"Els bancs espanyols han guanyat 30.000 milions en el darrer any, mentre que el primer trimestre del 2025 han incrementat entre un 19% i 58% els seus beneficis", així s'ha dirigit el diputat de Junts i exconseller d'Economia Jaume Giró davant del secretari general d'Economia i Finances, Juli Fernández, per valorar els sis primers mesos de funcionament del servei de banca mòbil en els municipis que no disposen d'oficina bancària o caixer. El diputat de Junts ha carregat contra el Govern per gastar diners públics un servei "essencial", quan, considera, ho hauria d'estar pagant els bancs. "Algú pot pensar que en una situació com aquesta la Generalitat ha de pagar diners públics perquè els bancs facin allò que és un deure moral i una obligació mercantil que tenen amb els seus clients?", ha criticat Giró.

El diputat de Junts, en la comissió d'Economia i Finances, ha recordat que Catalunya ha perdut fins a 6.000 oficines bancàries en 15 anys, que suposa el 73% de les oficines d'aquest país. "Això vol dir passar de 8.200 a 2.200 oficines bancàries a Catalunya. És el territori de l’Estat que n’ha perdut més i el 48% dels municipis no tenen oficina bancària ni un caixer automàtic", ha afirmat Giró, que considera que es tracta "d'exclusió financera". Per això, el diputat de Junts ha demanat que el Congrés acceleri la tramitació de la llei que va impulsar el mateix Giró quan era conseller d'Economia i Hisenda el 2022 per tal d'obligar les entitats financeres a sufragar el cost de posar un caixer automàtic a tots els pobles. 

Pressió dels grups per tirar endavant la llei al Congrés

De fet, tant Esquerra Republicana com els Comuns han demanat exactament el mateix. "Exigim que el Govern posi la seva força política per assegurar la llei de garantia de caixers al Congrés", ha dit el diputat dels Comuns, Lluís Mijoler, mentre titllava de "vergonya" la manca de caixers als pobles. De fet, Mijoler ha definit de "pedaç" el caixer automàtic, perquè "venen a cobrir els dèficits del sector privat". El diputat d'ERC Albert Salvadó també ha criticat el paper dels bancs i ha demanat accelerar la llei del Congrés. "És un tema de model de país", ha reivindicat. El PP, per la seva banda, ha criticat que el Govern no sabés negociar un mínim d'oficines bancàries, mentre que ha proposat que les mateixes oficines d'atenció ciutadana dels ajuntaments ofereixin assistència. 

El Govern fa un balanç "positiu" dels sis primers mesos de servei

Malgrat tot, el Govern ha fet un balanç "positiu" dels sis primers mesos de funcionament del servei de banca mòbil. Fernández ha detallat que des del setembre del 2024 fins al 30 d'abril, s'han atès 7.775 persones i s'han fet més de 7.900 operacions. Amb tot, ha lamentat que 43 municipis hagin renunciat al servei i en 16 més no s'hi ha registrat cap usuari en aquest període des que està disponible. En resposta als grups, Fernández ha afirmat que aquest sistema té "recorregut a millorar" i que "no és l'única solució possible" i no ha descartat una "redefinició total" del servei.

Fins ara, la banca mòbil ha fet 4.496 visites i la valoració dels usuaris és d'un 9,5 sobre 10, mentre que més d'un 83% dels ciutadans atesos recomanen el servei i en destaquen "la proximitat l'atenció personalitzada i l'estalvi en els desplaçaments", segons ha explicat. Fernández, que ha elogiat la iniciativa iniciada per l'anterior Govern, ha assenyalat que el desplegament de la banca mòbil -un servei a càrrec de Caixabank i Caixa d'Enginyers amb vehicles adaptats que es van desplaçant arreu de Catalunya- es va dur a terme en tres etapes. La primera va ser el setembre del 2024, amb 95 municipis de les comarques de Girona; al novembre se n'hi van afegir 96 més de les comarques de Tarragona i el Penedès i la resta de territori al desembre amb 267 més. Al març, se'n van incorporar tres més, fins als 461.