La Comissió Assessora per a l'anàlisi del salari mínim interprofessional (SMI) ha lliurat aquest dilluns a la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, la seva proposta de pujades per a l'any que ve amb una forquilla que va del mínim de 1.046 euros amb 14 pagues i un màxim de 1.082 euros, amb dos intermedis de 1.054 i 1.066 euros. Els experts consideren que s'han de tenir en compte que aquestes estimacions s'elaboren a partir del salari mitjà dels espanyols de 2022 i l'SMI és per a 2023 i, d'altra banda, l'alta inflació. Per la qual cosa sense dir-ho, suggereixen que se n'hauria d'anar a un rang alt de la banda.
Una vegada que la vicepresidenta ha rebut l'informe i compta amb la banda de possibles pujades, convocarà aquest dimecres als agents socials, sindicats i patronal, per negociar la pujada. En aquell moment, el Ministeri de Treball haurà de comunicar quina és la seva proposta. No obstant això, aquesta convocatòria quedarà minvada, ja que la CEOE ha anunciat que no assistirà a cap reunió amb Treball per la presentació d'una esmena entre Bildu, UP i PSOE que obre la porta a un control de la Inspecció de Treball en les negociacions en els expedients de regulació d'ocupació (ERO). Encara que els sindicats van defensar fa unes setmanes pujar-lo a 1.100 euros, recentment el secretari general de CCOO, Unai Sordo, ja ha anunciat que es conformaria amb 1.080 euros.
Combatre la pobresa
L'informe, a més de realitzar els càlculs per a la pujada de l'SMI de l'any vinent, conclou que l'augment de l'SMI va ajudar a reduir el risc de pobresa al 2,8% de la població espanyola i 250.000 persones s'haurien salvat de caure en una situació financera de risc, segons la professora Inmaculada Cebrián, membre de la Comissió encarregada de presentar les conclusions. Cebrián ha suggerit que cal estar molt pendent de l'evolució dels preus, ja que ha recordat que si queda curt es podria revisar l'SMI com estableix la llei. A més, ha insistit en que els col·lectius més deprimits econòmicament són als que més els afecta la inflació.
Yolanda Díaz ha insistit en les bondats de l'SMI i ha recordat que no s'ha demostrat que afecti l'ocupació. "L'SMI és una història d'èxit que ajuda a reduir la desigualtat a Espanya, com recull l'informe de la comissió. Però a més, el mateix Banc d'Espanya apuntava els efectes en riquesa i desigualtat. Ho dic perquè de vegades es llegeixen les coses a mitges", ha assenyalat amb referència a la conclusió d'aquest informe del regulador bancari que la pujada de l'SMI de 2019 podria haver evitat la creació de 80.000 llocs de treball.
Un milió de llocs de treball
A més, Díaz ha recordat que des de 2019 s'han creat un milió de llocs de treball, malgrat que l'SMI ha pujat un 33% i ha insistit la vicepresidenta en què a més són llocs de treball indefinits de bona qualitat. "Lluny de totes les teories científiques, la pujada de l'SMI no impacta de manera negativa en la creació d'ocupació" i ha insistit que redueix la pobresa. I ha remarcat que "en el G20, tots els països que visito, hi ha un nou consens sobre l'SMI, perquè no hi ha una eina millor per erradicar la pobresa".
Respecte a la reunió de dimecres amb sindicats i empresaris, Díaz ha demanat als agents socials que compleixin el seu mandat constitucional, se'ls crida a la taula de negociació i hi haurien d'anar, amb referència a la decisió de CEOE de no asseure's amb el ministeri de Treball; i no només els demana que vagin a la crida, sinó que vagin a aquesta taula amb la millor de les intencions. I sobre les posicions dels agents socials, la vicepresidenta ha dit ser conscient de les postures d'ambdues parts, amb referència als 1.100 euros dels sindicats i la pretensió dels empresaris de congelar l'SMI per les fortes pujades dels últims anys.
"Deixar treballar els agents socials"
Díaz, una vegada més, no ha volgut revelar la pujada que plantejarà el Govern espanyol a la taula de l'SMI i ha dit que cal deixar treballar als agents socials, encara que ha tornat a recordar l'impacte de la inflació. Però ha matisat que "no es posa de part, com no ho ha fet mai". A més, ha matisat que la Carta Social Europea mandata que l'SMI ha de ser "almenys el 60% del salari mitjà dels espanyols", sobre la possibilitat d'anar més enllà dels 1.082 euros del rang màxim de la proposta de la Comissió Assessora.
Respecte a la recomanació de l'informe que apunta que transcorreguts sis mesos, tenint en compte com evolucioni la inflació es pugui revisar l'SMI, la vicepresidenta ha recordat que diversos països ho han fet ja. I sobre la possibilitat que la CEOE no se sent a la taula, Díaz ha dit que no revela les converses que manté gairebé diàriament, però ha insistit que "demana responsabilitat constitucional". Ha matisat que no els demana que assisteixin, sinó que compleixin la seva obligació i ha exigit que els agents socials no s'encomanin de l'esbronc polític que es va produir la setmana passada. A més, ha llançat un missatge a la CEOE: "si algú no assisteix a la taula, haurà d'explicar-ho al seu país perquè hi ha molta gent patint en aquests moments".
Díaz ha matisat que si les converses amb els agents socials s'allarguen més enllà de l'1 de gener, la decisió final de pujar l'SMI tindrà caràcter retroactiu i s'aplicarà des de gener. Sobre a quants treballadors pot afectar la pujada, la professora Cebrían ha dit que primer caldria conèixer quina serà la pujada. Avui hi ha uns 1,4 milions de treballadors que cobren l'SME.