La Fiscalia General de l'Estat reclama una reforma urgent de la normativa de prevenció de riscos laborals després que el 2024 hagin augmentat els accidents mortals en la feina i els procediments oberts per homicidi imprudent.

En la seva última memòria, el Ministeri Fiscal recull que el 2024 van morir 585 persones assalariades en accidents durant la seva jornada de feina, 77 més que el 2023. La incidència de la mortalitat per cada 100.000 treballadors donats d'alta a la Seguretat Social ha pujat un 12,2%, davant la caiguda del 2,2% de les lesions lleus i greus.

El sector serveis és el que registra un major nombre de morts (299), seguit de la construcció (123), la indústria (109) i el sector agrícola (54). L'elevada mortalitat al sector serveis està relacionada amb els accidents de trànsit, si bé és el sector amb la incidència més baixa per cada 100.000 treballadors si es compara amb la construcció i l'agricultura.

El 2024, també hi va haver augment rellevant del nombre de procediments oberts per homicidi imprudent greu, que van passar de 186 a 215, un 15% més respecte als incoats el 2023.

La Fiscalia subratlla que no es pot oblidar que cadascuna de les víctimes té "una història de dolor i pèrdua". I recorda el gran nombre de persones que durant la dana de València van perdre la vida in itinere (en anar o tornar de la feina), els familiars de les quals s'enfronten "a un procés llarg i complex per acreditar aquesta realitat".

El sector de la construcció ha estat de nou el que ha concentrat un major nombre d'escrits d'acusació (176). Les causes dels sinistres no han canviat, amb situacions com caigudes, atrapaments i cops que podrien ser evitats.

En la majoria dels casos les persones acusades són els administradors de les empreses o caps intermedis, com encarregats i caps d'obra.

Sentències condemnatòries

El 2024, els jutjats penals van dictar 371 sentències, de les quals 8 de cada 10 van ser condemnatòries, elevant-se el termini mitjà per obtenir una sentència a 6 anys i 1 mes des que es va produir l'accident.

La Fiscalia fa autocrítica en referir-se a "l'anomalia" que suposa que una de les sentències dictades l'any passat tingués per objecte un accident de 2006, xifra que s'eleva a 47 quan es comptabilitzen les sentències en les quals el fet jutjat va esdevenir entre 2006 i 2014. A conseqüència d'això, tant les penes com les indemnitzacions fixades "queden absolutament devaluades".

Reformes legislatives

Davant d'aquest panorama, la Fiscalia General de l'Estat reclama una reforma urgent de la normativa de prevenció de riscos laborals per adaptar-la a un teixit empresarial amb un 99% de pimes. En la seva última memòria demana que es prevegin riscos pendents d'afrontar al món del treball com els psicosocials o les malalties professionals.

Un any més, la memòria incideix que els sinistres mortals que porten a obrir diligències prèvies podrien haver-se evitat amb la prevenció i les mesures de seguretat adequades.

També destaca que els fets provats de les sentències dictades el 2024 tenen en comú que propietaris, administradors i gerents de petites empreses condemnats no tenen interioritzat que la prevenció forma part de les seves tasques essencials i perceben exclusivament com un cost la inversió en seguretat i salut per als seus empleats.

La taula de diàleg social tripartida (govern espanyol, patronal i sindicats) per reformar la llei de prevenció de riscos laborals, que és de 1995, fa un any i mig que està oberta amb l'objectiu d'incorporar noves realitats laborals, com els riscos psicosocials, les emergències climàtiques o el món digital.