L'ofensiva comercial llançada per l'administració del president nord-americà, Donald Trump, contra la Unió Europea ha mostrat les seves primeres i contundents conseqüències per a l'economia catalana. Les exportacions de Catalunya als Estats Units es van desplomar un 30,9% l'agost passat en comparació amb el mateix mes de 2024, assolint un valor de 223,6 milions d'euros. Aquest descens abrupte coincideix en el temps amb l'entrada en vigor, el passat 7 d'agost, dels polèmics aranzels nord-americans als productes comunitaris, amb una taxa base del 15%.

Les dades, publicades pel Ministeri d'Economia, pinten un escenari complex per al comerç exterior català. La relació comercial amb el gegant nord-americà es veu afectada en els dos sentits: no només es van exportar menys productes, sinó que les importacions des dels Estats Units també van experimentar un ensurt històric, amb una caiguda del 52,4%, fins als 240,5 milions d'euros. Aquesta xifra reflecteix, probablement, la incertesa i la contracció de la demanda en ambdós costats de l'Atlàntic.

El mes d'agost de 2025 quedarà marcat en les anàlisis econòmiques com l'inici efectiu d'una nova i perillosa fase en les relacions transatlàntiques. Des de la Casa Blanca, Trump va justificar aquestes mesures com una eina per "reequilibrar" el dèficit comercial dels Estats Units. La seva amenaça d'elevar les taxes fins a un 30% en cas de no arribar a un acord amb els Vint-i-set va posar en alerta màximes les cancelleries europees i les confederacions empresarials.

Aquest entorn de tensió ha resultat ser un veritable xoc tòxic per a sectors catalans altament internacionalitzats. Encara que el text original no detalla quins productes concrets s'han vist més afectats, és plausible que sectors com l'automoció, els productes químics especialitzats, els béns d'equip o fins i tot alguns productes agroalimentaris de gamma alta hagin estat assolits de ple per aquests aranzels, perdent competitivitat en un mercat clau.

El mapa del comerç català es redibuixa

La sacsejada nord-americana no és l'únic front obert. L'anàlisi de les dades per regions revela un reajustament global dels fluxos comercials catalans.

  • Unió Europea: Tot i romandre el principal client, amb vendes per 3.762,3 milions d'euros, l'exportació a la UE va retrocedir un 1,7%. Es registren caigudes significatives en mercats tan rellevants com Àustria (-33,1%), els Països Baixos (-11,9%), Itàlia (-7,9%), França (-1,4%) i Alemanya (-0,7%). Aquesta debilitat generalitzada al cor d'Europa apunta a un alentiment sincronitzat de les economies del continent.
  • Resta d'Europa i Àsia: La tendència negativa es repeteix, amb descensos del 6,3% i del 2,8%, respectivament. La desacceleració econòmica de la Xina (-7,7%) i l'Índia (-4,5%) pesa com una llosa sobre les exportacions catalanes cap a aquesta regió. Crida especialment l'atenció el cas d'Israel, on les vendes es van ensorrar un 48%, un descens que podria estar lligat a la inestabilitat geopolítica recurrent a l'Orient Mitjà.
  • L'Àfrica: En un context generalitzat de contrabalançament, l'Àfrica emergeix com el destí de major creixement, amb un increment del 14,2% en les exportacions, que van arribar als 334,9 milions d'euros. Aquesta xifra suggereix una reeixida estratègia de diversificació de mercats i l'obertura d'oportunitats en economies amb un gran potencial de creixement.

La fotografia del continent americà és un paradigma de les dues realitats. Mentre el nord es tanca amb aranzels, Amèrica Llatina obre les seves portes. Gràcies als espectaculars augments en països com Panamà (+1.452%), Brasil (+22,6%) i Mèxic (+12,1%), el conjunt de les vendes catalanes al continent americà va créixer un 12% a l'agost. Aquest boom compensa en part, encara que no del tot, el forat negre obert pels Estats Units, i consolida Amèrica com el segon destí més important, per darrere de la UE. Una anàlisi sectorial permet identificar quins són els pilars que estan aguantant el tipus en aquest entorn advers:

  • Sector químic: Manté el lideratge absolut amb 1.916,8 milions d'euros, tot i registrar un lleu retrocés de l'1,2%. La seva gran dimensió i diversificació el converteixen en un estabilitzador essencial.
  • Alimentació, begudes i tabac: Amb 1.282,1 milions, va créixer un 1%. La demanda de productes d'alimentació és menys elàstica als cicles econòmics, el que li confereix una certa resiliència.
  • Béns d'equip: Va ser el gran positiu dels sectors principals, amb un sòlid avanç del 6,2% fins als 1.102,1 milions. Aquest creixement indica que la demanda de maquinària i equipament català segueix forta en determinats mercats.

En el conjunt de l'any (gener-agost), les exportacions catalanes mostren un creixement anèmic de l'1%, amb un valor acumulat de 66.763,4 milions d'euros. El fet més preocupant és l'ensulsiada del dèficit comercial, que als primers vuit mesos de 2025 es va disparar fins als 9.743 milions, molt per sobre dels 7.291 milions del mateix període de 2024. Aquesta ampliació del dèficit reflecteix que, si bé les exportacions s'estanquen, les necessitats d'importar (possiblement energia i béns intermedis) segueixen sent elevades. La situació a l'Estat espanyol no és millor, amb una caiguda de les exportacions del 9,3% a l'agost, corroborant que es tracta d'un fenomen generalitzat.

En conclusió, l'agost de 2025 ha posat de manifest la vulnerabilitat de l'economia catalana davant les decisions unilaterals en geopolítica i el context de frenada del comerç global. La forta dependència de mercats tradicionals com els Estats Units i la UE s'ha revelat com un punt feble. El repte immediat per a les empreses exportadores i les institucions serà accelerar la diversificació cap a mercats emergents, com els d'Amèrica Llatina i Àfrica, alhora que es pressiona per a una solució negociada al conflicte comercial transatlàntic que eviti un dany estructural de llarg termini.