Manuel García, director general de Política Energètica del govern espanyol, ha defensat amb davant la Comissió d'Investigació del Senat sobre l'apagada elèctrica del 28 d'abril la independència operativa de Red Eléctrica de España (REE). García Hernández ha desmentit qualsevol ordre o pressió per part del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic sobre l'operador del sistema, assegurant que les decisions tècniques s'adopten de forma "completament exclusiva, autònoma i independent" per part de l'empresa.
La resposta ha estat tant contundent com esperada. A la pregunta directa sobre si el govern espanyol ha imposat a REE l'operació en "mode reforçat" implementada després del col·lapse elèctric, García Hernández ha respost sense embuts: "No, en absolut". El director general ha argumentat que aquesta modalitat operativa, destinada a garantir una major seguretat de la xarxa després de l'incident, és una decisió que "ha pres de manera autònoma i independent l'operador del sistema sense que des del Ministeri se li hagi donat cap mena d'indicació o mandat".
"No és ni possible jurídicament ni té cap sentit des del punt de vista pràctic", ha assegurat respecte a la possibilitat que el govern pugui influir en les decisions tècniques diàries. García Hernández ha recordat que és Red Eléctrica qui, de manera "exclusiva", ha de verificar que el mix energètic definit per a l'operativa del sistema "és compatible amb la seguretat física de la xarxa". En aquest sentit, ha qualificat de "completament irreal" la idea que des de l'executiu es puguin donar instruccions en aquest àmbit.
L'ombra de les renovables i la independència de l'operador
La investigació al Senat també ha posat el focus sobre una qüestió recurrent en el debat energètic: la possible pressió política per a privilegiar la generació renovable per davant d'altres tecnologies. El director general ho ha negat de forma taxativa, insistint en el marc legal que regeix el sistema. "Això no és ni possible jurídicament ni té cap sentit des del punt de vista pràctic", ha reiterat, tallant qualsevol sospita sobre un suposat favoritisme polític cap a unes energies sobre unes altres en la gestió de la xarxa.
El seu testimoni busca traçar una línia clara i infranquejable entre les funcions del Govern de Pedro Sánchez i les responsabilitats de Red Eléctrica. Segons la seva versió, qualsevol ingerència en aquesta segona esfera seria, a més d'il·legal, contraproduent. Una de les revelacions més significatives de la seva compareixença ha estat el reconeixement que el Ministeri va tenir coneixement d'incidents en la xarxa sis dies abans del tall generalitzat. García Hernández ha admès que el 22 d'abril es van produir "episodis de variacions de la tensió" i que, en ser informat, ho va posar en coneixement del seu "superior jeràrquic", el secretari d'Estat d'Energia.
Immediatament, des del Ministeri es va sol·licitar informació a REE sobre aquests esdeveniments. La resposta de l'operador, segons ha explicat el director general, va ser tranquil·litzadora: l'operador del sistema va qualificar els fets com un incident que "el sistema havia estat capaç de gestionar". García Hernández ha detallat que, segons REE, es van donar "una sèrie de circumstàncies que, de manera aïllada, són relativament freqüents, però que, de forma simultània, eren molt infreqüents que es poguessin produir". En aquell moment, doncs, no es va detectar cap risc imminent d'un col·lapse de majors dimensions.
L'explicació tècnica
Sobre les causes profundes de l'apagada, el màxim responsable de Política Energètica ha ofert una explicació tècnica que busca descartar altres teories. Ha negat rotundament que la "major o menor presència d'emmagatzematge en el sistema" tingués cap relació amb el que va succeir. En canvi, atribueix l'origen del problema a "un problema d'insuficient capacitat de controlar les tensions en el sistema, provocat per un fenomen en cascada que els recursos per al control de tensió del sistema no van ser capaços d'absorbir".
La seva afirmació més impactant ha estat qualificant l'apagada del 28 d'abril com "un fenòmen inèdit que mai s'havia donat ni en el sistema espanyol, ni en un altre sistema mundial". Ha precisat que es va tractar d'un "fenomen de col·lapse per sobretensió que no estava documentat, ni tan sols en la literatura acadèmica". Aquesta caracterització serveix com a eix central de la defensa del Govern i de Red Eléctrica: va ser una situació imprevista i no registrada, contra la qual era difícil preveure contramesures específiques. "Per tant, no va haver-hi ni podia haver-hi hagut, i nosaltres no vam tenir en cap moment coneixement ni indicis, que aquest fenomen es pogués produir", afegeix.
Malgrat la gravetat dels fets investigats, el director general ha volgut transmetre "un missatge de tranquil·litat" als ciutadans i als grups polítics. Assegura que, "ara mateix, no hi ha cap evidència, ni cap element que faci pensar o poder plantejar que es pugui produir alguna cosa com el que va ocórrer el dia 28 d'abril". Per a reforçar aquesta assegurança, ha enumerat les mesures adoptades per tots els agents implicats: REE en l'operativa, la CNMC en la regulació de nous serveis i el Ministeri en l'àmbit normatiu. "Totes elles van en la línia de dotar el sistema en el seu conjunt de major resiliència per a garantir que alguna cosa com el que va ocórrer el 28 d'abril en cap cas torni a poder-se produir", finalitza, posant el punt final a una compareixença clau per a entendre les explicacions oficials sobre una de les majors apagades de la història recent d'Espanya.