerar-los zones tensades. A Barcelona, els preus de lloguer van assolir un nou rècord el 2023 i assoleixen els 1.123 euros de mitjana.

Perquè un municipi es consideri àrea tensada, ha de complir una d'aquestes dues condicions: que el cost mitjà de la hipoteca o del lloguer més despeses i subministraments bàsics superi el 30% de la renda mitjana de les llars o que el preu de compra o lloguer d'habitatge hagi augmentat almenys 3 punts per sobre de l'IPC en els cinc anys previs a la declaració de zona tensada.

Feia temps que representants de llogaters com el Sindicat de Llogateres apressaven l'aprovació d'aquesta mesura, que tan sols compta amb suport clar a Catalunya. En la resta de comunitats autònomes, la majoria presidides pel Partit Popular, els governs regionals no han manifestat ara per ara la seva intenció d'aplicar aquest control, que ha de posar en marxa cada comunitat autònoma.

Les patronals d'habitatge i administradors de finques, en canvi, es mostren contraris a aquest control de preus i asseguren que la forta caiguda de l'oferta de pisos de lloguer es deu sobretot a l'aprovació de la nova llei d'habitatge i la inseguretat jurídica que genera. Apunten, com a arguments, que els candidats amb més poder adquisitiu pagaran per sobre del preu pactat i topat de manera irregular per fora del contracte.

Els propietaris i administradors asseguren a més que l'augment de pisos de lloguer temporal, turístic i compartits està vinculat amb l'aprovació d'aquesta llei i afirmen que alguns pisos amb preus inferiors a la mitjana podran pujar per apropar-se als límits, mentre que els pisos més cars i en millor estat passaran al mercat temporal o per habitacions, que ja està en auge i és més lucratiu que el lloguer regular.