El Fons Monetari Internacional (FMI) ha constatat que les divergències en les balances comercials per compte corrent de les grans economies es van ampliar el 2024, però adverteix que recórrer a aranzels per corregir els dèficits tindrà resultats limitats en la reducció d'aquests desequilibris i, a més, efectes negatius en la situació macroeconòmica. Segons el seu informe sobre el Sector Extern publicat aquest dimarts, en el qual analitza les 30 economies més grans del món, l'any passat els dèficits per compte corrent es van ampliar als EUA, Austràlia o el Brasil, mentre que la Xina, l'eurozona, el Japó o Corea del Sud van tenir superàvit. La reflexió de l'organisme multilateral és un atac, encara que velat, a la política aranzelària iniciada per l'Administració Trump.

L'informe calcula que l'increment del desequilibri entre economies es va ampliar al tancament de 2024 en 0,6 punts percentuals del PIB mundial i va assolir el seu màxim en una dècada. Les tres economies més grans del món (EUA, Xina i l'eurozona) van ser les que van registrar els moviments més "excessius" i, per tant, les que més van contribuir a l'actual tendència, que reverteix la reducció de la bretxa que s'estava veient en la postpandèmia.

El superàvit de la Xina, que venia de registrar un dèficit del 0,02% el 2023, va augmentar en 0,24 punts percentuals, el de la zona euro, en 0,07 punts percentuals, mentre que el dèficit dels EUA va créixer en 0,2 punts percentuals.

Efecte dels aranzels

A més de les transaccions de béns i serveis -balança comercial-, el compte corrent inclou les rendes i transferències de capital amb l'exterior. S'utilitza per conèixer la situació del país respecte a les seves transaccions internacionals, de manera que si hi ha superàvit, el país guanya diners dels seus intercanvis i si hi ha dèficit el perd, com passa amb els Estats Units.

L'informe de l'FMI indica que els impostos duaners "no són una bona eina" per provar de corregir desequilibris en la balança per compte corrent i puntualitza que "només tenen un impacte menor" i parcial sobre el conjunt d'aquesta. "Una escalada més gran de les tensions comercials, incloent-hi (la implementació de) aranzels, tindria importants efectes macroeconòmics negatius, amb una eficàcia limitada per corregir els desequilibris globals," adverteix.

Aquesta argumentació contradiu els arguments del Govern de Donald Trump per justificar la seva guerra comercial i l'activació de gravàmens sobre les importacions que procedeixen d'altres països. L'FMI traça models que indiquen que els aranzels actuen com a xocs d'oferta negatius i, per això, la possible reducció d'un dèficit en la balança comercial acaba contrarestada per disminucions de la inversió i de l'estalvi a conseqüència de la menor confiança que la guerra comercial genera en empreses i consumidors.

L'organisme considera, en canvi, que "abordar els desequilibris interns podria propiciar la convergència dels principals saldos del compte corrent" i suggereix polítiques concretes a les tres economies responsables en gran manera de l'augment dels desequilibris.

Resoldre el dèficit internament

Cap de les tres recomanacions que fa no és nova. En el cas de les regions amb superàvit, suggereix a la Xina potenciar la seva demanda interna, que continua sent "molt feble", i a Europa la convida a incrementar la seva inversió en infraestructura pública. En aquest sentit, l'informe estima com positives les decisions que s'estan prenent tant en el gegant asiàtic com el Vell Continent. En concret, el Fons veu amb bons ulls que Pequín adoptés un objectiu de dèficit fiscal més elevat o implementés emissions de deute a llarg termini, així com més subsidis socials, de cara a enfortir la despesa i consum de les llars xineses.

Sobre Europa, considera positiu tant la relaxació en matèria pressupostària per a la inversió en defensa com la suma -uns 700.000 milions de dòlars- que el sector privat alemany ha promès gastar en infraestructura.

Als Estats Units, del costat del dèficit per balança corrent, l'FMI reitera més consolidació pressupostària, la qual "pot ajudar a reconstruir els marges de maniobra fiscals i a augmentar l'estalvi". Tanmateix, els autors de l'informe no han pogut incloure el pla fiscal i pressupostari de Trump recentment convertit en llei i les retallades tributàries del qual podrien augmentar fins i tot en 3,3 bilions de dòlars el dèficit de la primera economia mundial, segons l'Oficina Pressupostària del Congrés.

Canvi del dòlar

L'anàlisi de l'FMI també tracta d'aclarir per què el dòlar ha anat depreciant-se després del retorn de Trump al poder el gener, en contra dels pronòstics que apuntaven que la incertesa global desencadenada pel republicà portaria els inversors a apostar per un valor segur com és el verd. Les polítiques aranzelàries, les pitjors perspectives de creixement dels EUA o la creixent preocupació per la seva sostenibilitat fiscal han canviat la percepció que el dòlar és un valor refugi, explica.

Finalment, esmenta els avantatges i riscos que pot comportar el creixement de les criptomonedes estables, la majoria donades suport a suport pel dòlar. Segons els autors, poden "aturar ineficiències en transaccions transfrontereres, especialment en mercats emergents amb sistemes bancaris poc fiables", i per això poden afavorir la inclusió en termes financers. No obstant això, si no s'activen marcs reguladors, l'auge de les criptomonedes estables podria donar peu a delictes financers i debilitar l'autoritat dels bancs centrals en economies petites i vulnerables.