Espanya, governant el Partit Popular de Mariano Rajoy, es va comprometre a elevar la despesa en Defensa al 2%, un objectiu marcat per a tots els països de l'OTAN, un nivell que s'ha assolit aquest any i que suposa un desemborsament de més de 30.000 milions d'euros. Ara, el president dels Estats Units, Donald Trump, ha amenaçat —de forma oficiosa— amb expulsar Espanya de l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord, si no puja al 5%, cosa que suposaria uns 45.000 milions d'euros extra. Una despesa que rebutja la majoria dels espanyols, segons una estadística sobre fiscalitat duta a terme per Hisenda.

Anualment, l'Instituto de Estudios Fiscales (IEF), dependent de la Secretaria d'Estat d'Hisenda, duu a terme una gran enquesta entre els espanyols per conèixer les “opinions i actituds fiscals dels espanyols”. L'última, realitzada l'any passat, va incloure un apartat especial sobre el destí que els espanyols consideren que s'hauria de donar als impostos, una pregunta que no s'ha realitzat en les cinc edicions anteriors, per la qual cosa no hi ha informació comparativa.

Per a l'anàlisi, es pregunta concretament per cinc àrees de despesa pública:

  • Prestacions socials.
  • Serveis públics de sanitat, educació i serveis socials.
  • Recerca i desenvolupament.
  • Defensa nacional i la protecció ciutadana.
  • Infraestructures públiques.
  • Transformació digital i verda de les empreses.

I les respostes no deixen cap dubte, ja que el 76,4% dels enquestats per l'IEF declaren estar disposats a pagar més impostos per finançar millor més i millors serveis públics de sanitat, educació i serveis socials; el 67,5%, per a investigació i desenvolupament; el 56,8% per a prestacions socials i el 53,6% dels preguntats augmentarien els seus tributs per millorar les infraestructures públiques.

I dues es queden, ostensiblement, endarrerides: per a la defensa nacional i la protecció ciutadana estarien disposats a augmentar els impostos el 42,8% dels enquestats i per generar més fons públics per a la transformació digital i verda de les empreses, tan sols el 26,8%.

Per col·lectius

Uns percentatges que varien, segons el perfil dels enquestats —empresaris, agricultors, autònoms, assalariats i desocupats o actius— per a l'observatori fiscal d'enguany. Dels cinc grups, els menys disposats a tributar més per tenir més defensa i seguretat són els autònoms, amb tan sols el 33,7% dels entrevistats a favor; després els empresaris, amb un 41,2%; els assalariats, el 41,6%; els desocupats, el 45,1% i, finalment, els agricultors que, amb un 46,5%, són els favorables a una despesa més gran en aquesta partida.

No obstant això, cal matisar que el d'autònoms és el col·lectiu menys disposat a augmentar els impostos en general, ja que en totes les despeses sobre les quals s'ha preguntat estan per sota de la mitjana. Després d'ells, els assalariats, que només superen la mitjana en la partida d'infraestructures públiques, i els empresaris, més disposats que la mitjana a augmentar la partida en suport d'una transformació digital i verda de l'empresa.

El que ja es paga

L'anàlisi d'Hisenda pretén conèixer la percepció que tenen els espanyols sobre la destinació dels seus impostos. Per a fer-ho, pregunta a quines partides creuen que s'empra més diners dels seus impostos. I potser aquí hi ha una explicació de per què no es vol pagar més tributs per augmentar la despesa en defensa i protecció ciutadana, ja que els preguntats consideren que ja es destina “bastant o molt” diners a aquestes partides pressupostàries. Així, quan se'ls ha preguntat si es dedica “gens o pocs” o “bastants o molts” impostos a les sis partides, una majoria, el 57,2 %, considera que ja es gasta “bastant o molt” en la partida de defensa i protecció. A continuació, un 56,4 % considera que van “bastants o molts” fons a prestacions socials; el 55,5 % a infraestructures públiques; un 45 % a transformació digital i verda de les empreses i, a la cua, els espanyols consideren que l'Estat dedica pocs diners a investigació i desenvolupament, ja que només el 23,3 % “marca” la casella de “bastant o molt” en aquesta partida pressupostària.

I, sense demanar més impostos per a nous serveis, en preguntar en quines despeses s'hauria d'augmentar el pressupost i, per tant, fer servir més impostos dels que ja recapten, la immensa majoria dels ciutadans, el 90,3%, voldria que s'emprés una part més gran dels ingressos fiscals als serveis públics de sanitat, educació i serveis socials. La segona partida, amb un 87,2% de persones favorables, és la investigació i desenvolupament; la tercera, amb un 85,8%; les infraestructures públiques i la quarta, amb un 80,6%, les prestacions socials.

I a molta distància, el 69% considera convenient augmentar les partides de defensa i protecció i un 57% la transformació digital i verda de l'empresa.

Prou despesa

Finalment, l'informe confronta, d'una banda, la informació sobre on creuen els espanyols que es gasten els seus impostos i, de l'altra, on consideren que s'haurien de gastar. I mesura la diferència entre l'un i l'altre en un barem de l'1 al 4, on 1 és que “no es destina o no s'hauria de destinar res” i 4 és que se “destina o s'hauria de destinar molt”.

Doncs bé, preguntats per defensa i protecció ciutadana, la diferència és mínima (0,2 punts), ja que es valora amb 2,7 punts el que es creu que destina el govern espanyol i 2,9 el que consideren que s'hi hauria de dedicar. És a dir, els ciutadans pensen que amb el que es gasta n'hi ha més que suficient. Però si anem als serveis socials, la diferència és d'1 punt i en investigació i desenvolupament 1,2 punts.