El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (Miteco) ha donat el primer pas formal en el complex itinerari que podria permetre a la central nuclear d'Almaraz (Càceres) continuar funcionant més enllà de les dates de tancament establertes. El departament que dirigeix la ministra Sara Aagesen ha remès aquest dilluns al Consell de Seguretat Nuclear (CSN) la documentació presentada per les companyies propietàries de la central, amb la qual sol·liciten una extensió de la llicència d'explotació. Aquesta decisió posa el focus sobre el futur del parc nuclear espanyol i les seves implicacions en la transició energètica.
El tràmit, confirmat per fonts del ministeri, es produeix després que Iberdrola, Endesa i Naturgy, les tres societats que gestionen la central, presentessin formalment la seva petició el passat 30 d'octubre. La documentació, elaborada per la Junta d'Administradors i l'Assemblea de Socis de la central, busca modificar l'autorització vigent per als dos grups de la planta. Ara, la pilota està en el terreny del regulador nuclear, que haurà d'emprendre una avaluació tècnica exhaustiva des de la perspectiva de la seguretat nuclear i radiològica, amb l'objectiu d'emetre un informe preceptiu, però no vinculant, per al govern espanyol.
La petició de les elèctriques és específica: prorrogar la vida útil de la instal·lació fins al juny de 2030. Aquesta data no és arbitrària, sinó que implica una ampliació diferenciada per a cada reactor. Si s'obté el vistiplau definitiu, el reactor número 1 d'Almaraz, que actualment té la seva data de cessació fixada per a l'1 de novembre de 2027, veuria la seva vida estesa en tres anys. Per la seva banda, la unitat número 2, programada inicialment per tancar les portes el 31 d'octubre de 2028, aconseguiria una pròrroga de dos anys. Aquesta extensió escalonada reflecteix les diferències en l'inici de les seves operacions i l'estat tècnic de cada unitat.
El procés que s'inicia ara al Consell de Seguretat Nuclear es preveu llarg i meticulós. Els tècnics de l'organisme regulador hauran d'analitzar al detall tota la documentació presentada, que normalment inclou informes sobre l'estat de les instal·lacions, els plans d'inversió en manteniment i modernització, les anàlisis de seguretat actualitzats i les avaluacions d'impacte ambiental.
La central d'Almaraz, que va iniciar la seva operació comercial a la dècada dels 80, ha estat objecte de controvèrsia al llarg de la seva història, especialment per la seva localització a les proximitats del riu Tajo i la seva rellevància per a l'abastiment elèctric de la península. El dictamen del CSN serà, sense dubte, el pilar fonamental sobre el qual el govern espanyol prendrà la seva decisió final.
Un debat que transcendeix Almaraz
La possible ampliació d'Almaraz s'emmarca en un debat molt més ampli sobre el futur energètic espanyol. Per una banda, les companyies elèctriques argumenten que la continuïtat de la nuclear és essencial per garantir l'estabilitat del sistema elèctric i com a font d'energia lliure d'emissions de CO₂ durant el període de transició cap a un model basat en renovables. D'altra banda, els grups ecologistes i veïnals han manifestat contínuament la seva oposició, al·legant els riscos inherents a aquesta tecnologia i la necessitat d'accelerar la implantació d'energies netes.
La decisió sobre Almaraz podria establir un precedent per a les altres centrals nuclears de l'Estat, que s'enfronten a dates de tancament similars en la pròxima dècada. L'Executiu de Pedro Sánchez es troba, per tant, en una cruïlla complexa: equilibrar les exigències de la seguretat, els compromisos mediambientals, la sostenibilitat econòmica i la garantia del subministrament energètic. El procés d'avaluació acaba de començar, i el seu desenllaç marcarà un punt d'inflexió en la política energètica d'Espanya per als pròxims anys.