En una trobada d'alt nivell celebrat aquest dimecres, el govern espanyol ha transmès als màxims representants de les 32 baules de la cadena agroalimentària la seva ferma determinació d'actuar com a escut i palanca davant de l'impacte econòmic que suposarà l'entrada en vigor de l'acord aranzelari amb els Estats Units, que imposa una taxa del 15% a les exportacions europees.
La reunió, presidida pel ministre d'Economia, Comerç i Empresa, Carlos Cuerpo, i el seu homòleg d'Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas, va servir com un espai de diàleg per articular una resposta coordinada. Ambdós departaments van rubricar la seva posició en un comunicat conjunt: "El govern espanyol continua defensant els interessos de les empreses espanyoles i els acompanyarà de forma eficient davant de les implicacions de l'acord". Aquest compromís es materialitzarà, segons van detallar, en un suport tangible orientat a "la millora de la seva competitivitat i la seva internacionalització".
Malgrat les intencions, no s'han especificat mesures concretes en aquesta primera presa de contacte. El ministre Planas ha recalcat la postura oficial espanyola i comunitària, advocant per "mantenir un comerç internacional basat en regles que asseguri l'estabilitat en els fluxos comercials", en una clara al·lusió a la política d'impostos unilaterals del govern nord-americà.
Balanç del pla de resposta
Durant la sessió de treball, els ministres i els representants sectorials van avaluar els efectes de l'aplicació dels aranzels durant els últims quatre mesos, des de l'activació del Pla de Resposta del govern espanyol, un període que ha permès obtenir una primera radiografia de les vulnerabilitats i fortaleses del sector.
La convocatòria ha demostrat l'extrema preocupació que l'assumpte genera en la indústria alimentària nacional, en congregar un espectre inusualment ampli d'agents del sector. La taula de diàleg va incloure des d'associacions de productors i comercialitzadors de matèries primeres, com l'Associació Espanyola de Comerç Exterior de Cereals o la d'Exportadors d'Ametlles i Avellanes, fins a grans interprofessionals d'aliments emblemàtics com el porc (Interporc), el vi o l'oli d'oliva.
També van ser presents les principals forces sindicals i patronals, com UGT, CCOO., CEOE i la Cambra de Comerç d'Espanya, així com entitats financeres i d'assegurances creditícies com l'ICEX Espanya Exportació i Inversions i la Companyia Espanyola d'Assegurances de Crèdit a l'Exportació (Cesce). La representació del camp espanyol ha anat amb les seves veus més significatives: Asaja, COAG, UPA i Unió d'Unions.
El germen d'aquesta disputa comercial es remunta al passat 22 d'agost, quan el president dels Estats Units, Donald Trump, i la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, van assolir un principi d'acord que estableix un gravamen del 15% per als productes europeus. Aquesta xifra, si bé és elevada, resulta menys lesiva que l'inicialment plantejada per l'administració Trump, que havia anunciat per al 2 d'abril de 2025 la imposició d'aranzels del 20% no només a la Unió Europea, sinó a un gran nombre de socis comercials.
Les xifres subratllen l'alta exposició d'Espanya a aquest conflicte. Segons les dades oficials, Espanya va exportar als Estats Units productes alimentaris per valor de 1.431,4 milions d'euros tan sols en els primers cinc mesos del 2025. L'oli d'oliva, amb 379,6 milions d'euros, s'erigeix en el producte més vulnerable, seguit del vi (131,2 milions) i l'oliva de taula (80,8 milions), sectors que ara veuen com el seu marge de competitivitat al mercat nord-americà es redueix dràsticament.