Vacances, articles de la casa com a mobles o electrodomèstics o cotxe? El Banc Central Europeu (BCE) està molt interessat a conèixer en què prefereixen gastar els seus diners els europeus quan es tracta d'un gran desemborsament. I la prioritat són les vacances, que guanyen per golejada. Però això no va ser sempre així. Abans de la pandèmia, el 30% de les llars europees declaraven que en els dotze mesos vinents realitzarien una despesa en vacances i un altre 30% en articles de la casa. Tanmateix, el confinament va generar un desig de vacances que es va deixar notar a partir de gener de 2021: aquell mes, les preferències es van distanciar clarament en favor de les vacances. El juliol de 2021, el percentatge de llars que es decantaven per les vacances es va elevar al 38%, mentre que els articles de la casa queien al 21%.

Així es conclou de l'Enquesta d'Expectatives de Consum que realitza periòdicament el BCE a fi de monitorar les tendències del consum per anar pronosticant la possible evolució de la inflació. Des de la Direcció General d'Economia del Banc d'Espanya assenyalen que després de la pandèmia es va considerar que aquest canvi de preferències a favor de les vacances podia ser conjuntural en resposta a les limitacions de mobilitat durant 2020 i 2021. Tanmateix, la tendència s'ha mantingut; és més, s'ha incrementat.

El febrer d'aquest any s'han marcat màxims en el registre històric de l'enquesta del BCE, ja que el 53% de les llars europees han assenyalat que tenen intenció de realitzar un desemborsament en vacances en els dotze mesos vinents, mentre que només pensen gastar en articles de la casa el 20%. Des del Banc d'Espanya apunten que les prioritats de despesa dels espanyols són molt similars a la mitjana comunitària.

Amb les dades d'abril, publicades fa uns dies, la intenció de vacances ha descendit lleugerament -al 52%-, mentre que els articles de la casa es mantenen en el 20%. Cas a part és la voluntat d'adquirir un cotxe que, amb petites variacions, es col·loca lleugerament per sota del 10% enquesta rere enquesta.

Potència turística

El canvi de la tendència de consum dels europeus, en favor del turisme, beneficia Espanya com a potència turística mundial. Especialment, perquè dels 94 milions d'estrangers de l'any passat, el 84% procedien a Europa; amb el Regne Unit com a primer emissor. Amb les dades de l'Organització Mundial del Turisme (OMT), França continua com el país més visitat del món, amb 100 milions de visitants el 2024 (98 el 2023); Espanya, en segona posició, creix de 85 milions el 2023 a 94 milions l'any passat, amb un augment del 10%; els Estats Units, a continuació, passen de 66 a 72 milions; després, Itàlia, amb un lleuger augment de 57 a 58 milions; i el top-5 el tanca Turquia, que si el 2023 va rebre 48 milions d'estrangers, el 2024 va arribar als 51. Des de l'OMT i també des del Govern espanyol, s'ha insinuat la possibilitat que Espanya desbanqui França com a primer destí mundial aquest any, ja que davant un creixement del 10%, el país veí amb prou feines va guanyar un 2% de visitants.

Si ens centrem en els destins europeus, el bon comportament de 2024 s'ha deixat notar en el conjunt d'Espanya. Així, dels deu primers llocs per pernoctacions hoteleres, sis van ser espanyols, dos més que el 2023. Encara que si aquell any, els tres primers llocs van ser espanyols, el 2024 s'han col·locat París i Roma en segona i tercera posició. L'illa de Mallorca (51 milions de pernoctacions) repeteix dalt de llistat; Barcelona (40 milions) ostenta la quarta posició; Tenerife (34 milions) la setena i després de l'illa, Alacant (32 milions); Madrid (30 milions) i Màlaga (29 milions) tanca el rànquing dels deu destins europeus amb més pernoctacions. I si s'amplia als 20 destins preferits a Europa, entren Gran Canària (26 milions); Girona (24 milions) i Tarragona (18 milions).

Menys ingressos i més despeses

No obstant això, malgrat que l'enquesta del BCE sobre les expectatives de consum per als dotze mesos vinents és esperançadora per a l'economia espanyola -la que més creixerà el 2025 de la UE-, els experts vaticinen que seguirà augmentat l'arribada d'estrangers, però a menors ritmes: descarten creixements de dos dígits com aquests anys passats. A més, la mateixa Enquesta d'Expectatives de Consum llança clar obscurs, ja que encara que la meitat de les famílies europees gastarà diners en vacances, els creixements no seran tan forts. Així, els europeus enquestats consideren que l'economia descendirà gairebé 2 punts (fora de les previsions oficials) i un 8,4% pensa que pot perdre la feina. A Espanya, hi ha més optimisme respecte al creixement, però més pessimisme en la pèrdua d'ocupació.

Això redunda en la percepció dels ingressos futurs: només una quarta part pensa que guanyarà més en els dotze mesos vinents i, en cas de fer-ho, serà a ritmes baixos del 0,9%. Els espanyols són més confiats i aspiren al 2,7%. Tanmateix, encara que no creuen en un augment dels ingressos, sí que aposten per un augment de les despeses. De mitjana, el 54% dels europeus sí que creu que gastarà més que el 2024, en l'entorn del 3,7%, una dècima més que els espanyols.