L'impacte econòmic de l'apagada a Espanya el dilluns 28 d'abril va ser "puntual" i es comptabilitzarà en 400 milions d'euros, segons els càlculs del servei d'estudis CaixaBank Research. La informació disponible fins ara suggereix que l'impacte de l'apagada en el consum de les llars va ser molt important el mateix dia 28 d'abril, però que es va compensar de forma notable els dies posteriors. D'allà, que els analistes considerin limitat l'impacte sobre el PIB trimestral, que restarà menys d'una dècima percentual, els esmentats 400 milions d'euros.
Utilitzant les dades dels pagaments presencials amb targetes, reintegraments en caixers i consum electrònic de CaixaBank, l'estudi determina que la despesa en consum del conjunt de les llars espanyoles va caure un 34% a causa de l'apagada, després de comparar la informació amb el patró de despesa habitual dels dilluns laborables, i amb la despesa observada a les zones en les quals no es van produir talls d'electricitat.
No obstant això, la caiguda en el consum diari es va veure compensada per la despesa que els espanyols van realitzar els dies posteriors al tall general de subministrament elèctric a tot Espanya, que es va interrompre entre quatre i 15 hores, en el pitjor dels casos.
En concret, CaixaBank Research estima que amb el repunt de la despesa que es va registrar en els dies posteriors a l'apagada es va compensar alguna cosa més de la meitat de la caiguda estimada del dia 28. L'efecte net queda reduït a una caiguda del 15% de la despesa que s'hauria d'haver produït el dia de l'apagada. Amb tot, els autors de l'estudi adverteixen que es tracta d'una conclusió preliminar i que podria canviar lleugerament a mesura que obtinguin més informació.
Analitzant els diversos sistemes de pagament concreten que la despesa amb targeta presencial dels espanyols a la península va ser un 42% inferior al dels habitants de les Illes Balears, les Illes Canàries, Ceuta i Melilla. Ponderant cada regió pel seu pes en el PIB, la caiguda de la despesa electrònica generada per l'apagada se situa al voltant del 54% a tot el territori espanyol el dilluns 28 d'abril.
D'altra banda, els reintegraments dels espanyols a la península van anar un 45% inferiors al dels habitants de les illes, Ceuta i Melilla. En aquest cas, tanmateix, la referència dels territoris sense apagada està segurament esbiaixada a l'alça perquè les persones d'aquests territoris van realitzar més retirades d'efectiu de l'habitual per motius de precaució. En comparació amb els 8 dilluns anteriors, el retrocés anormal de retirada d'efectiu a la península se situa en el 34%.
El patró de la despesa a les llars es va recuperar l'1 de maig
Tenint en compte que el pagament presencial amb targetes es va recuperar considerablement els dies posteriors a l'apagada, l'informe conclou que l'impacte es redueix alguna cosa més de la meitat, fins a una caiguda del 18% del consum que s'hauria pogut esperar a la península el dia de l'apagada. A partir del dia 1 de maig, es torna a observar un patró de despesa similar a tot el territori.
Sobre el comerç electrònic, la despesa va rebotar en els dos dies posteriors a l'apagada a tot el territori espanyol, recuperant pràcticament la meitat de la caiguda inicial. En conseqüència, l'efecte net queda reduït a una caiguda del 28%.
Els reintegraments també van ser superiors a l'habitual els dos dies posteriors a l'apagada. Tanmateix, no tota la retirada d'efectiu observada es va traslladar necessàriament al consum final, explica l'informe, i argumenta que a final de mes ja es registra de forma normal una retirada més important de diners en efectiu, ja que són dates que coincideixen amb el cobrament de les nòmines.