El foment del talent en l’àmbit universitari i les inversions en infraestructures i centres de recerca centren el destí del nou pla d'inversions, valorat en 300 milions d'euros, que ha posat en marxa el Govern. S'inclouen en aquest programa des de la recent inversió anunciada pel creixement del sincrotró Alaba, a Cerdanyola del Vallés (Barcelona) o la configuració de l'ecosistema de l'anomenada Vall de la Quàntica, que lidera l’Institut de Ciències Fotòniques, a Castelldefels (Barcelona), a més de l’increment substancial del finançament basal dels 42 centres de recerca de la xarxa de centres de recerca d'excel·lència-CERCA. L'objectiu final: situar Catalunya entre les 50 regions més innovadores d’Europa l’any 2030.
Es tracta d'un pla integral d’actuacions estratègiques de gran abast en matèria de recerca, coneixement i innovació, que es començarà a desplegar de manera imminent arreu de Catalunya a partir d’aquest mateix any. La missió del pla se centra a consolidar el posicionament de Catalunya davant els grans reptes científics, econòmics i socials de la pròxima dècada i, en definitiva, fer créixer el sistema català d’R+D+I, segons el Departament de Recerca i Universitats.
En conjunt, es tracta d’inversions estratègiques per a Catalunya i per a Europa, concebudes per evitar la deslocalització del talent i garantir l’autonomia en sectors productius clau per al creixement econòmic i la competitivitat internacional.
La consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat, ha assegurat que el nou pla respon a una anàlisi detallada sobre les debilitats i potencialitats del sistema actual, i busca dotar-lo d’estabilitat i sostenibilitat a llarg termini. En aquest sentit, ha subratllat que la proposta té mirada de país i s’ha dissenyat amb la voluntat “d’arribar a tots els territoris, reduir desequilibris i garantir que la recerca i la innovació tinguin un impacte real sobre el conjunt de la societat”, segons informa l'agència de notícies ACN.
Montserrat també ha posat l’accent en la necessitat de reforçar l’autonomia estratègica de Catalunya dins del marc europeu, especialment en àmbits tecnològics i industrials clau com el de les tecnologies quàntiques, la supercomputació, la biomedicina, la intel·ligència artificial o les tecnologies netes. “Aquestes diferents àrees de recerca realment ens poden ajudar a ser molt més competitius i sobretot amb aquesta mirada de prosperitat compartida”, ha apuntat la consellera.
Competir a escala internacional
Un dels primers moviments del pla serà l’increment d’un 27,5% d’inversió, fins a 25 milions d’euros, en el finançament basal dels 42 centres que formen la xarxa CERCA. Aquesta mesura pretén donar estabilitat econòmica a les institucions de recerca i reforçar la seva capacitat per competir a escala internacional.
Aquest increment anirà acompanyat d’un nou model d’avaluació que prioritzarà l’excel·lència científica, l’impacte social i la qualitat. “És una aposta per consolidar el nostre sistema en el circuit internacional i garantir que els recursos es distribueixen amb criteris rigorosos i transparents”, ha destacat Montserrat.
El finançament es distribuirà mitjançant programes d’avaluació que valoraran què fan els centres, com ho fan, la qualitat de la recerca i com es transfereix el coneixement a la societat. L’objectiu és garantir una gestió eficient dels recursos i reforçar el paper dels centres CERCA com a motors de recerca i innovació al territori.
Entre aquesta quarantena de centres hi ha l’IFIC a Tarragona, l’IDIPJI a Girona o l’IPES també a Tarragona. “Venim de setze anys de crisis socioeconòmiques que han impactat molt negativament en el sector del coneixement”, ha recordat la titular d'Universitats i Recerca que ha defensat una estratègia sostinguda per no perdre oportunitats i mantenir Catalunya dins el circuit mundial del talent.
Impuls a la transferència i a la innovació
Un altre pilar fonamental de l’estratègia és el reforç de les iniciatives de transferència de coneixement i innovació, amb l’objectiu de potenciar la col·laboració entre el sistema de recerca, el teixit productiu i el conjunt de la societat. Es tracta de garantir que els resultats de la recerca tinguin un impacte econòmic i social tangible, i que contribueixin a la creació de noves empreses per al benestar de la ciutadania.
A aquestes iniciatives s’hi afegeixen altres actuacions anunciades per la consellera Montserrat, com el projecte Innofab, per generar un entorn d’innovació i fabricació de prototips de xips basats en materials alternatius al silici, o les Factories d’IA liderades des del Barcelona Supercomputing Center – Centre Nacional de Supercomputació, així com el nou edifici L de la Universitat Politècnica de Catalunya, que és un projecte d’ampliació i modernització de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB) al Campus Diagonal Sud de Barcelona.