El Consell de Ministres ha donat a conèixer aquest dimarts el que serà un dels pilars de la política pressupostària del pròxim any: una transferència directa des dels comptes de l'Estat a la Seguretat Social per valor de 22.881 milions d'euros. Aquesta injecció de fons, revelada per la vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, en la roda de premsa posterior a la reunió de l'Executiu, té com a objectiu primordial garantir el pagament de les pensions als més de deu milions de jubilats i beneficiaris del sistema.

Més enllà de l'objectiu immediat, aquesta mesura representa un gest de voluntat política per a complir amb els compromisos adquirits en el marc del Pacte de Toledo. Aquest fòrum de consens parlamentari, creat precisament per a garantir la sostenibilitat a llarg termini del sistema públic de pensions, estableix la necessitat que l'Estat compensi la Seguretat Social pels costos de les prestacions no contributives i per les desviacions provocades per decisions polítiques, com les revaloracions amb l'IPC.

No obstant això, i malgrat la magnitud de la xifra, la transferència anunciada no serà suficient per a assolir l'equilibri financer de la Seguretat Social. El govern espanyol reconeix obertament que el sistema continuarà registrant un dèficit significatiu en els pròxims anys. D'acord amb les previsions presentades, es permetrà a la Seguretat Social un marge de dèficit del 0,2% del PIB tant per al 2026 com per al 2027, una xifra que equival a més de 30.000 milions d'euros en cada any. Aquest desequilibri es reduirà lleugerament fins a una dècima del PIB (al voltant de 15.000 milions) per al 2028.

Aquest escenari confirma el que molts economistes i organismes internacionals fa anys que adverteixen: l'escletxa entre els ingressos per cotitzacions i les despeses en pensions és estructural. Factors com l'envelliment de la població, l'augment de l'esperança de vida i l'atur estructural exerceixen una pressió constant sobre les arques públiques. La legislatura actual, per tant, es tancarà amb aquest "forat" de les pensions sense resoldre, un llast heretat que el següent govern, sigui quin sigui, haurà d'afrontar com a qüestió de màxima prioritat.

Les peces d'un trencaclosques financer complex

La decisió de l'Executiu de Pedro Sánchez posa de manifest la complexa situació en què es troba el sistema. D'una banda, es compleix amb el compromís polític i social de mantenir el poder adquisitiu dels jubilats mitjançant revaloracions lligades a la inflació. D'altra banda, aquesta mateixa decisió incrementa la despesa de forma sostinguda, sense que els ingressos per cotitzacions, dependents del mercat laboral, creixin al mateix ritme. La transferència de gairebé 23.000 milions és, en essència, un pegat fiscal que utilitza els ingressos generals de l'Estat per a sufragar una part del cost de les pensions.

Aquest mecanisme, encara que necessari en l'actual context, obre el debat sobre la sostenibilitat del model a mitja i llarga termini, i sobre la necessitat de promoure reformes més profundes que augmentin els ingressos per via de la creació d'ocupació estable i de qualitat, o mitjançant l'exploració de noves vies de finançament. En definitiva, l'anunci de la vicepresidenta Montero constata una realitat dual: el compromís indestructible amb el manteniment de les pensions públiques i el reconeixement d'una realitat financera que, de moment, només es pot minimitzar amb aportacions extraordinàries de l'Estat.