En l'imaginari col·lectiu, els assistents d'intel·ligència artificial han quedat relegats a la categoria d'eines eficients: secretaris virtuals que organitzen agendes, motors de cerca avançats o redactors infal·libles. Tanmateix, la frontera entre la utilitat i la fe gairebé supersticiosa en aquestes tecnologies comença a difuminar-se amb casos tan extraordinaris com el de Carrie Edwards.

Aquesta dona, resident en Virgínia, ha desafiat tota lògica en resultar guanyadora d'un premi de 150.000 dòlars en el sorteig Powerball utilitzant una combinació de números generada pel popular xatbot ChatGPT, un episodi que sembla extret d'una novel·la de ciència-ficció, però que té repercussions molt reals.

Segons va relatar la mateixa Edwards al New York Post, la interacció no va néixer d'una convicció profunda, sinó d'un impuls curiosament vague. En un moment del qual ella descriu com a "inspiració espontània", va teclejar una pregunta que oscil·la entre el filosòfic i el lúdic: "ChatGPT tens els meus números?". Lluny de ser una consulta meticulosa, el missatge tenia la cadència de qui llança una moneda a una font per pur caprici.

La intel·ligència artificial, el funcionament de la qual es basa a predir la seqüència de paraules més probable a partir d'un immens dataset de llenguatge humà, va processar la sol·licitud i, com a resposta, va generar una sèrie de dígits. En aquell instant, cap algoritme no va ser conscient que estava participant en un joc d'atzar; simplement, estava completant un patró lingüístic. Edwards, potser com un acte de fe en l'atzar o en la novetat del gest, va decidir utilitzar aquests números per adquirir un bitllet del Powerball.

La sorpresa va arribar dies després a través d'una freda notificació al seu telèfon mòbil. La pantalla l'informava que el seu bitllet, carregat amb la seqüència numèrica concebuda per la IA, era un dels guanyadors del sorteig, atorgant-li un premi de 150.000 dòlars. La incredulitat inicial aviat va donar pas a una alegria tenyida de significat personal.

Per a Carrie Edwards, aquest cop de sort no va ser un esdeveniment aïllat, sinó un raig de llum en un període de profunda foscor. L'any passat, va perdre el seu espòs a causa d'una demència, una experiència devastadora que la va fer replantejar moltes coses. En rebre el premi, no ho va interpretar com un simple triomf de l'atzar, sinó com una oportunitat providencial, un recurs inesperat que el destí posava a les seves mans per a una finalitat major. "Va ser com si una porta s'obrís", va declarar.

Lluny de destinar la totalitat dels diners a despeses personals, Edwards va decidir honrar la memòria del seu marit. Una part significativa del premi va ser donada a organitzacions sense ànim de lucre dedicades a la investigació de les demències.

Amb aquest gest, va transformar una anècdota tecnològica en un poderós acte de filantropia, destinant fons a la lluita contra la mateixa malaltia que el va arrabassar al seu ser estimat. "És una eina per ajudar que altres famílies no hagin de passar pel mateix", va afirmar.

Malgrat el desenllaç feliç, analistes tecnològics i experts en probabilitat s'afanyen a contextualitzar l'esdeveniment. El doctor Benjamin Kovács, professor de Ciència de Dades a la Universitat Stanford, explica que "els models de llenguatge com ChatGPT no tenen capacitat de predicció, endevinació o accés a informació en temps real.

Generen números amb la mateixa aleatorietat conceptual amb què podrien generar una recepta de cuina o un poema. Que un d'aquests conjunts de números coincideixi amb un sorteig és un esdeveniment estadísticament possible, però en absolut reproduïble. És pura i simple loteria".

La història d'Edwards s'assembla més a l'acte de demanar un "nombre aleatori" en una administració de loteria que a haver desxifrat un codi secret de l'atzar. La màquina "no va endevinar" el futur; va ser el vehicle d'una casualitat monumental.

El cas de Carrie Edwards s'erigeix en una faula moderna sobre la relació entre l'ésser humà i la tecnologia. Il·lustra la nostra tendència a antropomorfitzar les eines digitals, atribuint-los una saviesa o una intuïció que, en realitat, no tenen.

Tanmateix, també és un commovedor recordatori de com un esdeveniment fortuït, intervingut per la IA, pot catalitzar un profund acte de bondat humana. La seva història no és una guia per fer-se ric, sinó un testimoni que, de vegades, la interacció més innocent amb la tecnologia pot desencadenar una cadena d'esdeveniments que acabi per guarir ferides i finançar l'esperança. Això, potser, és el premi major.