El Govern ha presentat aquest dimecres, a quatre dies de les eleccions, el contenciós-administratiu a l'Audiència Nacional contra el ministeri d'Habitatge per haver imposat l'índex de referència per regular els lloguers a les comunitats autònomes, envaint les competències de la Generalitat. El Govern, únic a aplicar la contenció de rendes aprovada pel govern espanyol, demana que s'apliquin alhora ambdós índexs, tant el català com l'espanyol, perquè realment baixin els preus i tal i com havien parlat ambdues administracions en les últimes reunions sobre el topall als lloguers.

El govern espanyol va aprovar l'índex de referència per topar els lloguers el passat 15 de març, imposant un únic criteri a totes les comunitats autònomes que volguessin regular els preus. Des del Departament de Territori, van mostrar des d'un inici la seva indignació perquè en les converses amb el Ministeri havien pactat negociar aquest índex. La decisió unilateral de l'executiu liderat per Pedro Sánchez, segons Territori, incompleix la seva pròpia llei, ja que la disposició addicional segona del reial decret llei 7/2019, que recull que "en els seus respectius àmbits territorials, les comunitats autònomes podran definir de manera específica i adaptada al seu territori, el seu propi índex de referència, per a l'exercici de les seves competències i als efectes de dissenyar les seves pròpies polítiques i programes públics d'habitatge".

Tampoc no es compleix, segons Territori, la Llei 12/2023, coneguda com a Llei d'Habitatge, en què una disposició addicional parla del "reforç de la coordinació en la informació sobre contractes d'arrendament". I fins i tot fa referència que s'obri una col·laboració amb aquelles comunitats autònomes "que hagin desenvolupat sistemes de referència del preu del lloguer en els seus respectius àmbits territorials per assegurar la col·laboració entre sistemes".

Les queixes van quedar reflectides en una carta enviada per la consellera el passat 7 de març demanant els canvis i, davant de la falta de resposta, el Govern ha decidit presentar un requeriment previ a la denúncia formal davant de l'Audiència Nacional.

"Deslleialtat institucional"

En roda de premsa, la consellera de Territori Esther Capella ha lamentat que "la resposta del ministeri continua sent el silenci" davant de les peticions del Govern. "L'estat compleix les seves pròpies lleis", ha afegit, apuntant "no només a la vulneració de competències", sinó que també, "d'allò que vol fer bandera, ni si més no compleix la seva pròpia llei". En una reunió de gener de 2024, segons Capella, es va pactar aquest índex compartit i no complir-lo és també una mostra de deslleialtat institucional, ha afegit. "Ens obliguen a acudir als tribunals", ha sentenciat Capella, "defensant els drets dels catalans i les competències pròpies".

Com a resposta al requerimieto del Govern, el govern va respondre per carta que "el que els preocupa és el lloguer turístic", ha explicat Capella. "Van tard", ha dit la consellera, que ha recordat que el Govern també ha regulat ja els lloguers turístics en els municipis amb alta demanda.

El departament de Territori va elaborar un estudi comparant l'aplicació de l'índex català i espanyol en 23.000 casos i proposa una aplicació mixta que tregui el millor dels dos. L'índex de referència s'aplica als nous contractes de lloguer de grans tenidors i a aquells petits tenidors que signin un contracte de lloguer que sigui el primer en els últims cinc anys (o des de sempre) de l'habitatge en qüestió.

El Govern proposa que si l'índex català, que és un preu fix i no una forquilla com l'espanyol, és per sobre del màxim espanyol s'apliqui l'índex espanyol en la part alta de l'orquilla. SI el preu de l'índex català està per sota de la forquilla del Ministeri, s'aplicaria el preu mínim de la forquilla espanyola. I si el preu català queda al mig de la forquilla, pot ser utilitzat com el preu de referència.

Territori entén que alguns dels criteris espanyols per posar un preu més alt o més baix, com l'estat de conservació, són difícilment objectivables i altres de difícils de comprovar si no hi ha una investigació darrere. I a més, el criteri català donaria resposta a algunes llacunes com els pisos de menys de 30 metres quadrats o de més de 150 metres quadrats, exclosos actualment de la regulació.

Diferències entre els dos índexs de referència

Fonts del departament de Territori han explicat aquest dimecres en una trobada amb mitjans de comunicació les principals diferències d'ambdues metodologies. En primer lloc, el criteri espanyol es basa en dades tributàries de la declaració de la Renda i el català en fiances dipositades davant d'Incasol, per la qual cosa "dona més resposta a la realitat actual", apunten les mateixes fonts.

En segon lloc, l'índex espanyol calcula la superfície a partir del cadastre, mentre que el català ho fa a partir de la cèdula d'habitabilitat, "que exigeix un mesurament exhaustiu". I en tercer lloc, l'índex espanyol utilitza dades de l'àmbit censal mentre que el català analitza l'entorn a partir de radis de circumferència al voltant del lloc de l'habitatge.

Segons l'anàlisi de les dades realitzades per Territori, l'índex català és més baix que l'estatal en el 79% de la mostra analitzada. L'índex estatal mitjà se situa en 745 euros per pis, mentre que el català és de 683 euros. "Una combinació dels dos ho faria baixar als 677 euros", completaven fa un mes fonts del departament.

Segons el mateix estudi, els habitatges en els quals baixaria el lloguer amb l'índex espanyol serien el 36% del total, mentre que si s'aplica el català ho farien el 54% i un 57% d'habitatges veurien reduït el seu pis amb un índex combinat.