El sector fundacional català no només resisteix, sinó que prospera i es consolida com un dels motors més dinàmics i resilients de l'economia i el teixit social de Catalunya. Aquesta és la principal conclusió de la tercera edició de l’informe Les fundacions a Catalunya, un sector econòmic, elaborat per l’Observatori de Fundacions de la Coordinadora Catalana de Fundacions (CCF). L'estudi, un exercici de transparència sense precedents amb dades de més de 2.000 entitats, dibuixa el retrat d'un sector vital, amb un pes econòmic creixent i una capacitat demostrada per crear ocupació i cohesionar la societat en períodes adversos.

Les xifres parlen per si soles. Entre 2016 i 2022, les fundacions catalanes van generar un Valor Afegit Brut (VAB) de 4.200 milions d'euros. Aquesta xifra es tradueix en un creixement acumulat del 43,3%, més del doble del registrat per l’economia catalana en conjunt del mateix període, que va ser del 21%. Aquesta fortalesa es reflecteix també en la seva capacitat de generar ingressos, que van assolir els 6.198 milions d'euros anuals el 2022. El model de finançament es mostra diversificat i sostenible, amb un 70% dels ingressos provinents de la prestació de serveis i un 30% de subvencions i donacions. A més, administren un volum d'actius que arriba als 10.800 milions d'euros.

Si hi ha un indicador que demostra el caràcter anticíclic del sector és la seva capacitat per crear i mantenir llocs de treball. Les fundacions generen més de 100.000 llocs de treball directes, la qual cosa representa el 2,8% de l'ocupació total a Catalunya. El creixement en aquest àmbit és encara més eloqüent: des de 2016, el nombre de treballadors ha augmentat un 33,4%.

Aquesta capacitat de crear ocupació, especialment rellevant durant les crisis econòmiques i sanitàries recents, confirma el paper estabilitzador de les fundacions. Aquesta xarxa laboral es veu amplificada per un teixit ciutadà profundament compromès. Més de 45.000 persones voluntàries i 14.681 patrons i patrones que configuren els òrgans de govern sumen els seus esforços. En total, són 161.727 persones les que es dediquen diàriament a causes d'interès general a través d'aquestes entitats, reforçant-ne el paper com a vertebradores de la societat civil.

L'impacte de les fundacions es mesura també en serveis directes a la ciutadania. L'any 2022, van prestar 42,3 milions de serveis a persones beneficiàries, una ràtio que equival a 5,5 serveis per cada habitant de Catalunya. Aquesta activitat es desenvolupa a través de més de 2.000 entitats actives, amb una forta presència en àmbits essencials com la cultura (37%), l'acció social (27%), l'educació (6%) i la recerca (3%). Malgrat l'optimisme de les dades, l'informe també assenyala reptes ineludibles.

El més evident és el desequilibri territorial. Gairebé un 70% de les fundacions es concentren a l'àrea metropolitana de Barcelona, mentre que territoris com les Terres de l'Ebre (1,2%) o l'Alt Pirineu i l'Aran (1,3%) es troben clarament infrarepresentats. Aquesta asimetria exigeix, segons l'estudi, polítiques públiques específiques per a una distribució més equitativa. Un altre repte és l'aposta per la innovació. Encara que la despesa en I+D ha crescut un 80%, continua situant-se per sota de l'1% del VAB del sector. Paral·lelament, l'informe alerta d'una dependència creixent dels fons públics i advoca per un marc normatiu que incentivi el mecenatge i la filantropia per reequilibrar el finançament i reforçar l'autonomia del sector.

Aquesta tercera edició de l'informe consolida una sèrie de dades iniciada el 2016 i es presenta com una eina fonamental per a la rendició de comptes. “Aquest estudi no només mostra l’impacte econòmic i social del sector, sinó que també ofereix una base de dades sòlida i contrastada perquè institucions, mitjans i la ciutadania entenguin millor què representen les fundacions a Catalunya”, assenyala Silvina Vázquez, responsable de l’Observatori de Fundacions de la CCF.

En la mateixa línia, Eugènia Bieto, presidenta de la CCF, reclama un reconeixement institucional: “És imprescindible adaptar les lleis a la realitat actual de les fundacions, reconeixent-ne el pes econòmic i el seu paper estratègic en la cohesió social del país”. El sector fundacional català demostra amb xifres la seva vitalitat i ara mira al futur demanant les eines per corregir les seves debilitats i consolidar-se com a agent clau en la construcció del país.