La consellera de Territori, Sílvia Paneque, ha presentat les línies mestres d’una estratègia la Generalitat està dissenyant amb vista al 2050. En el marc d'un fòrum empresarial, Paneque ha desglossat un pla d’acció que busca reconfigurar el mapa productiu, accelerar infraestructures clau, atendre l’emergència de l'habitatge i blindar Catalunya davant la sequera. El nucli d’aquesta visió de futur és l’activació d’un extens parc de sòl industrial, amb la voluntat explícita de “guanyar una estructura de país en xarxa” i “donar senyals d’estabilitat i predictibilitat” als inversors.
El projecte, emmarcat en la revisió del Pla Territorial General de Catalunya, pretén treure profit d'un total de 14.000 hectàrees repartides per les comarques amb més dinamisme i potencial logístic: el Vallès, el Baix Llobregat, el Camp de Tarragona i Ponent. L’objectiu és crear grans àrees industrials d’alt valor afegit que permetin descentralitzar l’activitat econòmica i consolidar un teixit productiu més resilient i equilibrat territorialment.
En paral·lel, i com a mostra del compromís per accelerar les obres públiques, la consellera ha anunciat que abans de finalitzar febrer es llançarà una consulta al mercat per explorar models de col·laboració publicoprivada en dos fronts crítics. D’una banda, per a actuacions dins del programa de carreteres, una iniciativa clau per a “reforçar la capacitat de la xarxa viària i la seguretat”. Paneque ha recordat amb contundència que, tot i tenir una xarxa diària sòlida, “tenim uns nivells de mortalitat en els xocs frontals que no són assumibles”.
D’altra banda, també es vol explorar aquest model per a algunes estacions del tram central de la línia L9 del Metro de Barcelona. La consellera ha assegurat que qualsevol concessió en aquest projecte no afectaria el calendari d’obres ni la posada en marxa del servei, prevista per al 2031, sinó que seria una eina per a “avançar en les infraestructures del nostre país”.
Contenció a l'habitatge i nova oferta en el mercat del lloguer
En l’àmbit residencial, Sílvia Paneque ha fet un balanç positiu de les polítiques aplicades pel seu departament, assegurant que han aconseguit “aturar una escalada que era absolutament insostenible dels preus de l'oferta”. Segons les seves dades, des de principis de 2024 s’han incorporat 24.500 nous habitatges de lloguer habitual al mercat, un increment que, unit a les mesures de contenció de rendes, ha provocat un “refredament” del sector.
Aquests resultats, segons la consellera, demostren l’eficàcia d’una actuació pública decidida per a garantir l’accés a l’habitatge. Pel que fa a la greu crisi hídrica dels darrers anys, Paneque ha donat un missatge de cauta esperança. Les precipitacions dels últims mesos han permès una “recuperació significativa” dels embassaments, que actualment es troben al 93% de la seva capacitat, vint punts per sobre dels nivells registrats fa un any.
Aquesta millora permet garantir “el subministrament d’aigua per dos anys i mig”. No obstant això, la consellera ha insistit en el fet que aquest respir no ha de suposar una baixada de la guàrdia: “Cada dia estem més a prop de la pròxima sequera”, ha advertit, defensant que no es pot “desviar la vista” de les inversions estratègiques en aquest àmbit. Com a colofó a la seva intervenció, i en la seva condició de portaveu del Govern, Paneque ha avançat que aquest primer trimestre es donaran “els primers passos” per a la nova llei de residus de Catalunya. Es presentarà l’avantprojecte de llei de prevenció i gestió de residus, un text amb el qual es vol “caminar cap a l’objectiu de neutralitat climàtica el 2050”.
Els objectius són concrets i ambigus: assolir una taxa de reciclatge del 65% i, sobretot, reduir dràsticament els residus que acaben en abocador fins a un màxim del 10% per a l’any 2035. Aquesta futura normativa es planteja com la peça legislativa que ha de donar un impuls definitiu a la transició cap a una economia circular real al país. La visió exposada per Paneque dibuixa un full de ruta integral que connecta l’ordenació del territori, la reactivació econòmica, la cohesió social i la sostenibilitat ambiental, tot plegat sota la urgència d’actuar amb una mirada posada en les pròximes dècades.