Els estats de la Unió Europea han donat suport aquest dijous al paquet d'aranzels amb impacte de 93.000 milions per si fracassen les negociacions amb Donald Trump, que va anunciar un 30% de recàrrega a les importacions abans de seure a negociar. Tot i que dimecres les posicions s'apropaven a un acord definitiu amb un 15% d'aranzels entre la UE i els EUA, Brussel·les es reserva aquesta carta davant les giragonses del president dels Estats Units, que ja ha canviat de xifra i de parer en diverses ocasions.
Segons han confirmat fonts diplomàtiques a diversos mitjans que cobreixen l'actualitat europea, només Hongria ha votat en contra d'aquesta mesura, que entraria en vigor el pròxim 7 d'agost només en el cas que no es tanqués l'acord.
El pacte del 15% seria similar al que els Estats Units va assolir amb el Japó aquesta mateixa setmana i serviria per evitar l'amenaça del 30% de Trump a les importacions europees.
Per tal de protegir la seva indústria i promoure la producció local, Trump fa mesos que amenaça amb aranzels a països de tot el món i recalcula després la seva posició en funció de la voluntat del país a negociar. Això li ha fet modificar en diverses ocasions tant les xifres a cada país com les dates d'entrada en vigor, que en la darrera actualització ha emplaçat a l'1 d'agost, tot i que hi ha aranzels globals a l'acer i altres sectors que ja estan en vigor.
Trump va anunciar fa dues setmanes que imposarà aranzels del 30% als productes procedents de la UE a partir de l'1 d'agost i l'Executiu comunitari va traslladar dies després als estats membres un segon paquet de represàlies per valor de 72.000 milions a productes estatunidencs.
Aquesta nova llista de represàlies de Brussel·les pels aranzels del 30% afectarien els cotxes, avions i maquinària, així com als productes agroalimentaris, entre ells el whisky bourbon, i se suma a la primera resposta del bloc, el valor del qual és d'uns 21.000 milions, pels aranzels a l'acer i alumini. Després de l'anunci que aquest dimecres va realitzar Gill, les dues llistes es convertirien en una de sola que afectaria productes estatunidencs per valor de 93.000 milions d'euros.
Trump va dir dimecres que està "disposat" a rebaixar els aranzels amb els quals ha amenaçat els seus socis comercials a partir de l'1 d'agost si aquests "es comprometen a eliminar traves a les importacions nord-americanes". En cas contrari, podrien afrontar impostos encara més alts. "Sempre cediré punts aranzelaris si puc aconseguir que els principals països OBRIN els SEUS MERCATS als Estats Units. Un altre gran poder dels aranzels. Sense ells, seria impossible aconseguir que els països s'OBRIN", va dir a la seva xarxa Truth Social.
El mandatari, que des del seu retorn a la Casa Blanca ha consolidat la seva guerra aranzelària i ha anunciat tarifes d'entre 19% i 50% a més d'una dotzena de països, ha insistit que: "SEMPRE, ARANZELS ZERO PER ALS ESTATS UNITS!!!". Alhora, el president dels Estats Units ha agregat: "NOMÉS REDUIRÉ ELS ARANZELS SI UN PAÍS ACCEPTA OBRIR EL SEU MERCAT. SI NO, ARANZELS MOLT MÉS ALTS!", ha indicat al final d'una sèrie de missatges on destaca la magnitud dels pactes anunciats aquest dimarts amb Jakarta i Tòquio, als quals imposarà gravàmens del 19% i un 15% respectivament, una rebaixa de l'amenaça inicial de 32% i el 25%.
En la treva aranzelària, que originalment acabava el 9 de juliol i després va ser estesa fins a l'1 d'agost, l'Administració del republicà ha arribat a pactes amb sis països: El Regne Unit, Xina, Japó, Vietnam, Indonèsia i Filipines. Com que no va aconseguir més acords, el mandatari va enviar cartes notificant aranzels d'entre el 20% i el 50% a desenes de països si aquests no s'asseuen a la taula de negociació. Les converses amb la Unió Europea continuen, encara que Trump ha insistit que el gravamen del 30% anunciat a Brussel·les ja està decidit.
Mentrestant, la Unió Europea negocia també les seves relacions comercials amb la Xina, que estan "encara greument desequilibrades" segons un comunicat de Brussel·les després d'una reunió entre la presidenta de la UE, Ursula von der Leyen, i el president xinès Xi Jinping.
La Comissió Europea ha recordat que el dèficit comercial d'Europa amb la Xina és de 305.000 milions d'euros i ha expressat la seva preocupació per les "distorsions sistèmiques persistents" o "el creixent excés de capacitat manufacturera" de la Xina. "La UE continua disposada a participar en un diàleg constructiu per trobar solucions negociades", ha dit la Comissió, tot i que també ha dit que s'adoptaran "mesures proporcionades i legalment conformes" per protegir els seus interessos en cas que no s'arribi.
A més la Comissió està preocupada pel control xinès sobre les terres rares, claus en la digitalització, i per la manca de transparència xinesa en la seva política tecnològica.
XI, per la seva part, es va limitar a dir que s'ha d'aconseguir "més estabilitat i certeses globals" davant una "situació internacional canviant i complexa". Cal, va dir, que ambdues parts "es respectin mútuament i busquin punts en comú respectant les diferències de cadascú".